Verónica Casado: “El català no és un obstacle greu per fer feina de metge, el suec és molt més difícil”

PalmaVerónica Casado és metgessa de família i coordinadora del programa de formació especialitzada al centre de salut Parquesol de Valladolid. Fou guardonada amb el premi Metge Cinc Estrelles 2018 de l’Organització Mundial de Metges de Família (WONCA) i l’any 2017 fou considerada la millor metgessa de família d’Europa, una responsabilitat que qualifica d’aclaparadora.

Com és el metge de família ideal?

Aquell que estima la seva professió. La vocació, la humanitat, la bona comunicació, l’ètica i l’empatia són essencials per al metge que tindràs al llarg de la vida, més enllà dels seus coneixements mèdics.

La manca de temps a causa de la manca de professionals hi juga en contra.

No falten professionals, sinó que, com que cobra molt malament, la gent se’n va. El problema és que hi ha especialitats precàries com el metge de família, d’altres amb superàvit i d’altres que estan bé. Fa anys que ho deim al Ministeri i no ens fan cas. Hi ha un nombre molt gran de professionals que d’aquí a cinc o deu anys es jubilaran. Per tant, o ens posam les piles o el problema serà molt greu.

Quan acaben la formació, on van?

Fora d’Espanya, on ens estimen molt. Quan al Regne Unit va tenir un problema de planificació sanitària i quedaren sense metges varen venir aquí a cercar-ne. També als països nòrdics, o en aquells que més importància donen al desenvolupament del sistema sanitari i potencien l’Atenció Primària.

Creis que el Sistema Nacional de Salut és encara un dels millors del món?

Ho crec. Però si no el reconduïm... Fa 40 anys que treballam en estils de vida, en promoció de la salut o controlant els malalts crònics, i tots i cadascun dels marcadors de mortalitat evitables i imputables a l’Atenció Primària han disminuït. Som el país amb millor salut gràcies a l’Atenció Primària de qualitat. El problema és que no ens han cuidat i per això els metges estan enfadats. Se’ns han traslladat moltes tasques però mai amb un reforç de temps o finançament darrere. Tocar la sanitat i l’educació és una errada i la crisi econòmica ens va colpejar fort.

A les Balears hi ha un decret de català pel qual el personal estatutari haurà d’acreditar-ne el nivell en dos anys. Què en trobau?

Podria ser motiu perquè algú no vingués a fer feina, ja que la gent ho veu com una barrera, però no es un obstacle greu, aprendre suec és més difícil. Si realment t’agrada el lloc de feina, no ha de ser un problema.

Deis que no falten metges, però a l’Atenció Primària de les Balears en falten molts.

Em referia al còmput global. Si veus la gent què surt de les facultats o del MIR sembla que hi ha un equilibri, però per comunitats o especialitats sí que es veu. Si l’OMS diu que el 50% dels especialistes ha d’estar a Primària i treus el 27% de les places, evidentment precaritzes. I si ofereixes fer un dia feina a un lloc i l’endemà a l’altre, també.

A Mallorca el 49% de les places de pediatres el cobreixen metges de família. Què en trobau?

Hem de fer una reflexió perquè som l’únic país que cobreix les places de pediatria amb metges d’Atenció Primària. A Europa consideren que no ho feim bé. Ara ja n’hem creat la necessitat, però quan jo vaig començar atenia nins de set anys. Un nin no estarà mal tractat si l’atén un metge de família, sempre que tingui un pediatre de referència.

Galícia és la tercera comunitat que demana la vacunació obligatòria perquè els nins accedeixin a una escoleta pública. Hauria de ser obligatori?

Hi ha dues coses que han salvat la humanitat: les vacunes i els antibiòtics, això és així. Ara bé, no totes les vacunes són ni igual de bones, ni igual d’eficients, ni igual de cares. A mi les obligacions en general em molesten bastant. Hi ha malalties que ja es donen per erradicades i amb la goblalització poden tornar a aparèixer. Seria trist tornar a veure nins amb pòlio, per exemple. Allò que es decideix al Consell Interterritorial ho han d’acatar totes les comunitats independentment de si estam en període electoral o no.

Com han afectat els polítics l’evolució del sistema sanitari?

No és bo generalitzar, però en família, siguin del partit que siguin, hi ha hagut molt poc suport, i és curiós perquè fora de les nostres fronteres ens valoren molt pels trasplantaments, el sistema d’informació MED i l’Atenció Primària.

Als pacients el passa igual, i per això acudeixen a Urgències abans que a l’Atenció Primària?

Això és perquè es creen llistes d’espera. Si tenc 40 de febre i al centre de salut em donen cita d’aquí a dos dies me’n vaig a l’hospital, on mai no hauria d’anar perquè és per a urgències vitals, no per un quadre gripal. Quan ve la grip cada any, què fan els polítics? No han de reforçar Urgències, sinó Primària.

L’apoderament del pacient és el futur?

Promocionar la salut és la clau, si et dic què has de fer no em necessitaràs. Les nostres padrines no vindrien a la consulta per moltes coses que ara veim. Ens podem automedicar, el que no s’ha de fer es prendre antibiòtics!