“Venen persones a qui el metge els ha receptat el club de lectura”

PalmaEn un poble de Salamanca de poc més de 6.000 habitants, Peñaranda de Bracamonte, és on va tirar endavant el seu primer club de lectura, 23 anys enrere. Hi va néixer, la bibliotecària María José Garcia. Casualitats de la vida, un dels convitats d’aquell club (que era juvenil) va ser l’escriptor i pedagog mallorquí Miquel Rayó. No s’hauria imaginat llavors que dues dècades després viuria a Mallorca i treballaria com a bibliotecària a Can Sales, a Palma.

Vocacional. Des de Peñaranda va enviar currículum a una oferta per fer feina a Can Sales, on va començar el 2005. Dos anys després coordinava el primer club de lectura. “És de les millors decisions professionals que he pres en la vida, l’enriquiment és enorme”, assegura María José, que remarca que la seva dedicació és “completament vocacional”. No només s’aprèn dels llibres, sinó també –i sobretot– de les persones. “És mentida que només hi venen jubilats. Ve gent de diferents nacionalitats, edats, ideologies, professions... i cadascú et deixa una visió particular de la cultura i de la vida”, diu la bibliotecària.

Terapèutic. A banda del gust per la lectura, què es va a cercar en aquests clubs? Diu María José que hi ha de tot: “Gent que acaba d’arribar a l’illa i vol socialitzar, algú que veus que ve a lligar i fins i tot persones a qui el metge els ha receptat venir”, detalla. Així i tot, aclareix que no dona espai a aprofundir en les històries personals, sinó a centrar-se en les reflexions i emocions que desperta cada obra. Es creen llaços tan forts –continua– que, quan no hi ha trobades, a l’estiu, queden igualment. “Es necessiten. Tots necessitam pertànyer a un grup i, en aquest cas, és a través del gaudi de la lectura”, ressalta.

Com a casa. María José està convençuda que les biblioteques canvien vides: “Hi ve el públic més vulnerable, gent que no té casa, que es refugia, que sap que trobarà un lloc on es troben bé. Això emociona”. Un dels projectes de què se sent orgullosa és un conveni amb Son Llàtzer gràcies al qual els pacients de la unitat de psiquiatria visiten la biblioteca, on els “prescriuen” un llibre. “M’han portat comentaris de poesia que ni el més expert en literatura te’l fa. A la biblioteca se senten com a casa perquè és on millor es troben, on se’ls visibilitza”, apunta. Una altra iniciativa estrenada recentment amb èxit és la “biblioteca humana”. Es tracta que persones amb vides particulars es converteixin en llibres que els usuaris poden escollir per endinsar-se en les seves històries. “Hi havia una persona amb un trastorn de l’alimentació, un refugiat, una persona sense sostre... La gent tria la història que vol escoltar i, així, trencam barreres i prejudicis”, detalla.

Allò que mai llegiries. Les obres que tria als clubs no són les més conegudes i accessibles, sinó aquells títols que, si no fos per aquestes trobades, potser mai escollirien. En aquest sentit, li agraden llibres “ amb gran càrrega psicològica, que perdurin en el record”. Aposta per clàssics, però també per les petites editorials. El seu paper és encendre el debat i “fer d’àrbitre”. Com que són grups diversos, “sempre sorgeixen polèmiques” i, en aquest punt, “l’humor és clau per reconduir la situació”.