L’informe de Bernat Oliver reconeix que no se sap amb exactitud quin és l’origen de la vela llatina i explica que són vàries les teories que circulen sobre la seva procedència. Hi ha qui diu que fou introduïda a la Mediterrània pels àrabs, en el seu avanç cap a occident procedents de l’Índic i el mar Roig, i que a la vegada els àrabs l’haurien copiada de les veles de papallona dels trimarans i catamarans de la Melanèsia i la Polinèsia. D’altres creuen que l’origen és mediterrani, perquè en el Mare Nostrum, a diferència dels grans mars on els vents constants permetien l’ús profitós d’aparells rodons, era del tot necessari tenir uns aparells que permetessin adaptar-se als freqüents canvis de vent.
A Mallorca la vela llatina ens ha arribat des de l’antiguitat a través de les galeres i altres bastiments medievals. Els darrers representants d’aquest aparell, ja en època moderna, foren els xabecs.
Actualment la pràctica de la vela llatina es conserva a tot Mallorca però molt dispersa. Es concentra en l’àmbit de la navegació d’esbarjo, i específicament més concentrada en petits clubs nàutics que hi dediquen programes per a la seva promoció (Club Nàutic Cala Gamba), o en àrees costaneres on es conserva flota d’embarcacions menors tradicionals, com és ara Portocolom i en menor grau Sóller, Pollença i Alcúdia. Així, alguns exemples de les embarcacions tradicionals amb vela llatina són el llaüt, el bot, la llanxa felanitxera, el gussi o la pastera.