Vera vol reforçar les escoles d'adults: "Necessiten la nostra ajuda"

PalmaEl conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, vol reforçar la feina que es fa als devuit Centres d'Educació de Persones Adultes (CEPA) que hi ha a les Balears. Una de les reivindicacions històriques d'aquests espais de formació és tenir més visibilitat pública perquè la ciutadania hi recorri. En declaracions a l'ARA Balears, Vera ha assegurat que la Conselleria hi contribuirà: "Farem difusió de l'oferta de les escoles d'adults". El director del CEPA La Balanguera, Miquel Àngel Ferragud, però, demana més: "Necessitam la visibilitat que sí que ha aconseguit l'escola concertada", diu.

Durant el curs passat, Vera va visitar tots els centres educatius de les Illes, inclosos els CEPA. Sobre aquests darrers, en va treure una conclusió: "S'han d'arreglar les infraestructures". Hi coincideix el president de l'Associació de Directius d'Escoles d'Adults (ADAIB), Ramon Rosselló. "Les hem de millorar perquè hi ha demandes històriques", reivindica. El CEPA Joan Mir i Mir, del qual n'és el director, fa dos anys que reclama un centre nou. "L'escola està repartida en cinc espais diferents. Ara ja s'acaben les obres, però encara no està resolt", afegeix.

Vera, per la seva banda, posa el focus en els CEPA de Palma. "El CEPA Camp Rodó ha de sortir de l'edifici de l'IES Josep Maria Llompart". El Pla d'Infraestructures exposa que el CEPA Camp Rodó tindrà un nou edifici, amb una nova ubicació. Actualment, aquest centre pateix problemes d'espai, pel fet que comparteixen edifici amb l'institut. "Amb el nou centre d'adults es podrà ampliar la seva oferta educativa i l'IES podrà ampliar places escolars, que són molt necessàries a la zona Palma B", diu el Pla. Ara bé, l'obra està prevista a llarg termini. El Pla també fixa com a prioritats l'ampliació del CEPA La Balanguera i del CEPA s'Arenal.

La Conselleria, assegura Vera, vol estar al costat dels CEPA. "Les escoles necessiten la nostra ajuda, però també orientar-se. La de Camp Rodó proposa fer Batxillerat per a adults, una idea que està en estudi", posa com a exemple. "També volem regularitzar la part de Secundària per a persones adultes (ESPA), que de cada vegada ha minvat més, també s'ha de dir".

Millores ben rebudes

A partir d'enguany, totes les escoles d'adults faran cursos de capacitació digital. "Ja en fèiem, però amb un certificat propi. Ara, també en disposaran d'un d'oficial de la mà de la Conselleria", explica Rosselló. Una altra de les novetats és l'impuls als certificats de professionalitat, destinats a persones que volen aprendre un ofici. "Se'ns ha convidat –des de la Conselleria– que en facem més; i al meu centre, per exemple, hem passat d'impulsar-ne dos a cinc".

L'aprenentatge de llengües també és una de les prioritats de les escoles d'adults. És per això que disposen del programa EOI CEPA. En alguns idiomes i nivells el títol que s'hi obté equival al que es concedeix a les escoles oficials d'idiomes. "Som una porta d'entrada per als nouvinguts, perquè tenim cursos de català, de castellà i certificats d'esforç i integració", exposa Rosselló.

Aspectes pendents

Per impulsar l'educació d'adults, la col·laboració amb l'Administració és necessària en la majoria dels casos. "Llevat d'algunes excepcions, com la del Consell Insular de Menorca o d'alguns ajuntaments, o no hi ha convenis o són precaris", assegura Rosselló. "Per reforçar els CEPA és necessari millorar els mecanismes de col·laboració", afegeix.

La majoria d'escoles d'adults no disposen d'auxiliars administratius, una figura necessària per gestionar tota la feina burocràtica dels centres. "Fa temps que els demanam, perquè moltes vegades aquestes tasques recauen sobre els equips directius i ens resten temps per dedicar a altres activitats", reclama Rosselló.