S’entén per microbi un organisme microscòpic, és a dir, tan petit que no es pot veure a ull nu. Els microbis per excel·lència són els bacteris i un dels més coneguts, per la seva ubiqüitat i perquè s’utilitza en molts estudis, és Escherichia coli, de forma de bastonet d’uns 2 micròmetres (1 micròmetre és una milionèsima part d’un metre), una mida molt freqüent entre els bacteris.
Semblava que algunes característiques dels bacteris en limitaven les dimensions perquè les necessitats metabòliques d’un augment de volum augmentarien més que la capacitat de la cèl·lula per sustentar-lo. Tanmateix, s’han anat descobrint bacteris que ultrapassen en molt la mida típica de la majoria, fins al punt que alguns són visibles a simple vista, com també s’han trobat virus visibles al microscopi òptic, cosa abans impensable, perquè els que es coneixien eren més petits que el poder de resolució d’aquell instrument i calia un microscopi electrònic per veure’ls. Són gegants entre nans, que han trobat estratègies per augmentar de volum, com ara multiplicar el nombre de dotacions de cromosomes o canviar la seva organització espacial interior.
Fins ara, el rècord de grandària microbiana el tenia Thiomargarita namibiensis, un bacteri descobert en sediments marins, que de mitjana mesura 180 micròmetres, però que pot arribar a mesurar-ne 750 (recordem que la mida típica d’un bacteri sol ser al voltant de 2 micròmetres). Ara, un altre bacteri del mateix gènere, aïllat en un manglar de l’illa caribenya de Guadalupe, i anomenat provisionalment Thiomargarita magnifica, amb una longitud de 9.000 micròmetres (gairebé 1 centímetre!), ultrapassa de molt les dimensions dels anteriors gegants. ¿És possible que no es coneguessin perquè a ningú se li acudís buscar bacteris tan grans?
