Vicente Campaner: “El mateix Cursach em demanà que deixàs córrer les manifestacions”

Vicente Coco Campaner (Palma, 1986) es defineix com una persona “visceral, sentimental”. Probablement per això va deixar la defensa de l’empresari mallorquí Bartomeu Cursach per iniciar, com a ciutadà, una croada contra el jutge instructor de la causa, Manuel Penalva, i el fiscal Miguel Ángel Subirán, perquè –diu– són l’exemple que “el sistema és corrupte”. Amb aquesta intenció lidera el moviment 27-N.

Aquesta setmana s’ha conegut l’absolució dels funcionaris de presó d’un dels judicis del cas Cursach.

El fet que hagi arribat a judici un assumpte com aquest és un despropòsit jurídic, perquè són necessaris indicis criminals a bastament i el testimoni de l’Ico no basta. L’Ico no passa cap paràmetre de la justícia perquè el seu testimoni es consideri com a vàlid.

Quina opinió teniu de l’Ico?

És un al·lot, amb el seu submon, amb una animadversió cap a l’Estat que ha afligit la seva família, és a dir, funcionaris, jutges, fiscals... No es pot esperar gens de simpatia per part seva i, si no hi ha proves que el corroborin, el seu testimoni s’ha d’agafar amb pinces.

Creis que les sentències relacionades amb el cas Cursach aniran cap a l’absolució?

La justícia es començarà a fer ara, el que hem vist no ho era. En el cas del romanès Marian i en el cas del nebot de Cursach no hi ha justícia, perquè no sabien la veritat del que estava passant en la instrucció. L’exemple és que la jutgessa Moncada, de Penal 1, suggestionada perquè no coneixia la realitat, va condemnar quan la causa de Cursach pareixia una màfia en què el jutge i el fiscal eren els herois, i els dolents, els altres. Per això la sentència que ha fet ara d’absolució és tan dura.

Com es posa en contacte amb vós Cursach?

Vaig començar dins la causa com a penitenciari. Tenia fama dins la presó, potser per la Fundació 25.2 o per mon pare, i em varen demanar. I, com sempre, m’hi deix la cara quan veig una situació injusta, perquè crec en ell, en la seva presumpció d’innocència, en el dret a estar defensat, en un procés judicial amb garanties…

I com decidiu desvincular-vos-en?

A mi, Bartomeu Cursach em va voler per fer la part penal i per a mi era tota una oportunitat. Quan vaig veure que hi havia moltes irregularitats i els altres advocats no les volien denunciar, vaig començar amb el moviment 27-N i les manifestacions. El mateix Cursach em va demanar que ho deixàs córrer perquè els podia anar en contra i li vaig haver de dir que les manifestacions no eren per ell, sinó per la ciutadania, i va entendre que tiràs endavant. És la meva terra, la meva ciutat, i no permet que ningú es pensi que té més drets que els altres.

Parlau de delinqüents com el fiscal i el jutge, però no de Cursach?

I per què he de dubtar de Cursach? Jo no faig feina amb prejudicis. Hi ha una presumpció d’innocència que s’ha de respectar sempre.

Però contra el fiscal i el jutge tampoc no hi ha una sentència. Us basau en proves?

No esper cap sentència perquè el Tribunal Superior de Justícia (TSJIB) es nega a investigar. Jo tenc proves a bastament no per obrir una investigació, sinó per condemnar-los. Tenc converses gravades, whatsapps que demostren, més enllà del cas de la madame, que s’ha delinquit. El testimoni 29, l’Ico, el triler... Però no ho volen investigar.

Creis que són casos puntuals o que el sistema és corrupte?

El sistema és corrupte, segur.

Per què no ho ha denunciat ningú abans?

Perquè no han tingut coratge o per manca de principis. A Mallorca, jutges i fiscals han fet creure al món que ells són el bé i els advocats són el mal, i això és una errada. Hi ha un tracte de supèrbia que es demostra en el moment que deneguen la instrucció als seus amb les proves que els he aportat.

La frustració us va dur a manifestar-vos?

No. Des de petit, a mi sempre se m’ha conscienciat que, per justícia, qui la fa la paga. Però això ha de valer per a tothom. Per què hi ha d’haver persones amb més drets que altres? Si trobam un jutge o un fiscal fent qualque cosa malament, també ho han de pagar. Per què em vaig manifestar? Perquè som un manifestant. També vaig viure el 15-M, i hi havia menys gent.

Quin futur veis al cas Cursach?

El tema és mort. El problema és que durant el procés molta gent ha perdut la dignitat i fins i tot ha anat a la presó, i només els la retornarem quan se sàpiga la veritat.

