Vicenç Rosselló Verger: “No es pot saber de geografia física sense saber-ne d’humana, i a la inversa, tampoc”

PalmaVicenç Rosselló Verger (Palma, 1931) és un dels geògrafs més eminents de l’Estat. Té vuitanta-set anys, però continua en plena forma. Enguany ha publicat dos llibres: l’estudi Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca (Lleonard Muntaner Editor) i la biografia de Pere J. Estelrich i Fuster (1844-1912). Capdavanter de l’agricultura de Mallorca, publicat per l’Ajuntament de Santa Margalida. A més, ha reeditat Mallorca. El Sur y Sureste, ara en versió catalana, un títol que quan va aparèixer el 1964 va ser innovador i important i que ara ha estat recuperat mitjançant una coedició de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Amb Mallorca. El Sur y Sureste, quines aportacions vàreu fer en l’estudi de la geografia del país?

La geografia moderna pràcticament no existia a Mallorca. El vaig escriure seguint el model de tesi doctoral francesa, que consistia en una espècie de panoràmica transversal i pluridisciplinària de tot el conjunt de la geografia física i humana. Era una novetat, aleshores, però aquest model fa anys que està periclitat. Aquella aproximació era una manera quasi enciclopèdica de repassar tots els aspectes -toponímics, històrics, agronòmics, climatològics, sociològics...- d’una realitat. L’aportació més important del llibre és que el vaig fer segons el que s’estilava a Europa fa més de mig segle.

Perquè deis que ha periclitat aquell model transversal i panoràmic?

Avui en dia es fan tesis molt més concretes i especialitzades. I és un problema, perquè la geografia física no s’explica sense la geografia humana. I a la inversa. L’home és un agent geomorfològic de primera categoria, sobretot l’home modern: com no l’hem de tenir en compte a l’hora de veure com s’ha transformat un paisatge? Igualment, no hi pot haver una explicació plausible per als contrastos entre diferents poblaments humans sense tenir en compte el punt de vista climàtic, físic o vegetatiu.

L’empobriment ha estat considerable, veig.

La primera tesi doctoral només de geografia física que es va fer a Espanya vaig dirigir-la jo. Era el 1972 o 73, i estava convençut que s’havia d’anar cap a una especialització. Ara bé, s’hi havia d’anar sense descomptar la base global de la geografia clàssica. El concepte clàssic de geografia era integral i, per tant, relacionava tota mena de qüestions. Ara et trobes gent que en sap molt de geografia humana però res de geografia física, i a l’inrevés.

Aquell llibre va ser molt útil per omplir buits i explicar coses que només es podien explicar quan es va fer, no?

Cobreix una tercera part de l’illa de Mallorca. Jo volia fer una aportació exhaustiva. Els meus informadors eren pagesos, metges, comptables, funcionaris... S’havia de fer en aquell moment perquè Mallorca estava al tombant de l’economia turística, que ho va capgirar tot absolutament en pocs anys. Santanyí, per exemple, era un poble de pagesos, mariners i contrabandistes, i ara té botigues internacionals.

Partint de la geografia, quina interpretació podem fer de la història recent de Mallorca?

Nofre Rullán diu que hi ha hagut una litoralització absoluta de la població de Mallorca. Santa Margalida, avui, té més població al costat de la mar que al nucli antic. A Calvià, igual. I a Son Servera, i a Sant Llorenç. I a tants altres llocs. Hi ha hagut una trabucada absoluta de la Mallorca rural. Quan jo vaig fer la tesi, a principis dels 60, encara hi havia pagesos. Ara ja no n’hi ha. Ara hi ha cambrers i gent que es dedica al turisme. Tampoc no hi havia terres abandonades i ara més de la meitat de les terres de Mallorca ho estan. Això és un gran canvi. Totes les previsions que vaig fer al llibre des del punt de vista poblacional estan equivocades.

No imaginàveu que l’impacte del turisme pogués ser tan radical.

Jo predeia que, a pesar de tot, hi hauria una continuïtat. Pensava que l’agricultura tenia futur i que el canvi no seria tan sobtat i que no s’imposarien tan radicalment el turisme i l’economia especulativa. Les inundacions de Sant Llorenç i de Son Carrió, per cert, no s’expliquen sense aquesta perspectiva. El boom turístic i l’economia especulativa varen fer que es modificassin els barrancs, que es fessin canalitzacions, que es construís on no s’hauria d’haver construït... El simple fet que hi hagi cotxes ja ho canvia tot, en una situació com aquesta. En un panorama agrícola, la torrentada no hauria matat ningú ni hauria fet la destrossa que va provocar.

També heu publicat dos llibres nous. Què us interessa dels molins?

Els molins m’han cridat l’atenció sempre, des que vaig descobrir que els molins també podien ser de moldre. Tots els molins de la meva infantesa eren de treure aigua. Aquest nou llibre és la reconstrucció d’un fulletó que es titulava Norias y molinos i que vaig publicar l’any 50 i escaig a la col·lecció Panorama balear.

Per què Pere Estelrich és un personatge important?

Va renovar l’agricultura mallorquina. Ell tenia la idea que el camp mallorquí no era cerealícola. Creia que ni les terres més fecundes donaven prou blat per a la població. Per això va propiciar l’arboricultura introduint a l’illa els ametlers, els albercoquers, les figueres... Hi havia figueres i ametlers a finals del XIX, però no plantacions. Ell va ser qui ho va fomentar. A les seves finques, feia proves: per veure quines classes d’ametlers fructificaven més, quins eren més rendibles... Va dur a terme una autèntica investigació, i després va fer un autèntic apostolat per propugnar l’arboricultura a Mallorca.