El veto a l'opi que pot fer canviar l'heroïna pel fentanil
L'ONU adverteix que els mercats de distribució de drogues poden variar per la lluita dels talibans contra les plantacions de cascall a l'Afganistan
BarcelonaCanviar l’heroïna pel fentanil. És només una possibilitat, però la mateixa ONU ha fet un advertiment: els mercats de drogues poden variar. La raó, la reducció del 95% de la producció d’opi a l’Afganistan. Els agricultors afganesos han passat de produir 6.200 tones de cascall –la planta d’on s’obté l’opi i posteriorment l’heroïna o la morfina– a 333 tones l’any passat després del veto dels talibans al conreu d’aquesta planta.
El descens dràstic en la producció d’opi a l’Afganistan, que abastia el 80% dels consumidors d’opiacis de tot el món, pot suposar una substitució de productes dins del mercat de la droga europea. "Una reducció pot donar lloc a un desplaçament de la producció a altres països, a una disminució general del consum d’opiacis o a la substitució de l’heroïna per substàncies inclús més nocives com el fentanil o altres opioides sintètics", alerta a l’ARA Salomé Flores Sierra, cap de l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte. L'experta reclama un seguiment exhaustiu del que pugui passar durant els pròxims mesos perquè els opioides sintètics són "barats, potents i fàcilment accessibles" a través d’internet: són fàcils de distribuir perquè ocupen poc espai, tenen una gran potència addictiva i els càrtels de la droga poden arribar a guanyar fins a 300 vegades el cost de producció. L’experiència dels Estats Units, on el fentanil va superar l’heroïna als principals mercats, és un avís, adverteix Flores Sierra.
El fentanil i l’heroïna formen part tots dos de la família dels opioides, però el primer té una potència 50 vegades superior. Als Estats Units i al Canadà està causant desenes de milers de morts. L’heroïna és semisintètica, necessita l'opi, mentre que el fentanil, conegut com la droga zombi, es crea íntegrament als laboratoris, a partir de compostos químics –anomenats precursors– que provenen sobretot de la Xina i l'Índia. A Catalunya, el fentanil com a droga ha arribat, però en petites quantitats, mentre que en l'àmbit mèdic és un fàrmac molt utilitzat. Els Mossos d’Esquadra, de fet, encara no han fet cap operació contra una màfia que en distribueixi ni pràcticament se n’ha decomissat. Tot i això, hi és, ja que al Raval hi ha narcopisos on se’n ven i el 2021, per exemple, les autoritats mexicanes van intervenir una embarcació amb fentanil que anava al port de Barcelona.
Un any de marge
Aquesta hipotètica substitució de productes en cap cas seria immediata. Es podria començar a intuir a finals del 2024, segons el director general d’Engergy Control, Claudio Vidal, quan hi podria haver un desproveïment d’opi als mercats. "Hi ha unes xarxes de distribució molt establertes d’heroïna i això ens ha protegit. Per això som taxatius per dir que la situació dels Estats Units no és reproduïble en l'àmbit d'Europa", puntualitza Vidal.
L’anàlisi coincideix amb les prospeccions de l'ONU. "Les dades de confiscacions anteriors han demostrat que els opiacis originaris de l’Afganistan poden tardar entre un any i un any i mig en arribar als països de destí [...], es pot esperar que qualsevol canvi dràstic s'observi dins del mateix any al Pròxim Orient i el sud-oest de l’Àsia, i un any després a Europa", destaca Flores Sierra.
El context actual afavoreix l’entrada de nous productes. Els càrtels mexicans són els que dominen el mercat mundial del fentanil. El sintetitzen ells mateixos amb productes provinents de l’Àsia. I els càrtels, segons Vidal, ja estan instal·lats a Europa, sobretot als Països Baixos, de la mà de grups criminals autòctons. "Els càrtels aprofiten les infraestructures que ja hi havia de producció de drogues sintètiques –com el MDMA o l’amfetamina–, per convertir-los en centres de producció de metamfetamina per portar-los a l’Àsia. Ara bé, un cop s’instal·len a Europa, hi ha un risc que també ho facin amb el fentanil", diu el director general d’Energy Control.
Segons els autors de l’informe anual de l'ONU sobre l’opi a l’Afganistan, encara hi ha reserves suficients d’aquest producte. L’any 2000 els talibans també van prohibir el conreu dels cascalls. Va ser poc més d’un any de veto: el descens va ser d’un 90% de producció. Tanmateix, el mercat no se’n va ressentir perquè la producció es va reactivar ràpidament quan els talibans van ser enderrocats del poder l’any 2001.
De moment, la prohibició del conreu l’abril del 2022 ha fet reduir els ingressos dels agricultors locals: de 1.360 milions de dòlars a 110 milions. Els camps d’opi s’han substituït per cereals, sobretot blat.