Vera considera "un èxit absolut" el Pla de segregació lingüística
Només s'hi han sumat 11 centres educatius, i tots ells concertats
PalmaEl conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha assegurat que el Pla pilot de segregació lingüística ha estat un "èxit absolut" i ha defensat que la Conselleria "no pretenia imposar res, ni segregar, ni anar contra el català, ni contra l'escola pública, ni afavorir a la concertada". El conseller ha dit que Educació "no volia que s'inscrivissin 10, 40 o 100 centres" -finalment ho van fer 11, i tots concertats-, sinó que els centres poguessin triar aquesta opció lingüística "dins de la legislació actual", un fet que, al seu judici, "s'ha aconseguit". "No ha estat un fracàs ni de bon tros", ha dit durant la seva compareixença a la Comissió d'Educació del Parlament.
El conseller ha detallat el nombre d'alumnes que hi participa de cadascun dels centres. En total, són 2.282 alumnes, dels quals 608 de Monti-sion, 103 del Sant Vicenç de Paul, 127 de Can Bonet, 150 del Mare de Déu de les Neus, 123 del Sant Alfons Maria de Ligorio, 23 a Santa Mònica, 300 a Nuestra Señora de la Consolación, 339 a l'Aixa-Llaüt, 300 a Juan de la Cierva, 81 al Nostra Senyora de la Consolació i 115 al Nuestra Señora de la Consolación. La continuitat del Pla, que ara per ara acaba al curs 2026-2027, queda supeditada a l'avaluació que en faci l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de Balears (IAQSE), que a finals d'octubre passarà proves de nivell als alumnes de 4t de Primària, i d'aquí a dos anys els tornarà a avaluar quan estiguin a sisè.
El PSIB diu que incompleix la LEIB
Vera ha defensat que el Pla compleix amb el Decret de Mínims, la llei de Normalització Lingüística i la Llei d'Educació de les Illes Balears (LEIB). Un fet que l'oposició ha qüestionat. "L'article 135 no permet la separació dels alumnes per aules, grups classe, ni per raó de llengua", li ha dit Amanda Fernández, diputada del PSIB. Ella mateixa ha apuntat que els centres "han tingut seny en la defensa de la llengua pròpia". "Molta més que vostès i els seus socis de Vox", ha afegit. El PSIB també ha dit que el Govern tenia l'opció de retirar el Pla, que era fruit de l'acord d'investidura amb Vox, una vegada aquest es va trencar. Primer va ser la ruptura, i dies després es va conèixer la llista provisional dels centres adherits al Pla.
Per la seva banda, la diputada de MÉS per Mallorca Maria Ramon ha qualificat de "despropòsit pedagògic" el Pla. "El que ha estat un fracàs és no escoltar a la comunitat educativa i repetir errors del passat. Li demanam que retiri el Pla de segregació perquè ataca la llengua, el sistema educatiu i la tasca de tot el col·lectiu, que ha rebutjat el Pla". La diputada d'Unides Podem, Cristina Gómez, ha posat el focus en un fet: durant la seva intervenció, la diputada de Vox, Manuela Cañadas ha qualificat "d'èxit" el Pla. "És curiós perquè no fa tant, Vox li imputava a vostè el fracàs del Pla, i ara diuen que és un èxit", ha dit Gómez. En el seu torn, Cañadas ha celebrat que el Pla ha suposat "la fi de la dictadura lingüística a les Balears, tot i els sindicats i els lobbies catalanistes".
Han sobrat 19 milions
En el torn de rèplica, el conseller Vera s'ha defensat de les acusacions per part de l'oposició que el Pla arracona el català a l'escola. "Vostès han pensat que també hi ha centres que amb el Pla han guanyat hores de català, i que no tot és guanyar hores de castellà?". "El Pla no perjudica el català", ha sentenciat. Amb els 19 milions d'euros que han sobrat, dels 20 previstos per implantar el Pla el primer trimestre del curs 2024-2025, "s'han contractat 688 professors, una xifra mai vista, psicòlegs als centres educatius i auxiliars terapèutics", ha dit Vera. "El sobrant també servirà per topar els preus dels menjadors públics, i així eliminar la disparitat de preus actual i ajudar a la conciliació familiar", ha exposat el conseller.