"Les víctimes de trànsit són víctimes de tercera o quarta"

Barcelona"Jo això ho faig per tots els Joseps", diu Maria Pilar Rosanes. Al seu fill li van trencar la vida en bocins quan només tenia 20 anys, l’agost del 2020 en una carretera de Galícia, mentre conduïa la seva moto, la Bagheera (la pantera negra del Llibre de la selva), en un viatge amb el seu pare. Un conductor que va agafar una corba a almenys 116 km/h –la família creu que la velocitat podria ser superior– en un punt limitat a 70 km/h va perdre el control del volant i va envestir la moto. La sentència deixa clar que el conductor culpable del xoc va "ometre les més elementals normes de precaució i cautela": va fer cas omís del primer senyal que l’obligava a circular a 70 km/h i d’un segon que l’advertia d’un tram de revolts en el qual calia cenyir-se als 60 km/h. La jutge certifica que hi va haver un "excés de velocitat". Malgrat això i el fet que la Fiscalia i la família del Josep demanaven quatre anys de presó i sis de retirada de carnet, la jutge només va imposar-li dos anys, que (previsiblement) no complirà entre reixes, i 3,5 sense carnet. "Les víctimes de trànsit són víctimes de tercera o de quarta".

La família recorrerà la sentència. Però més enllà d’això, la Maria Pilar ja fa temps que ha iniciat una croada per reclamar que es modifiquin dos articles del Codi Penal, el 142 i el 379, que són els que es refereixen a l’homicidi imprudent. La norma fixa una forquilla de penes d’entre 1 i 4 anys de presó i perquè s’apliqui la modalitat agreujada del delicte cal que se superi en 80 km/h el límit màxim de la carretera, que en el cas del Josep era una comarcal d’un sol carril per sentit sense voral. Això vol dir que el condemnat hauria d’haver anat a 150 km/h perquè li imposessin la pena màxima. El peritatge que va encarregar la família va determinar que la velocitat era almenys de 130 km/h. Els guàrdies civils que van analitzar l’accident conclouen que l’acusat només hagués pogut salvar la corba a un màxim de 100 km/h i que anava a molta més velocitat.

"El límit de velocitat màxima és insultant", conclou la Maria Pilar, que subratlla que pocs conductors acaben a la presó per un homicidi de trànsit i reclama més sensibilitat a la justícia perquè, d’entrada, imposin mesures preventives contra els responsables d’un homicidi imprudent, com ara la retirada immediata del carnet, una mesura que només alguns jutjats estan començant a imposar ara. L’acusat en cap moment ha demanat perdó i al judici, lluny de reconèixer l’excés de velocitat, va assegurar que "creia" que anava a 70 km/h i que havia perdut el control del cotxe després de fer un cop de volant "perquè havia vist una ombra, com d’un animal". Una versió que la jutge descarta a la vista de les proves.

Darrere de cada víctima d’un accident mortal de trànsit hi ha molts noms, perquè amb la marxa sobtada del Josep se’n va anar també gran part de la vida de la Maria Pilar, del seu marit (per a qui el Josep, a més d’un fill, era un amic) i de la Berta, la germana, amb qui ho compartia tot. En aquella carretera també hi va quedar un bocí de tots els amics del Josep, com la Sira, amb qui havien creat un grup musical, Two Souls (dues ànimes). "Tu em fas somriure, amb tu vull l’infinit i més enllà [la frase del Buzz Lightyear de Toy Story, un dels personatges preferits del Josep]", diu la cançó For you, que van compondre plegats. Al Josep els seus el recorden com un jove –i un nen– amb llum pròpia que espremia la vida.

Malgrat l'absència de qui era el nexe comú –el grup d'amics s'autoanomena La Fam–, tots ells asseguren que el vincle s'ha mantingut. "Vola, fins a l’infinit i més enllà, que tu volaves molt abans de caminar, però ves tornant de tant en tant", diu una altra cançó que li van dedicar els amics. També amb un somriure i amb anècdotes positives és com el recorda la Maria Pilar en els fils de Twitter que publica diàriament i la Berta, la seva germana.

Especialització i assistència psicològica

La família també reclama jutjats especialitzats en delictes de trànsit, més formació entre tots els agents implicats. "Més professionalitat genera més confiança", diu la Berta. També considera que caldrien uns circuits interns als equipaments judicials que evitin que les víctimes s'hagin de creuar amb els processats. De fet, algunes instal·lacions més modernes, com ara la Ciutat de la Justícia de Barcelona, ja compten amb aquestes mesures, però en d'altres, més petites, es fa difícil d'aconseguir. Un dels moments que a la família li costa més de recordar és el tràngol del judici i la manca de penediment de l'acusat. "El que fa més mal és el poc respecte pel Boan [molts dels amics anomenaven el Josep pel cognom]", recorda la Sira, que també hi era.

La família també considera que cal millorar l'atenció psicològica en el cas de les víctimes d'accidents de trànsit que es produeixen fora del territori on viuen, com va passar amb el Josep. Ara la Pilar ha fet d’aquesta i de la resta de reclamacions un dels motors de la seva vida: "Al Josep no puc tornar-lo a parir, però li puc donar una nova vida".