Andreu Adrover: "Veurem una Mallorca amb sementers d'alzines, talment com si fossin garrovers o ametlers"

PalmaEn un context de crisi dels ametlers i de baixada dels preus de la garrova, hi ha entesos que es decanten per potenciar l'alzina d'aglans dolços, perquè és un arbre adaptat a l'entorn de les Illes Balears. L'enginyer tècnic agrícola Andreu Adrover (Felanitx, 1992) impartirà un taller per aprendre a empeltar alzines aquest diumenge al Centre Forestal de les Balears (CEFOR), que es troba a la finca pública de Menut (a prop de Lluc). Adrover forma part de l'Associació de Varietats Locals de Mallorca, una entitat que estudia les diferents varietats d'alzines i en difon les característiques.

Pot arribar a tenir usos comercials l'aglà d'alzines dolces?

— Ens trobam en una fase inicial, però nosaltres pensam que sí. A Mallorca hi ha alzines d'aglans dolços, que la gent ha consumit de manera habitual. No tenen aquella amargor característica dels aglans i tenen un punt de dolçor que els fa agradables. Això són arbres que fa anys, per ventura segles, qualcú va empeltar d'una varietat d'alzina dolça. Tenint en compte que els aglans es poden capolar i obtenir-ne una farina per a usos alimentaris i industrials, aquest fruit pot tenir una rendibilitat econòmica. Ja n'hem fet proves, amb la farina. Hem elaborat pa, galletes i fins i tot torró. En en context de crisi dels ametlers a causa de la Xylella i que la garrova ha baixat de preu, l'alzina ofereix moltes de possibilitats. En un futur, per ventura veurem sementers d'alzines, talment com si fossin garrovers o ametlers. De fet, ja n'hem fet plantacions, d'alzines dolces.

—

Al cap de poc temps d'haver-lo sembrat, un ametler ja fa ametles. En el cas d'una alzina, quin temps es torba a ser productiva?

— A l'entorn natural, una alzina jove ha de menester devers 15 anys per fer aglans, però una alzina empeltada damunt un peu d'un any, al cap de cinc anys ja n'hi poden collir un grapat, d'aglans dolços. No vol dir que faci un gran esplet, però és possible que ja en faci. L'explicació és que les mudes provenen d'arbres adults i, per tant, parteixen més bé. De manera tradicional, a Mallorca, sempre s'han empeltat alzines, però se solia fer antigament damunt arbres adults. La novetat és que ara nosaltres els feim damunt arbres de just un any, com aquests planters d'alzina que es reparteixen per les fires. No sabem com seran aquests arbres en un futur, perquè encara no en tenim d'adults, però ja n'hem sembrat alguns de joves i pareix que van bé.

Com de productiva pot arribar a ser una alzina, tenint en compte que és un arbre que no s'exsecalla?

— Com tots els arbres silvestres, les alzines s'arriben a fer molt grosses. A dins els cimals, però, hi ha poca producció d'aglans. Pensam que una alzina d'aglans dolços, ben arreglada i exsecallada quan ho hagi de menester, pot arribar a ser molt productiva.

El nom d'alzines d'aglans dolços identifica una sola varietat o n'hi ha moltes?

— Amb estudis moleculars s'han aconseguit identificar una sèrie de varietats, que es corresponen als noms tradicionals de la Monja Riera, de la Senyora, d'en Cremat, d'Avellaneta, etc. Dels noms tradicionals, però, no te'n pots fiar gaire, perquè en un poble ho diuen d'una manera i en un altre redol de Mallorca ho coneixem amb un altre nom. També ha passat que, un cop conclòs l'estudi, hem vist que varietats anomenades amb el mateix nom no es corresponien amb la mateixa varietat. Com a norma general, els aglans dolços són més grossos i arrodonits que els aglans comuns, cosa que fa que siguin molt coneixedors a la vista. Ara bé, també hi ha varietats d'alzina dolça que fan els aglans allargats.

Si sembram un aglà dolç, com serà el fruit que farà la futura alzina, dolç o amarg?

— Hem observat que devora alzines dolces empeltades fa segles hi ha alzines més joves que deuen ser filles de l'alzina més vella i que nasqueren d'un aglà dolç. Aquestes alzines fan els aglans més dolços que la varietat silvestre, però són més amargs que l'alzina mare. Els tanins són les substàncies que confereixen l'amargor als aglans. L'objectiu és identificar varietats amb pocs tanins i que duguin més dolçor. Allò que és un misteri encara és d'on provenien les mudes amb què els mallorquins antics empeltaren les alzines, perquè les alzines dolces de la Península, genèticament, són altres varietats. Per ventura aquestes mudes provenien d'altres parts de la Mediterrània, però encara no ho sabem.

—