Els viatges d’estudis agonitzen a Mallorca

PalmaDurant els anys 80, milers d’estudiants de vuitè d’EGB­–l’actual segon d’ESO– de tot Espanya arribaven a l’Arenal entre els mesos de març i juny per gaudir d’un viatge de fi de curs. Una estampa habitual a la zona era veure grups d’entre 50 i 100 alumnes custodiats per només un professor, molt abans que la llei establís l’obligatorietat d’un responsable per cada desena. El costum ha anat llanguint i aquella font d’ingressos per als hotels, comerços i discoteques de la zona va evolucionar. Avui dia, els viatges d’estudis ja no tenen condició de fenomen i s’han convertit en residuals. La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) xifra en menys d’un 3% els establiments que acullen aquest tipus de turisme.

Les paraules ‘Mallorca’ i ‘Arenal’ han marcat tota una generació d’espanyols que va fer una mena de ritu iniciàtic amb el viatge d’estudis. En plena adolescència, els records restaven inesborrables. Avui són això, només records. Què ha passat perquè ja no es facin viatges d’estudis? Què ha canviat a la societat i al turisme?

Els anys 80 varen ser una època daurada per als viatges d’estudis. Amb poca vigilància i moltes ganes de fer alguna cosa més que no fos anar d’excursió, els nins després de sopar s’excedien, conten treballadors de les discoteques i els hotels de l’Arenal. Jugaven i escridassaven, i això molestava a la resta de clients dels hotels on s’allotjaven. Per això, els responsables varen cercar una manera de tenir-los controlats i que, a la vegada, s’ho poguessin passar bé. Segons va explicar l’empresari Antoni Jordi Pastor al text Sales de festes i ambient de vespre a l’Arenal –era el pregó de les festes de Sant Cristòfol de 2010–, un professor del col·legi Los Sagrados Corazones de Madrid va passar per davant la sala Scorpio i va demanar si els alumnes podrien entrar i prendre un refresc sense alcohol.

Així va ser com una discoteca improvisada per a menors va donar lloc a una manera de fer negoci que va millorar any rere any. Els estudiants en feien propaganda i “tothom volia anar de viatge d’estudis a Mallorca el curs següent”, afirma qui va ser director de la discoteca Scorpio Llorenç Romaguera.

El nombre d’estudiants que arribaven a l’Arenal es va multiplicar i amb ells, les discoteques del municipi. “En aquell moment, els nins només havien fet excursions culturals i una sala amb música es va convertir en una gran guarderia per ells i en una estona lliure per als professors”, afegeix. Fins i tot, els cambrers els anomenaven “petit suisse”, recorda.

Però la situació va canviar l’any 1990, quan l’EGB es va substituir per l’ESO i els joves peninsulars aterraven a l’illa a 16 anys i no a 14. Les preferències ja no eren les mateixes. “No els podien controlar, volien discoteques més potents” constata Romaguera. El canvi d’edat va provocar que les discoteques creades únicament perquè els alumnes recordassin per sempre les nits dels viatges d’estudis tancassin per falta d’audiència. “Es va canviar el problema de lloc perquè ara fan botellada al carrer”, lamenta qui va ser subdirector de Scorpio, Alain Carbonell.

Alguns hotels de la zona obrien a principis de març per acollir els estudiants abans que arribassin els turistes i, fins i tot, reservaven places exclusivament per a ells. Actualment, molts d’establiments ja els deneguen la reserva quan s’assabenten que són estudiants.

“Abans venien estudiants, però teníem els professors pels passadissos fent guàrdia, els nins feien renou i molestaven els altres clients”, apunten fonts de l’Hotel Iris. Els hotels aprofitaven per estudiants quan la demanda de turistes estrangers no era tan rellevant com ara, comenta una treballadora de la zona. “En aquest moment, les Balears no tenen necessitat d’aquests col·lectius. Hi ha altres nínxols de mercat que suposen més rendibilitat i menys problemes”, ratifica el president de l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatge de les Balears (Aviba), Pedro Fiol. A més, amb l’increment de la demanda, la planta hotelera ha augmentat els costos de les habitacions, i això fa que els professors triïn altres destinacions més pròximes i amb més oferta cultural. “Si per venir a Mallorca han de pagar 900 euros, els pares suggeriran que els duguin a Disney, que els costa el mateix”, afegeix Fiol.

Nova manera d’organitzar

Els professors s’encarregaven de contractar tots els serveis a través de les agències quan les escoles feien viatges d’estudis. Avui, molts joves de més edat ho organitzen amb el grup d’amics i ho reserven a través de pàgines web. Les agències especialistes “fan paquets tancats, amb preus atractius i els ofereixen platja de dia i diversió a les nits”, diu Fiol. Fins i tot, moltes empreses es desplacen fins a les universitats per oferir i explicar als estudiants les ofertes que tenen disponibles.

La proliferació del turisme d’excessos ha provocat que les escoles rebutgin l’Arenal com a destinació per dur-hi a terme el fi de curs. “La imatge que hem exportat no és la millor per reclutar aquest tipus de públic i basta caminar pels carrers per comprovar-ho”, sentencia Fiol.