El viatge més llarg d'una balena geperuda: recorre 13.000 km per trobar l'amor

BarcelonaEn el món animal és habitual que certes espècies com les aus recorrin grans distàncies de milers de quilòmetres, i arribin a migrar del pol Sud al pol Nord en menys d'un any. En el cas dels mamífers, aquestes distàncies migratòries solen ser molt més curtes. Ara bé, dintre dels mamífers, les reines de les curses de llarga distància són amb molta diferència les balenes geperudes (Megaptera novaeangliae). Aquests animals, que es caracteritzen pels seus cants aquàtics i per la seva gran mida –poden arribar a fer 16 metres de llarg i pesar més de 35.000 kg–, migren per dos motius bàsics: menjar i aparellar-se.

Normalment, aquests gegants marins acostumen a seguir un patró de moviment força estable: quan estan en època de zel i cria busquen les aigües càlides d'indrets com Colòmbia, l'Equador, Tanzània o Moçambic per festejar i aparellar-se a les seves costes. Després viatgen milers de quilòmetres per buscar aliment a les aigües gelades que banyen l'Antàrtida, però també als mars més freds de l'Àrtic, l'Atlàntic i el nord del Pacífic. En funció de la zona en la qual s'alimenten mengen krill (un crustaci similar a una gamba diminuta), plàncton, sardines o fins i tot algunes anxoves.

Fins ara, s'havia demostrat que les rutes de migració entre punts d'alimentació i de reproducció d'aquests immensos cetacis podien superar els 8.000 km rodejant continents sencers per trobar el que necessiten. Ara, però, un equip de biòlogues marines del Centre de Bazaruto per als Estudis Científics (BSCC), a Moçambic, ha detectat un mascle de balena geperuda que ha trencat tots els rècords.

Segons han publicat a la revista científica Royal Society Open Science, les investigadores han registrat el viatge més llarg (que s'hagi detectat) que ha recorregut mai un exemplar d'aquesta espècie. Es tracta d’un mascle que van albirar al Pacífic, davant de Colòmbia, i que anys més tard va tornar a ser vist a l'Índic, a prop de Zanzíbar (Tanzània). Entre aquests dos punts d'aparellament hi ha una distància de més de 13.000 km. Per tant, la migració d'aquesta balena geperuda ha superat per més de 4.000 km la distància més llarga que s'havia registrat fins ara en aquesta espècie, que era la d'una femella albirada al Brasil l'any 1999, i després, a Madagascar el 2001, després de recórrer una ruta de com a mínim 9.800 km.

La cua, una empremta dactilar

El protagonista d'aquest nou rècord és el mascle HW-MN1300828. Aquest és el codi amb el qual se'l va registrar a través d'identificació fotogràfica al repositori d'albiraments de balenes Happywhale. Per identificar i registrar aquests cetacis es fan fotos de l'aleta caudal (la cua), que en el cas de les balenes és com l'empremta dactilar dels humans; no n'hi ha dues d'iguals. Així, l'aleta caudal d'aquest mascle es va observar l'any 2013 a Colòmbia i gairebé una dècada més tard la biòloga Ekaterina Kalashnikova (autora de l'estudi) la va tornar a fotografiar a Zanzíbar l'any 2022. Tots dos són indrets d'aigües càlides on els mascles es desplacen, sovint en solitari, amb la intenció d'aparellar-se i on també donen a llum les femelles, sempre en grup.

Segons apunta la investigació del BSCC, aquest és el primer registre d'una balena geperuda que ha alternat zones de reproducció entre els oceans Pacífic i Índic. La mateixa Kalashnikova explica a la publicació científica que darrere aquest llarg viatge "atípic" hi pot haver "estratègies d'aparellament", tot i que apunta que també hi poden haver afectat altres motius com la necessitat d'explorar nous hàbitats a causa de les alteracions ambientals globals provocades pel canvi climàtic. "La causa o els factors exactes d'aquests canvis d'hàbitat de reproducció només es poden especular", indica l'estudi, en què també s'insisteix que esbrinar la causa concreta d'aquesta ruta quilomètrica és molt difícil a causa de la "disponibilitat limitada actual de dades sobre l'ecologia del comportament de la balena geperuda".