Vera demana una reflexió transversal per reduir l'abandonament escolar: "Ens ho hem de replantejar tot"

El conseller d'Educació ha apuntat que l'arribada constant de nous alumnes és un dels problemes que incideixen en la fuita prematura d'una part dels estudiants

El Conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera.
2 min
1
Regala aquest article

PalmaEl conseller d’Educació, Antoni Vera, ha qualificat de “molt males dades” les xifres d’abandonament escolar a les Balears l’any 2024. Es va situar en 20, 14%, una xifra superior a l’any precedent i la més alta d'Espanya, només per darrere de Melilla. Mentrestant, la mitjana espanyola va davallar fins al 13%. “Si unim les males dades d’abandonament als mals resultats a les proves PISA, IAQSE i Timms, es fa palès que ens ho hem de replantejar tot. No només el Govern, sinó també la comunitat educativa i tot el teixit productiu de les Balears, ha dit. Vera ha exposat que el fet de ser una comunitat amb un teixit econòmic turístic fa que als joves els sigui fàcil de trobar feina. “Però és mà d’obra poc o gens qualificada”, ha dit. Així, ha demanat a les empreses que es tingui en compte la formació dels treballadors a l'hora de fixar millores salarials.

Una altra dels problemes que pateix el sistema educatiu i que, per tant, fa pràcticament impossible comparar el de les Balears amb el de Castella i Lleó o Astúries, per exemple, és l’arribada d'alumnes nouvinguts. Es matricula gent cada dia de manera constant. “Aquest curs, de setembre a desembre hem rebut més alumnes que en els dos anys precedents, mentre que altres territoris perden estudiants”, ha dit Vera. El conseller també ha apuntat que quan, per exemple, un alumne s’incorpora al sistema a 15 anys, s'aconsegueix integrar-lo, però costa retenir-lo.

Amb l’objectiu d’intentar millorar les dades d’abandonament, ha destacat els nous currículums educatius “que han tingut en compte les valoracions d’experts de tot Espanya” i que ara passen per les Meses educatives perquè presentin les seves al·legacions. “Volem posar fil a l’agulla per poder incidir en les mancances, posar reforços de llengües, augmentar les hores de Matemàtiques, i les d’assignatures de modalitat a primer de Batxillerat”. “Amb els anteriors currículums de Batxillerat, érem l'única comunitat autònoma que tenia tres hores setmanals –per matèria–, mentre que la resta en feia quatre”, ha apuntat.

stats