Ni velles ni asexuals: la menopausa en primera persona

Dossier Menopausa: tot el que no sabem Desplega

1.

Ni velles ni asexuals: la menopausa en primera persona

2.

Tot el que has de saber sobre la menopausa

3.

El Me Too de les menopàusiques ja cotitza al mercat

4.

Més proteïnes, córrer o ballar: guia per a una menopausa saludable

5.

Una dona madura

6.

Persones que no s’espanten

Magdalena

“Em varen llevar l’úter i un ovari, però això no provoca la menopausa”

Hi ha casos, com el de Magdalena –nom fictici–, que semblen extraordinaris, precisament, per la seva normalitat. Abans de fer l’entrevista, adverteix que potser la seva experiència no és gaire d’interès perquè la menopausa se li va manifestar amb pocs símptomes. Però a mesura que avança en el relat, evidencia la manca d’informació que les dones hem tingut sobre el nostre sistema reproductiu i quantes idees preconcebudes han omplert aquest buit. “A 49 anys em varen operar, perquè tenia molts miomes, i em varen llevar l’úter i un ovari. Però això no em va provocar la menopausa. Arran de l’operació vaig deixar de tenir la menstruació, però he continuat ovulant”, explica la dona, que ara té 55 anys. “Que et llevin un ovari pot alentir la producció hormonal, però no la talla. La menopausa em va venir quan em tocava. De fet, abans d’operar-me em varen demanar si pensava tenir més fills”, recorda. Magdalena es mostra conscient que les dones “no sabem ben bé com funcionam per dins” i lamenta que hàgim de fer l’esforç “d’anar a cercar la informació” que no ens han donat.

Ara que ja ha passat la menopausa, assegura que, “a banda de deixar de tenir la regla”, no ha notat pràcticament res. “Estic més sensible, això sí, però no he tingut cap d’aquests fogots. La realitat és que cap dona és igual amb la menopausa. N’hi ha que ho passen fatal i d’altres que no. El més estès són les calors, però jo no n’he tingut”, explica. De la mateixa manera que hi ha certs “mites” amb la menopausa, denuncia que encara persisteixen els “comentaris masclistes entorn de la menstruació, com ara demanar-te si tens la regla perquè estàs de mal humor”. En el seu cas, reconeix que ara les hormones li fan “plorar amb qualsevol cosa, fins i tot amb un anunci sensibler”. Pel que fa al caire físic, admet que “el cos et canvia, et mires al mirall i no et reconeixes a partir dels 50: és una costa cap avall accelerada; però per això mateix t’has de dir a tu mateixa que t’estimes”. En aquest punt, subratlla que amb la menopausa comença una altra fase de la vida, en què si bé “físicament potser no interesses tant, mentalment arribes a la plenitud de facultats”. Magdalena, que és jutgessa, argumenta que ara se sent alliberada en certs sentits: “Sent que em puc posar els cabells verds, si vull, que ningú no em dirà res. Vestesc com vull i no em maquill. No m’importa”. 

Una etapa al màxim

Per a ella, gairebé tot són avantatges en aquest moment vital. “A 50 anys, ets a la meitat de la vida. Ara sent que el cap em va a les totes, al màxim de les meves possibilitats. Pensar que una dona en aquesta edat està acabada és un error terrible. Ho pots donar tot a qualsevol nivell, així com aprendre música, escriure, llegir opinar...”. A més, afegeix, una de les coses que més agraeix és “la sensació de consciència i de veure les coses amb més claredat” que té ara. Tot plegat fa que “els complexos i les inseguretats que tenies parteixin”, encara que sempre s’ha d’acompanyar “d’un poc de treball personal”.

Xisca Soler

“Fa quatre anys que no dorm com abans”

“Una menopausa de manual”. Així defineix la seva experiència Xisca Soler, de 55 anys. Ella va viure, un per un, “tots els símptomes que es podien tenir”, alguns dels quals encara perduren. “Fa quatre anys que no dorm com abans”, admet la dona, que puntualitza que l’únic que no li va tocar patir varen ser les migranyes. De la resta, ho va tenir tot:calrades, ansietat, formigueig a les cames, insomni... A 49 anys va detectar que la regla començava a ser més irregular del que era habitual i fins fa tres anys no li va acabar de fugir del tot, fet que per ella ha estat un descans. “Sempre havia estat de tenir regles doloroses, fins i tot d’haver d’ingressar a urgències”, recorda. Per aquest motiu, ja frisava. “Quan vaig tenir els nins, ja podria haver-me fuit. Per mi, era un problema, havia d’estar dos dies al llit”, assenyala. Però això ja era un indici de tot el que s’acostava: “Em deien que si havia tingut una regla així, tindria una menopausa amb molts de símptomes”.

