De viatge amb Aristòtil

PalmaEl viatger que vulgui seguir les passes d’Aristòtil en orde cronològic ha de visitar primer Estagira, la seva ciutat nadiua, situada a la península calcídica. Estagira (avui Stavro) és una ciutat al nord de Grècia que va veure néixer Aristòtil el 384 o 383 aC, fill de Nicòmac, metge a la Cort del rei Amintas de Macedònia, i Festis. Hermip li atribueix una genealogia divina i l’emparenta per part de pare amb Asclepi, el déu de la medicina.

Les murades de l’acròpoli de l’antiga Estagira, l’àgora, els edificis públics com l’estoa, els santuaris i habitatges privats, i altres restes arqueològiques ocupen els turons de la península de Liotopi, al costat de la població d’Olimpíada. Les troballes arqueològiques es poden veure al museu de Poligiros. La moderna Estagira es troba a uns set quilòmetres de l’antiga i ofereix als visitants un parc temàtic dedicat a divulgar el pensament científic d’Aristòtil, presidit per una estàtua del filòsof i una gran brúixola que simbolitza el seu projecte universalista i amb unes vistes increïbles sobre el mar Egeu. El visitant es troba amb instruments interactius (discos òptics, bolles d’inèrcia, retrovisors parabòlics, un pentafon, un prisma i una turbina hidràulica) que permeten experimentar alguns fenòmens naturals descrits a la Física, el seu tractat sobre la naturalesa.

Atenes és una altra ciutat molt important en la vida d’Aristòtil. Hi arriba a l’edat de 17 anys acompanyat del seu tutor Proxen d’Aterneu, familiar que se n’havia fet càrrec després de la mort dels pares. Ingressa a l’Acadèmia platònica amb la finalitat de completar la seva formació. En aquest moment, Plató i altres membres de l’escola són de viatge a Siracusa intentant convèncer el nou governant, Dionisi el Jove, de la necessitat d’implantar l’estat ideal proposat a La República. Durant l’estada escriu diàlegs d’estil platònic que malauradament s’han perdut, imparteix docència sobre diversos temes, i en particular retòrica i dialèctica, escriu tractats de lògica i argumentació, i també un tractat de les idees, qüestiona la doctrina platònica que defensa la separació de les idees amb relació a les coses i expressa la seva concepció de la realitat, i un altre tractat de filosofia primera o metafísica, en què discuteix les teories dels filòsofs precedents, com els presocràtics i el mateix Plató.

El 348 o 347 aC Aristòtil deixa enrere la seva etapa de vint anys com a membre de l’Acadèmia a causa de la mort del seu mestre i la decepció de no ser elegit per dirigir l’escola en comptes d’Espeusip, nebot de Plató. Un altre motiu de pes és polític: li convenia escapar del clima antimacedoni promogut per Demòstenes. Tot seguit, comença un període de viatges: primer visita Assos, després Mitilene i, finalment, Pel·la, la capital del regne macedònic. la primera destinació d’Aristòtil és la ciutat d’Assos, situada davant de l’illa de Lesbos, on va estar tres anys, fins al 345-344 aC. L’estudiós Jaeger conta que l’estagirita arriba a Assos acompanyat de Xenòcrates i s’uneix als acadèmics Erast i Corisc que es trobaven a Atarneu, ciutat propera a Asos, a la costa d’Àsia Menor, enviats per Plató amb la missió de reconduir la política d’Hèrmies cap a una forma de govern menys tirànica i opressora. Aquí, segons Jaeger, comença a escriure el primer llibre de la Política i es preocupa per la justícia en un sentit realista.

Pel que fa a Aristòtil, es fa molt amic d’Hèrmies i es casa amb la seva neboda i filla adoptiva, de nom Pítia, amb qui té una filla a qui posa el mateix nom que l’esposa. Durant la seva estada de tres anys també funda una sucursal de l’Acadèmia que atreu Teofrast i altres platònics. Actualment, Asos pertany a Turquia. De la ciutat antiga es conserven restes de la murada, l’àgora, a més d’un teatre romà, un gimnàs i la necròpoli, un conjunt arqueològic que continua sent excavat. Des del 2009 s’aixeca una estàtua d’Aristòtil de 2,5 metres d’alçada a l’entrada de la ciutat antiga.

