Avui coneixem...
Societat 26/05/2024

“Vaig veure les ovelles i em vaig demanar què passava amb la llana a Mallorca”

Avui coneixem... l'ambientòloga Gemma Salvador

2 min
Gemma Salvador, ambientòloga

PalmaGemma Salvador Obiols (Barcelona, 1979) transmet calma i serenor. De parlar assossegat, però d’actitud inquieta i idees fixes, té la personalitat necessària per poder tirar endavant un projecte ambiciós com és Llanatura, amb el qual, juntament amb la seva sòcia, torna a donar un ús a aquesta fibra natural a Mallorca. Ambientòloga de formació, el seu interès per l’entorn va començar des de ben menuda quan va observar la quantitat de residus que es podien arribar a apilar. En aquell moment li va néixer el desig de solucionar allò que identificava com un problema comunitari. “A nou anys i una regla de tres, vaig dibuixar el meu propòsit”, rememora.

Descobriment. Tot va començar en els primers temps de la pandèmia, un capvespre en una caminada familiar al voltant de casa: “Vaig veure ovelles pasturant i em vaig demanar què passava amb la llana a Mallorca”, explica. Aquesta va ser la primera aproximació de la qual sorgiria un projecte ambiciós. També s’havia encuriosit per aquesta qüestió pel fet que les seves filles havien treballat la llana a l’escola Waldorf. “És molt important que els infants facin treballs manuals, a més del fet que en comprenguin el procés”, considera. Així va ser com després d’haver-se dedicat a àmbits com la planificació urbanística, a campanyes de sensibilització i consultoria ambiental, entre d’altres, va voler fer un canvi. “Sentia la necessitat de reinventar-me en l’àmbit professional, després d’un grapat d’anys teletreballant en projectes de Barcelona”, reconeix.

Creació. I es va posar mans a l’obra. Contactà amb Eugènia Marcote, artesana de la llana, i mesos després sorgí Llanatura (llana + natura + atura) amb l’objectiu de manufacturar la llana de manera artesanal i de trobar usos nous per a aquesta fibra natural, renovable i biodegradable. “Tot molt adient per a les necessitats d’avui dia”, subratlla. Amb tot, la llana ja s’havia utilitzat temps enrere. De fet, era popularment molt emprada per fer matalassos, jerseis o flassades, però havia caigut en desús. “Quan vàrem començar ningú no volia la llana, se sol tirar després de tondre les ovelles”, lamenta.

Local. “M’agrada explicar com la insularitat juga a favor de projectes com el nostre”, diu. “Vivim en una illa on generar un projecte d’aprofitament local que millori la cadena de valor de la llana d’ovelles implica, tant sí com no, executar totes les fases de la transformació d’aquest recurs a l’illa”. Aquest és un dels valors afegits d’un projecte que, amb feina de formiga, aconsegueix evitar que part de la llana de les ovelles mallorquines no es tracti com un rebuig.

Beneficis. “La llana té múltiples beneficis. Jo solc utilitzar una faixa que feim per mantenir la zona lumbar i els ronyons calents”. Explica que la llana és autoreguladora de la temperatura de manera natural a causa de la seva composició de fibra, que té una doble membrana. “A l’estiu, si no volem suar, també podem utilitzar unes plantilles de llana a les sabates”, recomana. “A banda, la llana bruta també s’empra en l’àmbit agrícola ramader i en el de la construcció”. Així és com ella treballa amb allò que des de petita havia somiat, aprofitar allò que tenim per transformar l’entorn i fer-lo una mica millor.

stats