La Vespa: més que una moto, una manera de viure
Hi ha una desena de clubs d’amics d’aquesta escúter arreu de les Balears. “És un sentiment”, asseguren; “els qui en tenen un model dels antics és perquè els agrada embrutar-se d’oli”
PalmaLa Vespa va néixer als anys 50 a Itàlia. De llavors ençà s’ha adaptat als nous temps i s’ha convertit en un clàssic, fins al punt que costa més doblers un model antic actualitzat que una moto nova de concessionari.
Entre els aficionats hi ha un acord unànime: aquesta motocicleta “és una manera de viure”. Just ahir, el grup d’amics de les Vespa Xapilles quedaren per fer “una volteta a la fresca”. És una de les múltiples activitats que duen a terme al llarg de l’any les diferents associacions que tenen en comú les dues rodes de marca italiana, entre les quals també es troben els Borinos, els Ryder d’Andratx i Vespa Club Mallorca.
La casa Capó és el concessionari oficial del grup Piaggio des del 2001, tot i que existeix des de fa seixanta anys. El mes de maig organitzà la quarta edició de la volta a Mallorca en 24 hores, un recorregut de 380 quilòmetres en el qual participaren fins a 160 motos.
“Allò que més apassiona els aficionats és restaurar-ne els models antics”, comenta Guillem Aguiló, comercial del concessionari. Tot depèn del model. “Abans tenia dues o tres marxes i amb els anys ha anat evolucionant i se n’han fet amb el motor automàtic, que és el que es fa ara”, explica. Hi ha tallers de restauració especialitzats en vespes a Sant Llorenç, a sa Pobla i també a Palma. A més, les peces es poden intercanviar a través de les pàgines web creades amb aquesta finalitat. Cada any pel mes de maig s’organitza la fira retro a Sant Marçal, on es venen molts de recanvis de models antics de tot tipus de moto i de vehicles. “Qui més qui manco que té una Vespa, li agrada punyir i embrutar-se les mans d’oli”.
L’art de tenir una Vespa
Allò més genuí per als amants d’aquesta motocicleta és trobar un model antic per restaurar-lo, “però és de cada vegada més complicat”, explica Aguiló. És per això que quan es troben els preus poden ser “prohibitius”. Per posar-ne un exemple, “una Primavera 125 cc de l’any 1972 val més que una Vespa nova”, afegeix l’expert, si bé ara mateix les més econòmiques poden costar 4.000 euros. Aquest model dels anys 70 restaurat sobrepassa els 5.000 o 6.000 euros.
I és que en aquella època “tothom tenia una Vespa”. Era un model popular i econòmic i, en molts de casos, guarden records “relacionats amb la família”, justifica amb nostàlgia un dels seus seguidors, Jordi Blanco. “En Toni nostre n’ha rescatat una que era del padrí de la seva dona”, comenta. “El meu oncle, que viu a Madrid, va fer el viatge de nuvis en Vespa i va recórrer tot el nord fins a arribar a França; més de tres mil quilòmetres”, explica.
Blanco forma part del grup Borinos, d’Inca. “Més que un club, és un grup d’amics”, assegura. Cada cert temps organitzen activitats amb les motocicletes, entre les quals en destaca una: “pel setembre fan el Vespa & Rostoll amb motos que ja no es poden rescatar per la finca d’un amic de Maria de la Salut”.
Els trets més distintius d’una Vespa són el xassís de ferro i el monocasc d’acer inoxidable, unes característiques que han anat millorant. Les primeres vespes duien el motor a la dreta, “els donava el punt”, i la marxa a un costat. “Pesava més d’aquell costat que de l’altre”. Avui dia el motors és central i té injecció electrònica. “Té més estabilitat, millor frenada... ha millorat molt”. Per posar-ne un exemple, el darrer model que ha sortit al carrer és la Vespa Primavera FL18, amb fars LED i pantalla TFT digital.
Ara el 40% de les vendes de vespes noves es fa a alemanys i anglesos, i un percentatge molt alt dels compradors són dones. “Els agraden els models nous; els antics, que volen restauració, agraden més a homes”, expliquen.
Una mica d’història
Es presentà en públic, per primera vegada, l’abril de 1946. Les revistes Motociclismo i La Moto li dedicaren la portada, que generà curiositat i escepticisme a parts iguals. Els primers cinquanta exemplars varen sortir del taller que Enricco Piaggio tenia a Pontodera i la xarxa de concessionaris de Lancia fou l’encarregada de comercialitzar-la. El primer any de vida se’n varen produir 2.484 unitats. El seu preu, llavors, era de 55.000 lliures italianes. Deu anys després sortia de la fàbrica la Vespa que feia un milió. I és que la Vespa va sobrepassar les expectatives. L’escúter tenia ja tres versions diferens de diverses cilindrades. El preu de llançament de la de 150 ja era de 148.000 lliures.