¿Es pot viatjar de manera més sostenible?

BarcelonaSi som ciutadans mínimament conscienciats amb el medi ambient i amb el planeta, quan som a casa intentem reciclar i anem als llocs amb bicicleta o amb transport públic. Si el grau de consciència és més elevat, probablement també comprem a granel, controlem les deixalles que generem i intentem estalviar energia. Però què passa quan viatgem? Som igual de conscients? Avui us presentem quatre viatgers responsables que quan surten a conèixer món es preocupen igual o més per generar menys residus, consumir menys combustibles fòssils, tractar bé les persones i procurar pel benestar animal. Perquè viatjar de manera responsable i sostenible és possible.

Menys plàstic

Viatjar sense plàstic és l’objectiu que persegueix la Carla Llamas des de fa tres anys. Al març va estar un mes de viatge per Califòrnia i va complir el repte de consumir el mínim possible de plàstics d’un sol ús. En 30 dies només en va acumular tres: una cullereta d’un gelat i dos embolcalls. Tot va començar el 2014, quan es va fer conscient del problema dels plàstics. “Em va impactar que hi hagués una illa de plàstics al Pacífic i els mitjans no en parlessin”, recorda. A partir de llavors va deixar de comprar als súpers, on considerava que la quantitat de plàstics d’un sol ús era exagerada, i va començar a comprar a granel utilitzant bosses de roba i carmanyoles. El 2017, quan va fer un viatge de nou mesos pel sud-est asiàtic, va incorporar aquesta manera de viure als seus viatges. Es va endur un kit per reduir al màxim l’ús de plàstics que consistia en una ampolla, uns bastons per menjar i una canyeta d’acer inoxidable, un portaentrepans i una bossa de roba, entre altres coses. “És un kit que adapto segons el destí, però que crec que aconsegueix evitar molts plàstics d’un sol ús”, explica. En l’últim viatge hi ha afegit una carmanyola reutilitzable, que ha fet servir per posar menjars cuinats a l’hostal o sobres de restaurants. “Una altra de les claus és menjar a fora i evitar els súpers i els menjars preparats. Fa pujar el pressupost, però va amb coherència amb la meva filosofia”, admet. Des que va incorporar el hashtag #viajarsinplastico a les seves xarxes socials, ha rebut respostes molt positives de gent que segueix el seu blog de viatges La maleta de Carla, però és conscient que encara queda un llarg camí. També considera que la normativa europea que prohibirà els plàstics d’un sol ús a partir del 2021 arriba tard, “però tothom té el seu moment d’aprenentatge i de canvi i s’ha de respectar”.

Menys combustible

Van sortir de Sant Hilari Sacalm el 29 d’agost i ara són a l’Uzbekistan. Hi han arribat en bicicleta després de pedalar més de 9.800 quilòmetres. Són l’Edu Malet i la Montserrat Vinyals, de 37 i 25 anys i gestors del blog 360graus.cat. Ell ja fa temps que va descobrir que viatjar amb bicicleta era la seva manera de descobrir món. “Ens dona llibertat, coneixem la gent local i anem a la velocitat que ens permet conèixer bé el país”, concerta l’Edu. Ella és el primer cop que ho fa però ja no sabria viatjar d’una altra manera. “Aprecies molt més els llocs quan hi arribes i cada dia és una aventura, no sabem on acabarem”, diu la Montserrat.

Però el més important és que viatgen de manera 100% sostenible. “No contaminem, no anem a llocs massificats i també estalviem. Dormim a la tenda o en cases de gent local que ens convida o aprofitant plataformes com Couchsurfing o Warshawer [portals que posen en contacte viatgers i locals que ofereixen allotjament gratuït], no paguem transport i no explotem tants recursos”, detallen. “Si més gent viatgés així, no veuríem els problemes que hi ha Barcelona o a Girona, on la massificació del turisme crea pujades de preus en l’habitatge o problemes amb els veïns”, reflexionen. I són conscients que ells sols no canviaran el món: “No és tan important el que fem nosaltres, sinó que molta gent comenci a anar amb bici i que les ciutats no estigui tan saturades”.

La seva idea és tornar a finals d’aquest mes de maig i aprofitar l’estiu per veure la família, treballar i fer diners per continuar el viatge al punt on l’hagin deixat. “Volem fer la volta al món en etapes”, revelen.

Més solidaritat

Des del 2009 ha guiat gairebé 100 viatges amb les persones i el respecte a les diferents cultures com a eix vertebrador. Els Viatges en Ruta que fa Quim Fàbregas són responsables i solidaris. Visiten principalment països de l’Àfrica, però també de l’Àsia i d’Europa, i pròximament obrirà ruta al Perú. El més important sempre és la relació entre els viatgers i les petites comunitats. “Nosaltres som la societat que creiem que ho sabem tot i que tenim més poder quan anem a països menys desenvolupats. En els meus viatges intento fer canviar aquesta idea”, explica en Quim. Per ell viatjar de manera responsable és tenir respecte per cada lloc on anem i “aprendre de les persones que hi viuen. Observar, escoltar i veure com funcionen. Respectar les religions, les celebracions, les cerimònies en la mort...”. Considera que el que fa especials els seus viatges és el contacte humà. “Ja podem tenir molts diners, però si no interactuem ens falta la part emocional”, considera. “És un viatge on tots aprenem. És un enriquiment personal cap a les dues bandes”, diu. “La solidaritat no és només qüestió de donar diners o material, perquè si no només aconseguim que aquella comunitat no es mogui i sempre esperi, i el que volem és que siguin feliços a la seva pròpia terra i que no arrisquin la seva vida en pasteres”, considera. El plus de les seves rutes és la visita a petits projectes sostenibles com ara escoles, pous d’aigua o fins i tot un centre per a joves finançat amb un concert solidari de Txarango, que al llarg d’aquests anys ha creat amb l’associació Etnik Solidària a la petita comunitat de Caparan, al Senegal. Ara, part dels diners que paguen les persones que viatgen amb en Quim s’inverteixen en aquestes comunitats.

Més benestar animal

Fa més de 10 anys que viatgen temporades llargues i expliquen les seves aventures al blog Conmochila.com. A la Carme Pellicer i a en Toni Ródenas els encanta conèixer la fauna dels llocs que visiten, però sempre ho fan de manera responsable i assegurant-se que els animals que coneixen no pateixen cap mena de maltractament o explotació. “Al llarg del temps hem après que el més important és informar-se molt bé abans de decidir si visitar un centre o un altre”, explica la Carme, veterinària de professió. “A Tailàndia hi ha molts llocs per veure elefants, però per nosaltres cap els respecta”, explica en Toni. En canvi, recorden les bones pràctiques de l’Elephant Valley Project, a Cambodja, on les visites són limitades i no hi ha interacció amb els animals; o de Sheldrick Wildlife Trust, a Kènia, on rescaten cadells d’elefants que s’han quedat orfes per retornar-los al seu hàbitat quan s’han recuperat i només permeten visites una hora al dia. També recomanen tenir referències de les empreses que ofereixen activitats amb animals. “Per exemple, a les Filipines pots nedar amb els taurons balena, però a Oslob tots els tours tiren menjar a l’aigua per atreure els taurons, i això fa que canviï el seu cicle vital”, explica en Toni. “Si vas a fer un tour de snorkel, sospita si els guies fan servir menjar com a esquer per atreure els peixos”, diu la Carme per posar un altre exemple. Ells consideren que al llarg d’aquests 10 anys que fa que viatgen, la conscienciació respecte al benestar animal ha millorat, i que cada vegada hi ha més blogs que expliquen bones praxis.