La via connectora ara sí que arribarà al Coll, però no es parla de dur-la a Son Sardina
L’acord del PP i Vox per governar el Consell especifica l’allargament del segon cinturó, herència de Matas i Munar, i continuat pel Pacte de Progrés
PalmaFer arribar la via connectora des de l’altura de l’autovia de Manacor fins al Coll d’en Rabassa és una de les prioritats que s’han marcat el PP i Vox durant el mandat que ara comença. Així figura en el document ‘Acords de Govern per a Mallorca’, que les dues formacions signaren i que permet que Llorenç Galmés en sigui el president, alhora que els populars i els d’extrema dreta es repartesquin les àrees de govern.
El punt 45, dels 183 que conté la llista, diu textualment: “Executarem les obres del tram I de la via connectora, per garantir una millor mobilitat i millorarem la connectivitat del segon cinturó de Palma amb l’aeroport”.
Del projecte inicial de via connectora, sorgit en temps de Matas i Munar i anomenat aleshores segon cinturó, de moment se n’ha executat un dels cinc trams previstos de manera inicial. Es tracta del que va de l’antiga carretera d’Inca, a l’endret del centre comercial Alcampo, fins a l’autovia de Manacor, just a l’endret dels grans dipòsits de CLH. La prioritat dels nous governants del Consell és condicionar el tram I, entre Son Ferriol i l’autopista de Llucmajor, perquè sigui una via de dos carrils per sentit, amb accessos limitats.
Francina Armengol, al capdavant del Govern, i Miquel Ensenyat, al Consell, heretaren un mandat amb les obres començades al tram II. Va ser aleshores quan entitats ecologistes com el GOB es manifestaren perquè el Pacte de Progrés no acabàs d’enllestir les obres que s’havien iniciat en temps de Bauzá. Aleshores, els ecologistes demanaren al Consell que modificàs el projecte i el redimensionàs. “És un projecte iniciat per l’antiga Unió Mallorquina i que, lluny de canalitzar el trànsit de Palma, no respon a la demanda real de cotxes, sinó que només augmenta la pressió urbanística sobre les zones rurals existents entre Son Ferriol i Son Sardina”, deia el GOB en aquell temps.
No va ser fins al 2021 quan el Govern i el Consell acordaren que els trams III, IV i V de la via connectora quedassin fora del conveni de carreteres. D’aquesta manera es rebutjava el projecte inicial de la meitat nord del segon cinturó, que havia d’enrevoltar tota l’àrea periurbana del municipi de Palma, reconduint el trànsit des d’Alcampo fins a Son Espases, travessant les carreteres de Bunyola, Sóller i Valldemossa.
El PP el trobava “impactant”
L’exclusió dels nous trams de la via connectora va ser motiu de discussió a l’hora de firmar el pacte entre les forces progressistes perquè Cladera fos presidenta del Consell. Quan l’allargament fins a Son Sardina en quedà exclòs, fins i tot l’aleshores conseller electe Mauricio Rovira, pel PP, en reconegué l’elevat impacte ambiental. Tot i això, els populars manifestaren que allò ideal seria que arribàs a enllaçar amb la carretera de Sóller, per així connectar amb el polígon de Son Castelló.
Malgrat les manifestacions dels populars, l’acord de Govern entre el PP i Vox no fa esment a cap altre tram de la via connectora, llevat del tram I. Ara bé, al punt 41 de l’acord es diu això: “Exigirem un nou conveni de col·laboració amb el Ministeri de Foment per disposar del finançament necessari per executar les obres de millora de la xarxa viària, així com per a aquelles infraestructures necessàries de l’illa de Mallorca”. Aquestes intencions, prou ambigües, deixen la porta oberta a futurs projectes que no s’esmenten de manera directa.
La idea del segon cinturó cobrà força a partir de l’any 2003, després que Francesc Antich perdés el poder a les eleccions i Jaume Matas n’agafàs el relleu. Aleshores, s’iniciaren els grans projectes viaris de les Illes Balears:l’allargament de l’autopista d’Inca fins a sa Pobla, la construcció de l’autovia de Manacor i també les autovies eivissenques, que enllacen Vila amb l’aeroport i Sant Antoni de Portmany. Tot i les mobilitzacions ciutadanes sorgides per fer front a aquells plans, el Govern no es va fer enrere. Especialment multitudinàries varen ser les mobilitzacions dels veïns de Son Sardina i sa Garriga, contra el projecte del segon cinturó.