És viable que el vell marí torni a les Balears?

PalmaEl darrer vell marí (Monachus monachus) de les Balears va ser mort a tirs per un guàrdia civil a Cala Tuent el 1958. De llavors ençà, la presència a les Illes d'aquesta espècie endèmica de la Mediterrània, de la qual només queden poc més de mig miler d'exemplars al món, s'ha convertit en un enyorat record que només perdura en la toponímia. Coves costaneres, allotjaments turístics i un conegut centre de busseig de Formentera duen el nom de la foca. L'albirament d'un espècimen a la reserva marina del Toro, que va ser fotografiat per un bussejador el 2008, però, alimentà l'anhelat retorn, just el mateix any que el Govern plantejà la possibilitat de reintroduir l'espècie a la mar balear. Però és viable que el vell marí torni a viure a l'Arxipèlag? La Conselleria de Medi Ambient actualment ho descarta. No debades, podria tornar de manera natural, segons expliquen diversos experts.

L'increment d'albiraments entre Còrsega, Sardenya i la península itàlica indiquen un possible augment de les poblacions de vell marí que encara sobreviuen escampades per Grècia, Turquia i la costa algeriana. Tant és així que la investigadora de la Universitat de Milà Bicocca Elena Valsecchi ha engegat la campanya Spot the Monk (trobar el vell marí) per saber si l'espècie visita actualment les Illes. Els científics han agafat mostres d'aigua a punts on històricament s'han refugiat vells marins, com ara la Dragonera, el Toro, Cabrera, Formentor i la costa de Sóller i Cala Rajada, segons explica l'investigador de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) Giacomo Tavecchia, que col·labora en la iniciativa.

Les mostres s'analitzaran en un laboratori i es determinarà si contenen restes d'ADN que l'animal pugui haver deixat en aquests indrets, per mitjà de saliva o pèls. Es tracta d'una tècnica pionera desenvolupada per Valsecchi que detecta exclusivament vells marins, i amb la qual ha tingut èxit. Com que és un animal mal de veure, l'equip de la científica italiana va recollir mostres en les rutes nocturnes que fan els ferris per la mar Tirrena, i es va detectar ADN de la foca en un 47,2% i un 66,7% de les mostres recollides entre el 2018 i el 2019. "Es podria fer el mateix a les Illes", proposa Tavecchia. "L'objectiu és tenir una fotografia de les zones per on es mou; és important saber-ho", afegeix l'investigador de l'Imedea, que espera que es pugui consolidar una xarxa més gran per aconseguir mostres d'aigua de manera continuada i a altres punts de la costa balear.

La campanya de Valsecchi ha revifat la qüestió sobre el vell marí a les Balears, però fonts de la Conselleria de Medi Ambient descarten impulsar un projecte per reintroduir-l'hi perquè consideren que és inviable. Ara fa 13 anys, però, la mateixa institució elaborà un avantprojecte per dur cadells que tinguessin poques probabilitats de sobreviure. Es proposava agafar-ne de la colònia més gran de vells marins que hi ha al món, que es troba al cap Blanc, a Mauritània. Malgrat que l'espècie és endèmica de la Mediterrània, les poblacions més nombroses viuen a l'oceà Atlàntic, on troben més aliment i zones amb menor pressió humana, com també és el cas de l'arxipèlag de Madeira.

L'excap del servei de protecció d'espècies del Govern, Joan Mayol Serra, quan es va temptejar la proposta, recorda que se'n va parlar, però que no reberen el suport imprescindible del Ministeri de Medi Ambient per tirar endavant el projecte. "Ara s'ha plantejat ampliar l'àrea de distribució de la colònia mauritana", assenyala, perquè ha crescut suficientment els darrers anys. Per recuperar l'espècie a la Mediterrània, en canvi, creu que serà necessària la intervenció humana. "Nosaltres no ho veurem, però esper que algun dia sigui possible", admet, perquè veu factible que puguin tornar a les Balears. "Els dofins mengen igual que els vells marins, i afegir-ne una dotzena d'exemplars no crec que canviàs l'ecosistema", afirma, apuntant que Cabrera "té unes condicions ideals".

Retorn natural a les Illes

Giacomo Tavecchia considera que si es vol incentivar que el vell marí torni a les Balears, no és necessari reintroduir-ne exemplars. Les probabilitats que sobrevisquin són molt baixes i la situació de l'espècie ja és prou crítica com per perdre més individus. "Si les poblacions de Grècia i Itàlia es reforcen, vindrien totes soles si realment es troben bé a les Illes", proposa l'expert. El biòleg i president del Fons per a la Foca de la Mediterrània, Xisco Avellà, hi coincideix: "Sempre he pensat que es pot produir un retorn natural", diu, i l'increment d'albiraments que han motivat la campanya Spot the Monk el fan ser més positiu. Apunta, però, que, si tornen a les Illes, no tenen per què establir-s'hi. Avellà considera que l'observació del 2008 al Toro és un indici de la relativa facilitat amb la qual els vells marins poden fer escapades des de la costa algeriana, on també viuen, i fou el motiu pel qual va visitar el país en la dècada dels anys noranta, per conscienciar la gent que no els matàs.

Avellà coincideix amb Mayol que Cabrera és un hàbitat amb prou menjar per a aquesta foca, tot i que en cas que l'espècie tornàs amb certa regularitat podria entrar en conflicte amb els pescadors. El biòleg explica que a la Mediterrània mai no hi ha hagut grans colònies de vells marins, com les que hi podia haver a la costa sahariana a l'Edat Mitjana, on la historiografia parla de milers d'exemplars. A l'entorn mediterrani, en canvi, els registres descriuen petits grups que no superaven la desena d'exemplars. El naturalista Cristòfol Vilella i Amengual va matar un vell marí a la costa d'Artà el segle XVIII que anava amb un grup de set. "No parla d'un centenar a la platja", apunta Avellà, que considera que per molt que avui dia es protegís i fomentàs l'espècie, només "podem aspirar a grups d'una dotzena vivint en un illot". Pel que fa a la reintroducció, l'expert recomana fer estudis per valorar-ne la viabilitat, però creu que les Balears haurien d'esperar el seu torn, perquè hi ha altres zones on una intervenció tindria més èxit.

La vinculació d'Avellà amb la investigació del vell marí li ve de lluny, quan el 1974, va visitar la major part dels ports illencs per entrevistar pescadors veterans que havien caçat la foca. El biòleg, però, insisteix que la majoria d'exemplars morien a causa de les arts de pesca, i no tant perquè les cercassin. Tot i això, havia pescadors que veien compromesa la seva feina perquè els vells marins es menjaven els peixos i foradaven les xarxes. A l'illot de na Foradada, a Cabrera, un home va esclafar-ne un amb una roca mentre descansava. Avellà també explica el cas d'un pollencí que va inventar un collar amb punxes perquè la foca morís quan intentàs agafar les captures de la seva nansa. "El vell marí va aparèixer mort amb la nansa i el collar a Menorca", explica. Per sort, diu, ara hi ha molta més consciència i està protegit.