La vida en captivitat a Marineland

PalmaMarineland, el zoològic delfinari de Mallorca, rep més de 200.000 visites anuals. Això és gràcies, en gran part, als seus set dofins, les estrelles del parc, i a les exhibicions que fan cada dia. Són intel·ligents i força inaccessibles a alta mar, cosa que atreu la curiositat de grans i petits. La seva fisonomia, semblant a un somriure permanent, fa que els humans hi projectem una imatge de simpatia i felicitat. Però són feliços de veres? Les associacions per a la protecció dels animals i una bona part de la comunitat científica afirmen que només ens ho sembla, que tenim una imatge equivocada dels exemplars en captivitat i que viure tancats els fa patir.

“Marineland manté empresonats els dofins i els fa servir d’aparador per satisfer la curiositat humana”, diu Luis Miguel Pérez, representant de l’Associació Animalista de les Illes Balears (Assaib). Per l’entitat, el delfinari “s’hauria de reconvertir en un centre de recuperació per tenir cura dels animals i, quan sigui possible, reintroduir-los al seu hàbitat”. Des de la seva perspectiva, aquest nou model no hauria d’estar “en mans privades amb l’objectiu de lucrar-se exhibint mamífers marins en confinament”. És per això que l’any 2018 l’Assaib va sol·licitar la cancel·lació dels espectacles que s’hi fan. L’entitat manté que les coreografies dels dofins, les exhibicions dels lleons marins i les acrobàcies dels lloros són activitats “antinaturals” que vulneren la Llei de protecció animal de les Illes Balears.

Per part seva, el director de Marineland, Rafael Abraham, assegura que els zoològics “són fonamentals per a la conservació de les espècies, perquè han contribuït activament en la recerca i la conscienciació sobre el medi ambient”. També explica que actualment el delfinari col·labora amb la Universitat de les Illes Balears en un estudi sobre les capacitats cognitives i empàtiques dels dofins. Per Luis Miguel Pérez, això no és més que “una rentada de cara” i, amb referència a les cabrioles i exhibicions, argumenta que “cap infant ni cap persona no pot aprendre res d’un animal que es troba fora del seu entorn amb un comportament que no és el propi”. “Els zoos han fomentat la destrucció d’hàbitats, el malestar dels animals i, en molts casos, la seva mort prematura”, sentencia.

Abraham defensa que els mamífers marins de Marineland tenen “una vida molt satisfactòria” i que “en cap cas” no els obliguen “a mantenir cap comportament que els provoqui estrès”. Així i tot, el món animalista no oblida l’escàndol que esclatà al parc l’any 2015, quan la plataforma SOSdelfines difongué un vídeo en què es veia que s’insultaven i copejaven els dofins en un entrenament. Aquell escàndol va acabar en tragèdia. L’ensinistrador protagonista de les imatges es va suïcidar a l’aparcament de l’aeroport de Palma poc després de la polèmica, que li va fer perdre un lloc de feina als Estats Units. Marineland defensà en un comunicat la seva “gran professionalitat” i denuncià que les imatges que s’havien difós eren “materials audiovisuals manipulats”.

Intel·ligència i emocions

Nombroses investigacions indiquen que els dofins tenen un cervell molt desenvolupat, capaç de desplegar sentiments tan complexos com els de les persones, com l’estrès, l’autoestima i l’afecte. “La intel·ligència dels dofins és equiparable a la dels éssers humans”, assegura un estudi científic fet per un equip de la Universitat de Manchester dirigit per la biòloga evolutiva Susanne Shultz i publicat a la revista Nature. La investigació demostra que aquests animals estableixen comunitats col·laboratives, transmeten els seus coneixements i tècniques de caça a les generacions següents i es comuniquen entre ells mitjançant idiomes que, fins i tot, tenen dialectes regionals. En un altre estudi la professora de psicologia a la City University de Nova York Diana Reiss explica que els dofins es poden reconèixer en un mirall i tenen consciència de si mateixos, una habilitat que es creia limitada als humans i als simis. Arran d’investigacions com aquestes, científics i filòsofs reclamen, en la Declaració de Drets dels Cetacis, un estatus per a aquests mamífers de “persones no humanes”, amb les consideracions ètiques i morals que això implica. Aquest document elaborat l’any 2010 reclama drets fonamentals per als dofins, orques i balenes, incloent-hi no haver de viure en captivitat i fora del seu ambient natural.

La coalició SOSdelfines alerta de l’existència de nombroses evidències científiques del patiment d’aquests animals quan estan en confinament. Disposen de menys de l’1% de l’espai que tindrien en el seu hàbitat natural i no poden satisfer les seves necessitats fisiològiques i de comportament, hi insisteix l’entitat, cosa que els provoca estrès i agressivitat. “Per moderar aquests comportaments, se’ls subministren medicaments antidepressius, hormones i esteroides”, apunten. A més, afegeixen que “les complexes necessitats dels cetacis els fan inadaptables a la captivitat”. En lloc de transmetre informació sobre les espècies, SOSdelfines considera que els espectacles “insensibilitzen els humans de la crueltat inherent de llevar-los dels seus entorns naturals i mantenir-los presoners”. Així mateix, segons aquest col·lectiu, els avenços tecnològics actuals, com els dards de biòpsia, els tags electrònics i els vídeos subaquàtics, “permeten estudiar les poblacions salvatges in situ amb mètodes no invasius” i, per tant, la captivitat no és necessària per a la recerca científica.

Aquesta situació entra en conflicte amb la legislació espanyola actual, que obliga els zoològics a “allotjar els animals en condicions que permetin la satisfacció de les seves necessitats biològiques i de conservació”. A més, el govern espanyol establí, a la Guia per a l’aplicació de la llei de zoos, que els parcs “no haurien de consentir la utilització dels animals en activitats allunyades de les tasques educatives”. Malgrat això, la guia no és de compliment obligat i els espectacles es continuen fent en zoos de tot l’Estat.

Un cas excepcional és el de l’Ajuntament de Barcelona, que a final del 2016 aprovà tancar el delfinari de la ciutat, traslladar els dofins i abolir els espectacles. Ara encara n’hi queden tres, esperant un destí alternatiu. Fins aquesta setmana passada eren quatre, però la matriarca del grup, la dofina Anak, va morir a causa d’un virus. Els canvis a Barcelona els ha impulsat la plataforma Zoo XXI, i cerquen la reconversió total del zoològic cap a un model basat en la conservació d’espècies amenaçades i de la mateixa franja climàtica. El Consistori aprovà el mes de maig una ordenança que va en aquest mateix sentit.

L’ESTAT ESPANYOL, LÍDER EN CETACIS CAPTIUS

Espanya és l’estat amb més nombre de delfinaris i cetacis en captivitat de la Unió Europea. La xifra d’animals fluctua a causa de l’alta mortalitat prematura, però es calcula que hi ha 98 dofins, sis orques i dues belugues en captivitat. Al Regne Unit, Noruega i Polònia no n’hi ha cap; a Islàndia i Àustria han denegat tots els permisos per a la construcció d’aquests establiments. Els delfinaris estan prohibits també a Costa Rica, Xile, l’Uruguai i l’Índia, país on, literalment, es considera els dofins “persones no humanes”.