Viatge filosòfic a Nàpols (I)

PalmaUn viatge filosòfic a Itàlia ha d’incloure necessàriament una visita a la ciutat de Nàpols i a la regió de la Campània en el seu conjunt. Nàpols manté una especial relació amb la filosofia a través d’una àmplia constel·lació de filòsofs, tant nadius com adoptius i visitants il·lustres.

La filosofia antiga ha quedat fixada per a sempre en el paisatge arqueològic de la Campània a conseqüència de l’erupció volcànica del Vesuvi l’any 79, i es pot observar visitant el mateix volcà i el conjunt arqueològic format per les viles romanes d’Herculà i Pompeia, i contemplant els bustos, els mosaics i els frescs originals de filòsofs de l’antiga Grècia i Roma, al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Coneixem alguns detalls de la nit de l’erupció del volcà a través de la lectura de dues cartes escrites per Plini el Jove, adreçades a Tàcit, el seu amic historiador, quan tenia 17 anys, en les quals relata les darreres hores del seu oncle Plini el Vell i la seva mort a causa dels gasos despresos pel volcà durant la seva eixida en barca cap a Pompeia, mogut per la curiositat d’observar de prop un fenomen desconegut i en auxili d’una amistat pompeiana, mentre que el seu nebot va preferir quedar-se a la residència de Misènum, a la badia de Nàpols, a uns 35 quilòmetres de distància, des d’on va observar, no sense perill, l’erupció i el terratrèmol posterior.

La Vil·la dels Papirs

En el segle XVIII, les excavacions a l’antiga ciutat romana d’Herculà permeteren descobrir als afores una casa particular propietat del sogre de Juli Cèsar que havia albergat una biblioteca filosòfica amb prop de 1.800 papirs, carbonitzats per l’erupció del Vesubi, i que per aquest motiu es coneix avui com la Vil·la dels Papirs. Hi ha un acord entre els historiadors a afirmar que la biblioteca contenia nombrosos textos epicuris i que en el moment de ser sepultada sota les cendres volcàniques estava dirigida pel filòsof Filodem de Gàdara. Els papirs originals es conserven avui en dia i estan custodiats per la Biblioteca Nacional de Nàpols, encara que també n’hi ha alguns de dipositats a la Universitat d’Oxford i a la Biblioteca Britànica de Londres, que participen en el projecte Filodem per desxifrar-ne els continguts. A hores d’ara se sap que els papirs contenen obres compostes entre els segles IV i I aC. El nucli fonamental de la biblioteca estava format per obres de Filodem, Epicur mateix i d’altres autors epicuris. Hi ha tractats de Filodem que defensen la visió epicúria sobre música, retòrica, art, teologia, lògica i ètica; així com textos d’historiografia filosòfica: una història de Sòcrates i dels seus deixebles; escrits sobre l’Acadèmia de Plató que poden aportar una informació molt valuosa per reconstruir l’evolució d’aquesta escola filosòfica de manera més precisa, i d’altres escoles hel·lenístiques de pensament, com l’estoica i la pitagòrica. S’han conservat parcialment algunes obres sobre geometria, poètica i la divinitat, i investigacions sobre la manera de viure, del mestre de Filodem, l’epicuri Demetri de Lacònia; i obres d’altres filòsofs epicuris, com Filònides de Laodicea i Metrodor de Làmpsac. D’Epicur, s’ha salvat una part del tractat Sobre la naturalesa. I s’han recuperat fragments de Sèneca el Vell i algunes qüestions relacionades amb lògica i gramàtica de Crisip de Solos, una figura destacada de l’estoicisme antic; i molts d’altres escrits d’autors sense identificar.

