Els vestigis de ‘Salvem la Real’ el 2022

PalmaEl Secar de la Real és un indret destinat a fer història. Allà, s’hi va establir el primer assentament mentre es construïa la ciutat romana de Palma; al mateix redol, Jaume I hi va instal·lar un campament; un lloc que també va captivar Ramon Llull, que va deixar part de la seva herència al monestir, un convent que en la nostra història contemporània es recordarà com a símbol de la lluita contra la destrucció del territori. En l’actualitat, les conseqüències de tots i cada un d’aquests esdeveniments dibuixen no només el currículum de les polítiques i personalitats de les Balears, sinó la vida dels veïns de la barriada, la dels religiosos i, fins i tot, la de qualsevol ciutadà que pateix les aglomeracions de trànsit en hora punta per aquells indrets.

Actualment, onze anys després de la inauguració de l’hospital Son Espases, els religiosos del monestir de la Real encara no han aconseguit que es desbloquegi el conveni que l’any 2011 varen signar amb la Conselleria de Salut pel qual la congregació dels Sagrats Cors havia de rebre més d’un milió d’euros per invertir en el monestir, declarat Bé d’Interès Cultural, però de propietat privada. Paral·lelament, acaben de crear l’Associació de Veïns de Son Espases exclusivament per col·lectivitzar la demanda a fi que l’heliport de l’hospital es traslladi a una altra ubicació del recinte, farts dels perjudicis que els causa. Mentrestant, l’Associació de Veïns del Secar de la Real ha mantingut reunions periòdiques amb la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma per acotar la protecció dels terrenys rurals, propietat d’empresaris que hi varen invertir durant la projecció de l’hospital.

L’insígnia perla protecció del territori

Salvem la Real és una de les campanyes més memorables que es recorden en el període 2003-2007, uns anys en què l’execució de megaprojectes per part del Govern de Jaume Matas era latent. Un d’aquests projectes va ser la construcció d’un hospital de referència a les Illes Balears, el de Son Espases. La campanya es va convertir llavors en la insígnia de l’esquerra des de l’oposició i en la bandera d’una mobilització social que volia protegir la màniga verda que feia de frontera entre la zona urbana i la rural de Ciutat. Un equilibri que es va rompre, igual que les promeses polítiques, després que el Govern del Pacte se’n desdigués i tiràs endavant el pla.

Núria Llabrés, veïna del Secar de la Real, va ser una de les persones al capdavant de la mobilització. “Durant la campanya, els partits d’esquerra varen assistir a les reunions i tothom semblava que veia clar que era un projecte desmesurat”, diu. Ara, la majoria parlen de traïció i fins i tot alguns, com el catedràtic de Geografia de la UIB i president del GOB Mallorca aleshores, Macià Blàzquez, s’atreveixen a fer un paral·lelisme entre aquell projecte i el de l’actual autopista de Campos, “ja que des de l’oposició s’assegurava que s’interrompria i, després, no va ser així”, explica. Segons Llabrés, el primer projecte de l’hospital eren onze plantes i quan va guanyar el Pacte va sorgir l’esperança entre els veïns. Les obres es varen aturar i el nou Govern va estudiar la situació durant un mes i mig. Després, es varen reiniciar, encara que es minimitzaren les alçades del primer disseny. “Vull pensar que la nostra pressió va tenir a veure amb la rebaixa de l’impacte del projecte”, extreu positivament. Encara que l’escena acabàs amb una derrota pel moviment, els implicats en aquell moment coincideixen en l’orgull que suposa per la capacitat d’organització i mobilització entre diferents teixits socials i distintes causes, com la del segon cinturó, la del pont del tren, la de Son Real i les Fontanelles, conta Llabrés. “No record cap projecte vinculat al de Son Espases que hagi reeixit i això és positiu”, diu el catedràtic.

Després dels anys efervescents, es va aconseguir la protecció del monestir de la Real i els terrenys que l’envolten fins als 360 metres de diàmetre. A més, es varen recol·locar els jaciments arqueològics descoberts durant la construcció de l’hospital, encara que aquests varen quedar greument malmenats. D’altra banda, a la barriada s’hi varen fer millores cosmètiques, com una pantalla visual per evitar que des de la urbanització es vegi l’hospital o un vial per a vianants, explica Blázquez. 

Ara bé, l’atenció no es va desviar, almanco per part l’Associació de Veïns del Secar de la Real. La presidenta de l’entitat, Magdalena Vidal, assegura que la seva màxima preocupació durant anys ha estat l’especulació que s’hagi pogut fer amb els terrenys que es varen comprar durant la projecció de l’hospital. Ara, i gràcies a reunions periòdiques amb Cort, la zona rural ha quedat, en part, protegida en el planejament de Ciutat i la intenció és crear-hi el parc agrari de Palma. “Si la terra és viva, és més difícil especular amb ella”, explica Vidal, que afirma que la seva barriada és un niu d’especulació per coneguts constructors. “La sort és que no s’hagin fet aquests projectes del voltant. Això ja ha estat un èxit”, celebra Blázquez. Ara bé, portes endins el gust agredolç d’aquella derrota és simplement agre.

Les reivindicacions d’avui

Finalment, l’hospital s’allunyà del monestir, però això ha suposat que la infraestructura s’ha acostat a les cases veïnes, situades entre els límits del centre i el camí de Son Espases. “Residents d’aquestes cases érem dins la plataforma i això demostra que no era una qüestió individual, sinó col·lectiva”. La qüestió individual, però, ha creat avui una lluita particular: la de traslladar l’heliport de l’hospital a una altra ubicació. Des de l’Associació de Veïns de Son Espases denuncien que la zona d’aterratge i enlairament de l’helicòpter sanitari se situa entre cinc i deu metres de les primeres cases, la qual cosa és una calamitat, diuen. “No només és pel renou diari, sinó perquè el vol ha fet malbé, de vegades, teules i material mobiliari dels exteriors de les cases”, expliquen. Segons el vicepresident de l’entitat veïnal, Xisco Sastre, l’heliport no és damunt l’edifici, així com es presentava a la llicència inicial. Durant la construcció de l’hospital, es feren talussos de terra en alguns punts a mode de separació, però han desaparegut, segons Sastre, per fer-hi un aparcament. La proposta dels veïns és desplaçar-lo al costat de la finca de Son Cabrer. Des de l’associació expliquen que han traslladat la petició a la Conselleria de Salut i que des d’allà se’ls deriva a la gerència de l’hospital. Aquest diari s’ha posat en contacte amb la direcció del centre, que assegura que no es preveu reubicar l’heliport, que disposa de tots els permisos en regla.

Tot plegat s’uneix en un símbol, el del monestir de la Real. Des del 2011, està bloquejat el conveni amb la Conselleria de Salut pel qual la congregació religiosa rep 1.152.000 euros de l’1% cultural per invertir en el convent. Mentre els tràmits sembla que s’acceleren perquè arribin els doblers, la Biblioteca Balear del convent està tancada amb pany i clau. Allà s’hi reuneix un gran valor patrimonial, com el Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador i el Consolat de Mar del 1835. Des del departament de Patrimoni del Consell expliquen que la problemàtica és que no s’ha trobat la manera de contractar personal, ja que és una entitat privada. De fet, fonts del Consell asseguren que s’oferí una subvenció a la congregació, però que es declinà. El prior del monestir, Josep Amengual, puntualitza que no va ser un rebuig, sinó una impossibilitat, perquè s’havien d’avançar diners que no tenien. Ara, es mostren esperançats de reobrir-la aviat.