La versatilitat del Mobofest 2024: d'emocionar-se amb Valeria Castro a ballar fins a baix amb Mushkaa

PorreresUn passadís de fusta amb unes lletres de llums que posaven Mobofest marcaven l’entrada del parc de n’Hereveta de Porreres, on tenia lloc el Mobofest 2024. Un festival per a tots els públics que ha demostrat una vegada més, que es pot dur a terme un esdeveniment d’aquesta magnitud emprant productes locals. L’entrada era plena de productes elaborats per artistes mallorquins que els venien i dins el recinte s’oferien begudes elaborades a Mallorca i activitats i espais creats per marques de l’illa. El cartell també deixa clara la intenció de potenciar la figura de les dones en el món de la música, ja que la major part dels artistes participants ho són. Tot i que la calor feia moure els ventalls com si s'hagués d'acabar el món, grans i petits varen gaudir d’una vetlada marcada pel respecte, la bona relació entre els assistents i la música en directe i en català. A la sortida hi havia un cartell que celebrava “haver-se vist a la Mobo”.

El segon dia del “Festival del Pla” va arrencar amb una artista emergent del panorama musical balear que, avui dia, ja ha tingut l’oportunitat de cantar a festivals de la talla del Primavera Sound. Amb sons electrònics, vestida de blanc i blau amb una llarga cabellera rossa i amb la versatilitat i la dolçor que la caracteritzen, Maria Hein va deleitar el públic fins al punt que els oients li cridaven “guapa” i “reina”. Ella interactuava amb els espectadors i comentava com se sentia i les altes temperatures que feia. “Estic cansadíssima, fa molta calor”, deia.  La felanitxera va demostrar el seu estil més coquette i va “dur a berenar” tota l’audiència amb ‘Mochi de Sakura’. Enmig del concert, va interpretar Idò un cafè, un tema icònic de la mallorquina i’“una cançó molt especial” amb la qual “va començar tot”, explicava Hein. L’artista va introduir en el seu repertori dues versions de cançons emblemàtiques i tradicionals de Mallorca: La Dama de Mallorca i Alenar, un tema que va néixer de Maria del Mar Bonet i la felanitxera ha adaptat a un ritme explosiu.

La següent artista que va debutar a l’escenari Rosa Blanca va ser Valeria Castro, qui va voler agrair amb un parell de frases en català l’oportunitat de poder cantar al Mobofest i la participació del públic. Amb una veu potent, però alhora amb molta potència i  melodies pausades marcades per un piano i un parell de guitarres, Castro va fer que alguns espectadors s'emocionassin i s'abraçassin amb els acompanyants. Va interpretar La Raíz, una cançó íntima que conta com “cuidar l’arrel” quan “passa el que havia de passar”. També va sonar una famosa col·laboració amb les artistes galleges Tanxugueiras, Hoxe, Mañá e Sempre. Per acabar l’actuació, la canària va mostrar als mallorquins la seva part més sensible amb la interpretació final de Guerrera, una cançó dedicada a la seva mare i a la seva padrina. 

A continuació, Joan Miquel Oliver va irrompre a l’escenari amb un quimono negre de màniga llarga que s’avenia molt bé amb la lluminària espontània de colors que vestia l’espectacle. Encara que Oliver digués que “precisament, no va ser un final feliç” el “lalalalala” de Final Feliç va fer cantar a l’uníson centenars de persones que movien els braços de manera descoordinada. De fet, una estampa característica del concert va ser les mans enlairades que es movien al ritme de la música i es reflectien a les lones situades devora l’escenari. El cantant també va voler fer referència al problema de massificació turística que pateixen les Balears i abans de sonar Marcianet de Mart va dir que tocarien “un format deluxe total d’un tema que preocupa molt, els extraterrestres”. “Ovnis go home”, va insistir. I va aprofitar per fer menció també de la saturació a la seva terra. “Pobres sollerics ja no poden més”, va exclamar. Aquesta reivindicació va desfermar els crits dels participants que se sentien identificats amb aquelles paraules. També va dedicar una Sa música, una pintoresca cançó dedicada als “milionaris que per sentir-se lliures a l’hivern van descalços i després van a Formentera a l’estiu i es posen botes de cowboy”, explicava el solleric. Tot i que va anunciar que anaven “aviat” perquè tenien “poc temps”, l’impecable solo de trompeta que posava fi a l’actuació va sonar més aviat del que el públic entusiasmat hagués volgut.

Una enorme tela blanca amb dos cavalls pintats en blanc i negre i la paraula SexySensible (el nom del seu nou disc) escrita amb lletres grans i fines vestia l’escenari on va brillar Mushkaa (una artista que era cap de cartell), i que tot i tenir 20 anys ja és un referent de la música urbana catalana. Sonava la cançó Sexysensible (Intro) i les germanes Farelo pujaven a l’escenari enmig d’un públic de totes les edats que cridava a les totes. Il·luminada amb un llum blanc, la cantant protagonista, Irma Farelo, es besava les mans i després es pentinava els cabells engominats. Irma Farelo i Greta Farelo varen tenir el públic més participatiu, que tot i no saber alguna cançó la ballaven com si fos la seva preferida. Fins i tot, hi havia nines petites amb pancartes que desprenien tendresa i admiració. Sexesexy va desfermar la bogeria entre la gent que, a més de ser molt seguidora de Mushkaa, també ho era de la seva germana gran, Alba Farelo, més coneguda com a Badgyal. Tot i que varen mostrar al Mobofest temes que formen part del nou disc, també varen cantar i ballar les cançons més icòniques com El Mambo’, Diabla, Sembla Mentida i Xarnega. Entre el clamor del públic que manifestava que no n’hi havia prou, les germanes que durant tot l’espectacle varen mostrar al públic l'afecte i l’admiració –que es tenen entre elles– varen acomiadar el concert llençant petons als assistents.