No us importen les conseqüències?

Val més la meva consciència. Seré més feliç a la presó o inhabilitat que aquí aguantant el que ens venen.

Per què preferiríeu anar a la presó si allà també hi ha injustícies?

Vaig crear la Fundació 25.2 per a la reinsersió social dels presos i per lluitar, precisament, contra el mal funcionament de la presó. No tenim subvencions i he hagut de dur la fundació al meu despatx. Tota la vida he estat un lluitador, un reivindicador, també abans del cas Cursach. De fet, el denominador comú és que són gent pobra, insolvent, i m’hi deix la cara, per ells. He denunciat directors, funcionaris… No suport les injustícies i molt menys de qui se suposa que l’ha d’impartir.

Ja deveu estar desencantat.

Un judici és un teatre. Hi ha molts condemnats de manera injusta. No crec en la justícia, però perquè no crec en la gent. El mateix passa amb la política: el sistema és bo, però la gent, no. No tothom és corrupte, però sí que hi ha connivència, es mira a un altre costat. Jo som més dur amb els advocats que amb jutges i fiscals; sempre els dic que no és normal que hagi de venir un jove de trenta anys i faci aquest renou perquè fa anys que existeix.

Creis que això passa també en els mitjans de comunicació?

El Diario de Mallorca no ha aturat de filtrar informació que li han facilitat tant Penalva com Subirán, malgrat que estava sota secret de sumari. Era una informació esbiaixada i manipulada que no es va contrastar amb les altres parts i varen crear una psicosi social que era un impediment per fer justícia.

S’haurien de perseguir més les filtracions?

Si hi ha secret de sumari, sí, sempre. És un delicte. Es treuen portades als diaris amb informacions que només poden sortir del jutge, el fiscal o el funcionari. No es persegueix perquè a Mallorca hi ha una endogàmia i no convé dur-se malament amb segons qui perquè no és rendible.

Sempre vàreu voler ser advocat?

No, mai. Probablement quan acabi tot això partiré d’aquí. Potser exerciré a Madrid, però aquí no; estic desil·lusionat amb l’encobriment que hi ha. És un teatre.

Quan neix l’organització 25.2?

El 9 de juny de 2014. La meva infància ha estat molt relacionada amb la presó: els meus amics hi entraven i en sortien; mon pare hi va estar tancat un temps... Això m’ha fet conèixer el centre penitenciari com un familiar i hi vaig tenir un tracte vexatori. Això em va mostrar una realitat que no coneixia.

Quina és la labor de la Fundació?

Defensar els drets i deures dels interns. Tenim un equip multidisciplinari de professionals que ajuden a la reinserció com són educadors socials, treballadors socials, psicòlegs, sociòlegs criminòlegs, pedagogs. Actualment, a la presó, hi ha més de 1.500 interns i només hi tenen sis psicòlegs. Feis comptes.

Una de les vostres usuàries fou Margarita Sotomayor, que fou cap de premsa de Maria Antònia Munar.

La varen sancionar per sortir per televisió i denunciar el maltractament al centre.

Existeix una reinserció social real per part dels presos?

Qui vol ho fa i qui no, no. Hi ha gent que té aquesta habilitat, o té família, o ganes, més esperances, més ànim.

Com són el presos de les Balears?

Aquí no hi ha grans delinqüents, en el sentit de la gravetat dels crims. Aquí hi ha gent que no es pot permetre una bona defensa, que no té doblers per pagar indemnitzacions… Al delinqüent de veres no se l’agafa o té doblers per pagar un advocat.

És habitual la denegació de permisos?

A la presó de Palma, sí. És més pràctic perquè, si quan un intern surt de permís fa qualque cosa, és responsabilitat del centre. Tot i així, el permís ordinari de tres o sis dies seguits és l’eina més eficaç per a la reinserció d’un pres, perquè es fa gradualment. Aquí la pràctica és que si has de complir cinc anys, fins que no n’has fets quatre i dos mesos no tens un permís. En aquell moment hi ha una desconnexió social gairebé irreparable. En comptes d’ajudar, margines. Perquè quan surten, la vida ha continuat i hi ha gent que es troba que no sap què és un smartphone.

Hi ha hagut molts canvis a la direcció de la presó els darrers anys.

A Gustavo Villas el varen denunciar 12 vegades per maltractament dins la presó; Andrea Romero se’n va anar pel bullying que li feien els funcionaris, perquè era garantista amb els interns. La darrera, María Jesús de Dios, va partir quan guanyà la nulitat del trasllat de Cursach.