Com s’hauria d’enfrontar a la mort imminent, un herculà la nit de l’erupció, segons Filodem, l’autor més representatiu de la Vil·la dels Papirs? Sens dubte, recuperant l’actitud despreocupada d’Epicur, amb tranquil·litat d’ànim. Aquesta resposta es pot ampliar consultant el tractat de Filodem Sobre la mort. Com a bon epicuri, defensa que no hem de tenir por davant la mort. El seu argument és que la mort no representa res perquè és imperceptible. Parteix d’aquesta idea per afirmar una conseqüència lògica i dir que si la mort no és percebuda a través dels sentits, aleshores tampoc produeix dolor. En relació amb la mort anticipada, no creu que la mort d’un jove sigui més penosa que la d’un ancià, ja que el bé i el plaer no depenen del temps de vida, sinó de la seva qualitat, és a dir, de si han viscut una vida bona i plaent. No considera que hi hagi morts més indignes que altres, ja que la dignitat no està associada a les causes que provoquen la mort. En el tractat, també reflexiona sobre la despreocupació que hem de tenir en relació amb els diversos escenaris que es poden donar després de la mort. Concretament, no ens hem de preocupar dels nostres descendents, en cas de tenir-ne, ni ens ha d’angoixar no tenir-ne, ni tampoc hem de tenir por de no ser recordats, ni tenir ànsia per la destinació dels nostres béns. Ara bé, no considera raonable mantenir una actitud d’inconsciència, perquè pensa que com a éssers mortals seria ridícul no esperar la mort o desenvolupar un sentiment de sorpresa davant seu. En definitiva, un herculà epicuri durant la nit de la catàstrofe volcànica no hauria d’haver experimentat gens de por, si hagués seguit el manual de vida plaent de Filodem.

Salvaguardar les obres

L’il·lustrador Francesc Capdevila, Max, posa en relació el volcà, Herculà i la filosofia a través de la novel·la gràfica Conversación de sombras: en la villa de los papiros (La Cúpula, 2013), en què s’imagina les hores prèvies a l’erupció a través d’una conversa entre dos filòsofs epicuris en el jardí de la Vil·la dels Papirs, i la seva reacció final de preocupació quan la muntanya explota a damunt seu i són conscients del perill de destrucció de la biblioteca. Aleshores la seva prioritat passa a ser salvaguardar les obres del foc per damunt de qualsevol altra consideració, fins i tot la de la seva pròpia supervivència. El còmic incorpora a les pàgines finals un annex textual amb les dues cartes de Plini el Jove esmentades anteriorment i la famosa ‘Carta a Meneceu’ d’Epicur.

Un visitant interessat en la filosofia no pot deixar de passejar també per Pompeia i entrar a la Vil·la del Faune per veure una reproducció del mosaic de la batalla d’Issus, en què apareix Alexandre el Gran, guerrer i conqueridor, i deixeble d’Aristòtil, guiant el seu exèrcit contra els perses encapçalats pel rei Dario. També mereix mencionar-se la casa pompeiana de Libani, perquè a l’interior s’hi va trobar el retrat de la poeta i filòsofa Safo de Mitilene, una pintura al fresc que es conserva al Museu Nacional de Nàpols. Als afores de Pompeia, en una casa de camp que pertanyia a Titus Siminius Stephanus, es va fer una troballa molt valuosa, el mosaic de ‘L’Acadèmia de Plató’, que està exposat a l’esmentat museu napolità.

El recorregut napolità per la filosofia antiga es completa visitant el Museu Arqueològic Nacional. Cal aturar-se a la sala de la Vil·la dels Papirs per contemplar les escultures de marbre i bronze dedicades a filòsofs grecs i romans. Hi estan representats, a més de Sòcrates, els filòsofs presocràtics Heràclit i Demòcrit; els cínics Antístenes i Crates; Epicur i l’epicuri Arquites; els estoics Zenó de Citi i Crisip; i també Sèneca, màxim representant de l’estoicisme romà. El museu allotja altres obres interessants des del punt de vista filosòfic, com el mosaic d’Alexandre el Gran, el mosaic de l’Acadèmia de Plató o dels set filòsofs, en què apareix Plató impartint una lliçó als afores d’Atenes, sota un arbre; i el retrat de Safo, a la secció de pintures pompeianes.