Na Ventafocs
EnòlegTots coneixem el conte de La Ventafocs, ens el varen explicar quan érem petits i ara som nosaltres que el contam als nostres fills, nebots o néts. És un conte de fades, diuen que d’origen euroasiàtic i podem trobar-ne diferents versions. Com tots sabeu, ens parla d’un al·lota molt bella que no tenia pares i vivia amb la seva madrastra, una vídua que tenia dues filles molt lletges i que temps enrere s’havia casat amb el seu pobre i vell pare. La seva malvada madrastra i les seves cruels germanastres li imposen el paper d’esclava domèstica i, com que l’odien tant, li posen el sobrenom de Ventafocs. Tots sabeu com continua i que al final és rescatada per un bell príncep i es casen; feren unes noces i unes festes mai vistes, i visqueren com Josep i Maria, anys i més anys; i encara són vius si no són morts, i al cel ens vegem tots plegats, amén. Aquest conte és tan recordat i conegut que, fins i tot, si anam en el diccionari ens diu ventafocs [s. XX; de ventar i foc; en el sentit de ‘persona maltractada’ fa al·lusió a la protagonista del conte homònim].
El vi rosat és, o era, la ventafocs del sector vinícola, sempre darrere de la germanastre vi blanc i sobretot de la germanastre vi negre, que semblava que eren més senyorials. Són els més senzills del mercat, no són vins de veritat, no és ni blanc ni negre, es fan mesclant vi blanc i vi negre, que un “expert” de vins no beu mai un vi rosat, són vins per a gent que no li agrada el vi, són vins per... no seguiré més, ja que totes aquestes i moltes d’altres són frases plenes de tòpics i de falses creences que han fet que sigui un tipus de vi arraconat i considerat de segona. A més, hem de tenir en compte que durant molts anys també ha estat la ventafocs pels elaboradors. Molts no en feien, d’altres n’elaboraven per exigència dels comercials o per donar sortida a un excedent de raïm negre, sense dedicar-li les mateixes atencions que als vins negres o blancs. Pocs eren els que creien, de bon de veres, amb les bondats i refrescants gusts dels rosats.
És imprescindible conèixer que el vi rosat s’elabora a partir de raïm negre que maceram durant unes hores per extreure el color vermell de la pell; després fermenta el most net, sense pells ni fangs, a unes temperatures baixes. Si el raïm i la fermentació són els correctes, obtenim vins molt agradables, afruitats, amb notes àcides tant en nas com en boca, frescs, suaus sense ser aigualits i amb una gamma de coloració vermellenca ben diferent; en podem trobar des de pàl·lids amb tocs grisosos (rosats de l’estil provençal) fins als vermellencs amb tocs violacis.
Altres zones com Navarra, la Provença i Califòrnia han tingut des de fa molts anys un gran reconeixement. A ca nostra tot just fa uns anys que han començat a agafar notorietat i, en aquest moment, és un vi molt demanat i que està de moda. Si continuam amb el símil de la Ventafocs, la fada que transforma la Ventafocs en princesa són els cellerers que amb bona feina i caparrudesa han continuat apostant per aquest producte i n’han anat augmentant la qualitat fent que cada vegada hi hagi més demanda i que any rere any n’augmenti de manera exponencial la producció i també el nombre de cellers que treuen rosats al mercat. I qui és el príncep blau? Idò tots aquells consumidors que gaudeixen d’una refrescant beguda sobretot quan arriba la calor i que descobreixen que marida la molt bé amb molts plats populars d’estiu; això sí, a Mallorca la majoria de prínceps blaus quan fan un brindis diuen “prost!”.
Vi recomanat
Golós 2014 de Miquel Gelabert
Elaborar un rosat de Pinot Noir fermentat i criat en bótes de roure surt de la norma i és un autèntic atreviment. Miquel Gelabert és un apassionat vitivinicultor que produeix vins amb caràcter i personalitat i defensa amb vehemència un estil propi que li ha fet guanyar nombrosos premis. Per a gent que vulgui gaudir d’un rosat més complex en nas i més corpulent en boca sense perdre frescor. Rosat pàl·lid és un vi llépol, afruitat, amb notes de mantega i tocs florals. En boca, fresc, amb acidesa viva i sense notar la fusta per enlloc i sobretot golós.