El 2016 es varen detectar nou nius d'aquesta vespa als municipis de Sóller, Deià, Fornalutx i Bunyola. L’any següent la presència de l’espècie va assolir el pic més alt, amb 21 nius detectats als municipis de Sóller, Deià, Fornalutx, Bunyola, Valldemossa, Esporles, Santa Maria, Lloseta i Escorca. El 2018 es va detectar només un niu, a Sóller. Des de llavors no se n’ha tornat a detectar cap. El nombre de trampes col·locades ha anat variant al llarg dels anys, paral·lelament a l’expansió de l’espècie. Així, el 2016 se’n varen instal·lar 67, mentre que l’any següent la xifra es va incrementar fins a 250. El 2018 i el 2019 varen ser els anys amb més trampes: se'n varen posar 582 i 576, respectivament. Finalment, el 2020 se n'han instal·lades 280.
Les vespes asiàtiques trobades a Marratxí eren estèrils
Els exemplars encara no podien engendrar descendència fèrtil ni cries, segons un estudi de la UIB
PalmaUn estudi del laboratori de Zoologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha confirmat que les quatre vespes asiàtiques (Vespa velutina nigrithorax) trobades a Marratxí el juliol eren mascles estèrils, de manera que encara no podien engendrar descendència fèrtil ni cries, segons ha informat aquest dijous la Universitat en un comunicat. Els investigadors ho han pogut comprovar analitzant la càrrega genètica dels quatre exemplars trobats al niu. El darrer que es va trobar a l'illa –l'única de l'Arxipèlag on s'havia detectat– va ser el juliol del 2018. Des de llavors s'havien continuat posant trampes, però no se'n va localitzar cap rastre més, i el Govern donà l'espècie invasora per liquidada a les Balears l'any passat, per la qual cosa convertí les Illes en el primer territori europeu a aconseguir-ho.
Ara, la tasca dels investigadors de la UIB se centra a analitzar el genotip de tots els nius i reines trobats a les Balears, inclosos els de Marratxí. Els científics extreuen i seqüencien l'ADN de tots els exemplars, i a partir de la informació genètica que obtenen de cada exemplar poden determinar les relacions genètiques. Els experts també esperen poder arribar a establir quin va ser el focus inicial des del qual es va propagar la vespa asiàtica per la Península i Mallorca. De la mateixa manera, sabran si les vespes trobades a Marratxí és part d'una nova introducció de vespa asiàtica a l'illa o no.
L'estudi es farà en el marc d'un projecte de recerca liderat per la doctora Mar Leza, professora del Departament de Biologia de la UIB, i en el qual també participen el doctor José Antonio Jurado i l'alumne de doctorat Cayetano Herrera. L'objectiu del projecte és identificar la via d'entrada de la vespa asiàtica a Mallorca i a la Península a través de l'estudi de la diversitat genètica d'aquesta espècie. La iniciativa té el suport de la Fundació Biodiversitat, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica. També hi col·laboren investigadors de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vigo, l'associació Avispa Asiática i el Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB), amb el suport del Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.
En cas que se'n trobi un possible exemplar, cal comunicar-ho immediatament al servei de Protecció d'Espècies (606 87 52 44 o especies@dgcapea.caib.es) o a través de l'aplicació Vespapp de la Universitat de les Illes Balears. És important enviar una fotografia de l'exemplar sospitós, perquè la vespa asiàtica es pot confondre amb espècies autòctones de vespa. La vespa asiàtica és una espècie invasora i una greu amenaça per a l'apicultura i la biodiversitat, s'alimenta d'abelles i fa que es perdin ruscs, fet que al seu torn complica la pol·linització de diverses plantes autòctones. Es va detectar a Europa per primera vegada el 2004, a França. El 2010 se'n va trobar el primer exemplar a l'estat espanyol, a la localitat navarresa d’Amaiur, i el 2015 va saltar l'alerta a Mallorca, quan, gràcies a la col·laboració d'apicultors, se'n varen localitzar exemplars a la zona del mirador de les Barques, a Sóller.