El pitjor, per a ella, arribava als vespres. “Algun dia m’aixecava i no havia dormit en tota la nit. Això va durar pràcticament dos anys. També tenia molta sensació de formigueig a les cames: les estirava i les movia, però em feia molt de mal”, rememora, encara que aquesta sensació “tampoc ha fuit del tot”. De les calrades tampoc ha aconseguit desprendre-se’n: aquest estiu –“potser per la calorada que ha fet”, matisa– les ha tornades a patir. A aquest còctel s’hi va afegir “l’angoixa, els canvis d’humor i les hormones alterades”, afirma. Mentre que per a la resta de símptomes va decidir no prendre res del que li havia ofert la metgessa, per a l’ansietat sí que va prendre, “en moments molt puntuals, Sedatif, un medicament homeopàtic”. 

Cada dia, una passa més

Finalment, l’augment de pes va ser el darrer del rosari de símptomes que va experimentar. “És increïble, no el pots controlar”, comenta Soler, que sempre ha estat molt esportista i lamenta, amb ironia, “que ara no es noti tant”. “La menopausa no ha estat cap hàndicap per continuar anant al gimnàs. De fet, al contrari: ara ja no tenc aquests dies al mes en què no hi puc anar”, celebra. Més enllà de les sensacions físiques, Soler assegura que ara es troba en un moment “per gaudir” i nega que sigui el final d’una etapa i l’inici d’una altra. “Cada dia, una passa més. Mai he tingut cap crisi dels 40 ni dels 50. T’aixeques igual que l’endemà”, manté. Quant a les generacions passades, reivindica que “tot això ha canviat molt, amb les dones que ara tenen 45 o 50 anys. “En canvi, a ma mare ni tan sols sé quan li va venir la menopausa, això eren coses que abans no s’explicaven”, conclou.

Maria Antònia Bonnin

“A 38 anys creia tenir un embaràs: estava premenopàusica” 

Maria Antònia Bonnin va començar a tenir sospites quan va ser conscient que, en ple hivern, havia d’estar amb la finestra oberta per no ofegar-se amb la calefacció de l’escola on feia feina. Tenia 38 anys i va començar a notar que la regla estava sent intermitent, fins que es va adonar que ja havien passat un parell de mesos des de la darrera. “Vaig decidir fer-me un test d’embaràs, però el que tenia realment era una menopausa precoç”, explica ara, que ha passat els 50. Al principi, va quedar un poc desconcertada, però tot d’una va veure que el seu no era un cas aïllat. “Vaig mirar per internet i ho vaig xerrar amb ma mare. Ella em va explicar que també l’havia tinguda jove”, conta Bonnin. A partir d’aquí, el procés va ser com el de qualsevol edat: “Sobretot, calrades, i un poc d’ansietat”. 

La seva manera d’afrontar-ho va ser amb naturalitat, així que ni tan sols es va plantejar consultar-ho amb el metge. “No som gaire d’anar a l’hospital. I tot i que no està dins la normalitat tenir-la a 38 anys, si mires dades, hi ha un percentatge considerable de dones que tenen menopausa precoç”, assegura. Encara que arribàs abans del que pensava, tampoc li va costar assimilar-ho. “Pareix que estar menopàusica és ser vella o haver perdut l’encant, que has passat a una altra etapa, però des d’un punt de vista pejoratiu. Per mi no ha estat així. La naturalesa va fent, i jo ja havia complit amb la meva vida de procrear. Amb tres, m’havia plantat”, declara.

Sense tabús

Tampoc l’ha afectada en la seva “percepció de la feminitat” ni en la seva manera de viure-la. “Jo em continuu pintant els llavis i fent el mateix. Les úniques molèsties són les calrades, però m’he acostumat a vestir-me per capes, per poder llevar-me-les quan em pega la calor”, comenta. Pel que fa a la sexualitat, confirma que no ha percebut cap efecte, ni tan sols en haver de prescindir dels mètodes anticonceptius. “La meva parella ja s’havia fet una vasectomia i jo som monògama, així que no m’ha afectat”, confessa. Ho deixa clar perquè sap que, avui dia, hi ha molts tipus de parella. El fet de xerrar obertament tant de relacions com de sexualitat li ve de fàbrica. “En la meva família és molt normal. Amb la meva mare em duc només 18 anys,i sempre hem xerrat de tot”, subratlla. Sobretot en aquests temes, afirma que la mare l’ha acompanyada: “A casa sempre he vist compreses. I tot d’una que va venir l’estiu, ma mare em va animar a posar-me un tampó. Mai he hagut de deixar d’anar a nedar per la regla”.