“La roba també expressa els valors de la persona que te l’ha fet”

BarcelonaLa moda és un vehicle d’expressió personal que s’apropia de qualsevol peça, accessori o complement, i l’utilitza com a mitjà per transmetre una imatge o un missatge. A través de la roba, expressem qui som, què fem i què ens importa. Fins i tot, els que asseguren que la moda no els interessa, comuniquen amb el que duen posat, el seu rebuig o indiferència. Precisament, la segona jornada del 080 Barcelona Fashion ha posat en relleu el poder transformador de la moda i com aquesta fomenta la identitat de les persones. I ho ha fet a través de noves propostes creatives de dissenyadors ben diversos que tenen alguna cosa a dir i aportar dins del sector. 

“La meva identitat té a veure amb l’art i el cos”, explicava Txell Miras, abans de la seva desfilada. El seu disseny sempre té un rerefons conceptual i una posada en escena estètica. Aquesta vegada, la dissenyadora sabadellenca s’ha inspirat en el concepte de protecció que explora l’artista alemany Joseph Beuys en la seva obra i el simbolisme de la manta. Beuys va promoure la idea que la preservació de la natura era essencial per a la supervivència humana i va suggerir que l’art podia fomentar aquesta protecció. Miras s’ho ha endut al terreny de la moda amb un avançament de la col·lecció d’hivern, formada només per roba d’abric, que embolcalla directament el cos nu dels models i els aïlla de l’exterior, que considera un entorn hostil. “El canvi climàtic ens obliga a improvisar i, davant la incertesa, hem de sobreviure com puguem”, deia Miras. Així, a Distòpic la fragilitat humana – ho exemplifica amb dos models despullats, armats només amb coixins– contrasta amb la solidesa dels abrics i les jaquetes de l'hivern vinent. Pel que fa a disseny, els abrics de silueta deconstruïda són de llana gruixuda i barregen teixits i textures de colors vius com el blau i el groc.

“La roba també expressa els valors de la persona que te l’ha fet”, deia Olga Menchén, que ha reivindicat el valor de l’artesania i l’atemporalitat també a la moda festiva: “No es pot concebre com a moda fast food que me la poso un dia i la llenço a les escombraries”, deia. Per això, ha reclamat sentit comú: “Per a mi és un èxit quan la mateixa peça s’hereta de mares a filles i se segueix compartint al llarg dels anys”. En sintonia amb aquests valors, Menchén Tomàs va tancar la segona jornada de la passarel·la catalana amb una col·lecció que oferia una visió romàntica del circ, concebut com a espectacle on s’origina la màgia. La proposta festiva és fidel a l’estil impecable de la dissenyadora. Siluetes afavoridores que ressalten la feminitat, peces de cotilleria, teixits eteris que juguen amb el volum o el moviment i detalls brillants que recreen aquest univers d’il·lusions. Uns tocats de fantasia, creats pel dissenyador Fernando Romeo, arrodonien la proposta festiva.

Uns valors semblants als de Menchén Tomàs ha expressat Lebor Gabala en la darrera col·lecció anomenada From day to night que representa, segons la marca que lidera creativament Maite Muñoz, “una invitació a jugar amb les peces i expressar la teva personalitat”. Això sí, sense perdre de vista la personalitat de la firma que consisteix a promoure un estil casual construït amb peces versàtils. Així, la proposta per a l’hivern que ve la formen peces de roba que es poden lluir tant de dia com de nit per crear un bon fons d’armari. 

Per la seva banda, la dissenyadora belga establerta a Barcelona, Nathalie Chandler, estrenava el calendari de desfilades de la jornada amb la seva col·lecció debut: “Li dono un aire més transgressor al vestuari de la dona cosmopolita”. Aquest punt rock'n'roll s’ha apreciat especialment amb l’ús de la pell en jaquetes, faldilles i vestits, combinats amb altres peces més sofisticades amb motius brillants.  

Vestir-se per a triomfar

Els joves creadors que participen a la passarel·la catalana ho tenen clar. La moda connecta frontalment amb la personalitat de qui la porta. Per això, juguen amb els patrons, arrisquen amb peces més atrevides i experimenten sense por amb la forma, el volum i el color, creant històries potents que els ajudin a transmetre el seu missatge de marca. “La moda sense un concepte al darrere, és roba”, ha etzibat Anaïs Vauxcelles creadora de 404 Studio. L’agafo d’imprevist al backstage del 080 teixint unes flors de ganxet que encara s’han de cosir a les peces de la primera col·lecció que ha presentat a Barcelona. Aquesta dissenyadora valenciana de nom artístic –no em vol desvelar el seu nom real– ha desfilat a Madrid i a Los Ángeles, i la seva roba se l'han posat Dua Lipa, Kyle Minogue o Bad Gyal, entre d’altres cantants internacionals. “Vaig començar a fer roba només de ganxet, però era un bogeria perquè no donava l’abast”, reconeixia. La dissenyadora valenciana tenia un repte ambiciós: apropar la cultura quinqui de la transició democràtica espanyola als joves. Per fer-ho, Vauxcelles ha dissenyat una proposta extrema: les peces de sastreria es barregen amb xandalls i vestits cenyits, que exhibeixen el cos sense pudor. “És la meva manera de retratar aquest univers marginal”, conclou. 

Amb un mateix enfocament decadent, Victor von Schwarz ha compartit l’atrevida col·lecció The American Dream que representa una crítica del somni americà. El dissenyador barceloní ha traslladat el seu disseny d’inspiració romàntica, dins de l’ambient de Hollywood dels anys 70, per plantejar una reflexió: com es vestiria algú que persegueix l’èxit? Per resoldre la qüestió, Von Schwarz ha ideat personatges de ficció que han exhibit looks diversos: conjunts de tweed de tons pàl·lids, peces texanes, vestits de tul de volums inimaginables, boes de plomes i detalls que recorden l’estètica cowboy en versió descafeïnada. Sens dubte, si vols triomfar a la vida, Victor von Schwarz t’ensenya com fer-ho: “Després, que cadascú s’ho adapti a la seva manera”, conclou.