El 345 o 344 aC, Teofrast, col·lega i amic d’Aristòtil, l’anima a establir-se a Mitilene, la seva ciutat nadiua, a l’illa de Lesbos, on queda dos anys. Sembla que junts fan investigacions de caire naturalístic, i mentre Aristòtil estudia la biologia dels animals que reflecteix a l’obra Història dels animals, Teofrast observa la biologia de les plantes i comença l’escriptura d’una obra enciclopèdica sobre botànica titulada Història de les plantes.

El 343 o 342 aC se’n va a la Cort de Macedònia reclamat pel rei Filip perquè eduqui el seu fill Alexandre, aleshores un adolescent de 13 anys, amb la condició que reconstrueixi Estagira. Segons conta Plutarc a les Vides paral·leles, el monarca hauria assignat a l’estagirita el Nimfeu o santuari de les Nimfes com a lloc retirat i segur, situat a Mieza, a l’oest de Pel·la, on imparteix les seves ensenyances amb tranquil·litat. Segons Plutarc, Aristòtil educa Alexandre en l’areté, la moderació i l’autocontrol. El professor Berti s’imagina el pla d’estudis que aplica Aristòtil amb el seu deixeble il·lustre, i especula que li hauria ensenyat política i educat per ser un bon governant respectuós amb l’autonomia de les ciutats gregues. Probablement, durant aquesta època fa un compendi de les constitucions i els sistemes de govern existents. El rei Filip de Macedònia es mostra molt agraït pels serveis d’Aristòtil com a educador i accepta la demanda de l’estagirita de reconstruir Estagira, després d’haver-la destruït uns anys abans. L’episodi vital d’Aristòtil amb Alexandre forma part també de la geografia del present, ja que es conserven les restes del santuari en plena naturalesa formant part del conjunt arqueològic de Mieza. A més, el centre cultural del recinte arqueològic, conegut com l’Escola d’Aristòtil, projecta la pel·lícula documental El nimfeu de Mieza. El jardí d’Aristòtil (2007) del cineasta Pedro Olalla que recrea els fets.

El Liceu

Entre els esdeveniments que influeixen en la decisió d’Aristòtil de donar per acabada la seva estada a Macedònia hi ha la mort del seu cunyat Calístenes, ordenada per Alexandre sota la sospita de traïció, i la dedicació d’Alexandre a la campanya militar contra Pèrsia. El 335-334 aC torna a Atenes i funda la seva escola filosòfica, El Liceu, i es dedica a la recerca i l’ensenyament. Aristòtil imparteix les seves lliçons passejant pel perípat, un pòrtic cobert envoltat d’un jardí on guarda les mostres dissecades de plantes i animals exòtics que Alexandre li envia des de les seves expedicions. El 1996 es descobreixen les restes de l’escola peripatètica durant els treballs de construcció del Museu d’Art Contemporani, al centre de l’Atenes actual.

El 322 o 321 aC fuig d’Atenes acusat d’impietat i, tement per la seva vida, es refugia a l’antiga residència de la mare a Calcis, a l’illa d’Eubea, on mor per causes naturals. Després de la seva mort, els habitants d’Estagira dipositaren les restes dins una urna de coure i l’enterraren a la ciutat, aixecaren un altar en honor seu a un lloc que anomenaren Aristotelió. El 2016 uns arqueòlegs grecs que estaven treballant a les excavacions de la vella Estagira descobriren entre les runes un mausoleu que podia ser la tomba d’Aristòtil i que en el seu moment els estagirites varen alçar per dipositar les cendres del filòsof. Mentre s’esperen trobar proves més concloents, la ciutat ha recuperat l’antiga celebració anual en honor seu, l’anomenada festa Aristotèlia.