La victòria de Trump eleva l'ecoansietat i enterboleix la COP29
La COP29 d'Azerbaidjan ha d'arribar a un acord clau sobre els diners que rebran els països pobres per a la lluita climàtica
BarcelonaLa victòria de Donald Trump als Estats Units dispara l'ecoansietat. L'onada expansiva del seu triomf arribarà aquest dilluns a Bakú, a l'Azerbaidjan, on arrenca la cimera anual de l'ONU contra la crisi climàtica, i reduirà les perspectives ja minses que s'hi arribi a un acord ambiciós. L'equip nord-americà que negociarà en aquesta cimera, la COP29, encara serà l'enviat per Joe Biden, que no deixa la presidència fins al 20 de gener del 2025. Però conscients que Trump tornarà a treure els Estats Units de l'Acord de París –com va fer en el seu primer mandat– i desfarà tots els seus esforços, aquest equip difícilment jugarà ja el paper clau que s'esperava.
El triomf del negacionisme climàtic en el segon país que més CO₂ emet del món i la constatació científica que aquest 2024 per primer cop s'ha superat ja el llindar d'1,5ºC d'escalfament global són mals auguris per a aquesta cimera. Una trobada que ja arrencava amb poc entusiasme perquè torna a fer-se en un país petrolier: el 48% de l'economia de l'Azerbaidjan depèn dels combustibles fòssils.
Però això no vol dir que no sigui una cimera clau. El tema central aquest cop, el que determinarà l'èxit o fracàs de la COP29, és el del finançament i això la fa molt important: sense diners no hi ha plans climàtics. A Bakú, els països signants de l'Acord de París han d'aprovar un nou sistema de finançament per al 2025-2030, que s'espera que pugui oferir almenys 1 bilió de dòlars anuals als estats més pobres perquè puguin reduir emissions i adaptar-se als impactes de l'emergència climàtica. Els països rics, com els Estats Units o la UE, són els que han de pagar la factura, i per això són els que més entrebancs estan posant en la negociació d'aquest nou sistema, fins i tot amb el govern de Biden com a interlocutor. Però almenys l'equip del demòcrata treballa per tractar d'assolir consensos. Els acords de l'ONU no inclouen encara la Xina en el bàndol dels rics, ni tenen previst de fer-ho i, per tant, Pequín no ha d'aportar res a aquest fons.
Si aquests diners no s'aconsegueixen, serà difícil que el gran bloc de països pobres (més de la meitat dels països de l'ONU) puguin presentar plans climàtics amb objectius ambiciosos, que és l'objectiu de la pròxima cimera, la COP30, que se celebrarà l'any que ve al Brasil. Aquests plans estatals, que inclouen tant mesures de reducció d'emissions com d'adaptació als impactes cada cop més greus de l'emergència climàtica, són el que en l'argot de l'ONU s'anomena NDCs (contribucions determinades nacionalment).
El febrer del 2025, tots els estats han de presentar un NDC nou amb objectius que superin els que fixen ara els NDC que van presentar fa uns anys. Però és molt probable que molts s'esperin a presentar-los al Brasil, durant la COP30. Així doncs, la Unió Europea hauria de presentar un compromís molt més alt que la seva actual promesa de reduir el 55% d'emissions el 2030. I els Estats Units també hauria d'anar més enllà de la reducció del 50% el 2030, que és l'actual compromís de l'administració Biden. Però en aquest cas ja es dona per segur que no serà així. De fet, el futur govern Trump el que farà és tornar a retirar els Estats Units de l'Acord de París.
Els Estats Units perdran diners amb el negacionisme de Trump
Trump ha promès començar a perforar el mateix dia que arribi a la Casa Blanca, el 20 de gener del 2025, i no se sap què passarà amb el paquet de mesures impulsades per Joe Biden per reduir a la meitat les emissions. Biden va aconseguir que el Congrés aprovés dos paquets, un d'infraestructures i un altre de climàtic (anomenat a la llei per a la reducció de la inflació, o IRA en les sigles en anglès), que js han suposat una inversió de 200.000 milions en tecnologia verda. Els que volen veure sempre el got mig ple asseguren que Trump no desmantellarà aquestes mesures perquè perdria la batalla econòmica per l'energia neta davant la Xina i la Unió Europea.
"La derogació de l'IRA als EUA, l'escenari més probable, perjudicaria la fabricació i el comerç dels Estats Units i crearia fins a 80.000 milions de dòlars en oportunitats d'inversió per a altres països, inclosos els principals competidors nord-americans com la Xina. El dany dels EUA vindria en forma de fàbriques perdudes, llocs de treball perduts, ingressos fiscals perduts i fins a 50.000 milions de dòlars en exportacions perdudes", apunta un informe recent de Net Zero Industry Policy Lab. Però, així i tot, l'aposta clara de Trump per l'economia dels combustibles fòssils, amb una promesa de "perforar, perforar, perforar" que li ha donat la victòria a les eleccions, fa pensar que aquestes dades no el faran canviar d'opinió.
