Desaparèixer sol: desconnectar per reconnectar

BARCELONAEl temps i l’espai s’han convertit en el nou petroli. El nou capital. Un luxe tan assequible però a la vegada tan impossible. Una utopia. Per què? Per què ens costa tant frenar? Desconnectar? Parar? Pensar? Tothom en reconeix la importància. Extremadament vital. Pràcticament de supervivència. Però són pocs els que apliquen la teoria. La inèrcia, l’entorn, les obligacions, ens fan estirar la corda, sempre endavant, sempre forçant. Sovint fins a petar. I llavors no pares per gust, pares per obligació. I la història canvia. Els experts en la gestió del temps són els primers que et fan visualitzar la paraula stop per evitar-ne les conseqüències: estrès, ansietat, angoixa, etc. Però parar costa. Parar per pensar vol valentia. Vol coratge per encarar-se als propis fantasmes. Vol prendre decisions complicades. Vol determinació per prendre acció. I vol canvi. Les agendes impossibles no deixen de ser una excusa. El refugi dels covards per no prendre mesures. Tenir una vida complicada no és excusa; tenir molta feina, tampoc; parar, pensar, actuar. És tan fàcil (i tan difícil) com bloquejar-se l’agenda. Triar, mínim 3 dies a l’any. I preparar-se per al dia escollit: escriure, desgranar objectius, decisions a prendre i passos a seguir. Si vols ser tu el que que controla la vida –i no la vida la que et controli a tu–, t’has de regalar el temps per parar, per pensar, per analitzar i per projectar. De la mateixa manera que ho fas amb els projectes. I és que quin projecte hi ha més important que la teva vida?

Des de Bill Gates i el seu “time to think” a Stefan Sagmeister i el seu “sabatical year”, parar és un must. Ara que encara hi ets a temps, fes-te el primer regal de Nadal: agafa un bolígraf, obre l’agenda i bloqueja’t 3 dies del 2020 per escapar-te amb tu. Només amb tu. Encara que siguin només 48 hores.

A continuació proposo 4 grans llocs per escapar-se. 4 oasis. 4 temples. 4 Meques. Però, abans, 4 tips per portar a terme durant la desconnexió.

1. Repte. Programa't el dia, per aprofitar-lo al màxim (en el bon sentit, per desconnectar): el teu dia ha de començar la nit abans. Llançant-te un repte. Una pregunta. I la tranquil·litat que el dia següent la resoldràs. Si és una pregunta clau, automàticament desbloquejarà moltes de les altres qüestions que et neguitegen.
2. Medita. Reserva’t 2 moments al dia per meditar, encara que siguin 10 minuts. Si hi ha alguna rutina que comparteixen els grans genis/pensadors/empresaris/visionaris del món és aquesta: meditar. Arribar a dominar l’on/off i la capacitat de passar del conscient a l’inconscient és una de les claus de l’èxit. Et permet gestionar l’estrès i dosificar forces per a moments clau.
3. Fes exercici. Camina, corre, neda, fes ioga, estiraments, el que sigui. Compensar l’activitat mental amb la física és supervivència pura. No cal córrer maratons. Només trobar el que encaixa millor amb el teu cos i ànima i rendir-s’hi.
4. Escriu. I fes-ho al despertar-te, quan les idees són pures i encara no has rebut cap tipus d’input. Aprofita la teva energia interna. Escolta't. I bolca idees i pensaments, a raig, en un diari. El que surti. Sense format. Sense intenció. Sense filtres. Sense pors. Sense prejudicis. I deixa’t sorprendre. Quan l’inconscient parla, arribes al moll de l’os.

I ara sí, a continuació 3 llocs per desaparèixer i començar a posar en pràctica l’art de desconnectar de manera premeditada, planificada i conscient.

HOSTAL EMPÚRIES

Una icona. El lloc entre els llocs. La millor opció, sempre. L’Hostal Empúries és el lloc perfecte per escapar-se a desconnectar. Sobretot fora de temporada. Filosofia sostenible, primera línia de mar, gastronomia de proximitat, spa orgànic. Indret meravellós, apartat de tot i perfecte per posar el focus en el que és important: La vida. Aquest lloc respira vida i energia per tot arreu. D’aquest lloc te n’enamores sense adonar-te’n. El primer contacte resulta familiar, com si fos de sempre. Hi estàs bé, t’hi sents a gust, et fa millor, et fa sentir a casa. I sense saber ben bé per què, hi tornes més aviat del previst. I hi tornes. I sense saber per què, allò s’ha convertit en la teva segona casa. L’Hostal Empúries és el temple dels temples. La Meca de la desconnexió. L’entorn perfecte per resoldre el gran enigma de la vida. I per aprendre a estimar la senzillesa del bon gust. De les coses fetes a foc lent. Dels petits gestos. De l’amor. De la bondat. Del futur i dels futurs que ens esperen. Si no hi heu estat, aneu-hi. I si hi heu anat, torneu-hi.

MASIA LA GARRIGA

Senzillesa. Experiència. Paisatge. Natura. Silenci. Relax. Desconnexió. Excel·lència. Entrega. Amor per les coses ben fetes. Gust pel detall. El cor, a tots els racons, activitats, detalls. I un objectiu clar: oferir un espai únic per reconnectar amb la natura i amb tu mateix. La Garriga de Castelladral és una masia d’origen medieval restaurada i reconvertida en un ecohotel boutique on desconnectar és possible, sobretot, gràcies al retorn constant que el lloc ofereix al més bàsic i essencial: la natura. A partir d’aquí, lectura, conversa, meditació, ioga, passejades, massatges, bon menjar i qualitat de son. Un oasi a 1 hora de Barcelona que garanteix màxims resultats amb el mínim esforç.

LA PICONERA

Una casa rural perduda enmig d’enlloc. 20 hectàrees de natura pura. Res al voltant. Només tranquil·litat i algun porc senglar. Camins per perdre’s. Natura. Aire. Silenci. Solitud. Una granja/masia del segle XIII totalment restaurada. Amb gust. Amb elegància. Amb calidesa. Amb confort. Es respira amplitud i quietud. I és l’espai perfecte per executar tots els punts, de l’1 al 5, i assolir-los amb èxit. La Masia està situada al poble d'Osor, té una capacitat per a fins a 9 persones i està adaptada per a activitats, festes i feina. O per no fer res, que en definitiva és el gran objectiu: quan no fer res significa fer-ho tot.

HOTEL CAMIRAL

Situat al bell mig del PGA Catalunya Resort, a prop de Girona: un espai meravellós que fins i tot fa mal descobrir perquè espero que segueixi sent un oasi de tranquil·litat, bellesa i anonimat. L’edifici s’aixeca sobri, solemne, enmig de camps de gespa enormes. L’interiorisme, firmat per Lázaro Rosa-Violán, és una aposta clara pels espais diàfans, lluminosos, exuberants. I la gastronomia porta el segell de Francisco Hernández: cuina d’avantguarda que aposta per diferents cultures i continents. La meva rutina en aquest context passa per llevar-me a les 6.50 h i dedicar-me tot el dia a pensar. Sempre al restaurant 1477, amb sofàs d’aquells que t’acullen i, no saps com, no et deixen escapar. L’espai és ampli, lluminós, silenciós. Miralls per tot arreu i parets de més de 5 metres d’alt forrades de llibres que pots consultar. Llums enormes penjant del sostre, llar de foc i uns finestrals enormes amb els Pirineus de teló de fons. Seure, treballar i veure les hores passar. Què més pots demanar?