La vida dels manters: “Tots volem venir, però és duríssim”

PalmaÉs dia de creuers a Palma i l’esplanada sota la Catedral està entapissada de venedors ambulants senegalesos. Exposen la seva mercaderia per aprofitar el flux de turistes que puja per visitar el temple o baixa després de veure’l. Falo té 27 anys, treballava com a pescador al seu país natal i va arribar en pastera a les Canàries fa vuit mesos. Col·loca la mà oberta i va agafant-se els dits per enumerar les parades fins a arribar a Mallorca: “Del Hierro a Tenerife, de Tenerife a Almeria i d’Almeria a Palma”. Va estalviar més de dos anys per reunir els 1.500 euros que va pagar per un lloc en una pastera compartida amb 222 persones. La travessia va durar deu dies. “Va ser molt, molt dur. Es va acabar el menjar, la beguda i alguns varen morir”, revela mentre mostra una bossa a uns clients potencials. Com altres companys, les compra en el polígon de Son Castelló per 10 euros. La insígnia de la marca de luxe es paga a part: un euro extra. I, encara que comença demanant 45 euros per la peça, es conforma a vendre-la per 20 i guanyar a penes nou euros amb la transacció.

No rep ajudes, però ha de cobrir almenys els 260 euros que paga per una habitació en un pis compartit a Son Gotleu. La resta dels guanys són per alimentar la seva família al Senegal. “Tothom vol venir a Espanya perquè creu que hi guanyarà molts doblers, però viure aquí és molt dur. Mira [diu assenyalant cap a la muralla sota la Catedral] tot el que veus són germans del meu país”.

La via d’entrada dels migrants senegalesos és l’arxipèlag canari. A les Balears arriben, en una immensa majoria, ciutadans algerians. Per una qüestió de proximitat geogràfica, els marroquins tenen l’Estret com a via d’entrada a Espanya. La Guàrdia Civil els identifica, els atén i els deriva a la Policia Nacional. “En arribar se’ls obre un expedient de devolució per entrada il·legal, se’ls en proporciona una còpia, un informe dels seus drets i amb això agafen el vaixell que els duu de les Canàries aquí”, resumeix una font de la Policia Nacional. La documentació provisional que reben els permet transitar. L’arribada a Espanya no és un delicte sinó una infracció administrativa de la Llei d’estrangeria. Després, amb la venda ambulant s’exposen a l’expulsió per trobar-se en situació irregular i a les sancions que l’Ajuntament de Palma preveu en l’ordenança cívica. La nova norma castiga amb multes de fins a 3.000 euros aquesta activitat per al venedor i fins a 750 al comprador. Entre juliol de 2023 i juliol de 2024, Cort va efectuar més de 4.000 actuacions contra aquesta pràctica, però el Consistori no ha facilitat cap informació sobre el cobrament de sancions i altres qüestions malgrat les sol·licituds reiterades d’aquest mitjà.

Altres contextos

La Fundació Patronat Obrer ha afavorit la inclusió de 226 senegalesos gràcies al programa ‘T’acompanyo’, finançat per la Conselleria d’Afers Socials i el Fons Social Europeu. Els tallers impartits inclouen el coneixement de la llengua, cursos de lectoescriptura, de capacitació digital i de vinculació amb l’entorn. “Intentam trencar la barrera idiomàtica i els donam eines perquè siguin capaços de treure cites en els tràmits relacionats amb recursos sanitaris o que puguin crear un curriculum vitae”, assenyala una de les tècniques del programa, Esther Martín. “Molts d’ells viuen a barris on només es relacionen entre ells i ens esforçam perquè coneguin altres contextos”, afegeix. No es tracta d’una formació reglada ni reben una titulació, però sí un justificant de participació en un programa dirigit a venedors ambulants on els únics requisits són residir a les Balears des de fa un any i estar en situació irregular.

“No poden accedir a cap ajuda, només a la Resoga [Renda Social Garantida]. Queden al marge de qualsevol atenció i aquí els oferim accedir a recursos als quals abans no acudien. Ara saben que poden fer-ho i que no passa res, encara que els continua angoixant demanar ajuda a Estrangeria per si els expulsen”, assenyala una altra de les tècniques del programa, Paula Rodríguez.

Filosofia de vida

Els senegalesos arriben a les Balears conscients que existeix “una xarxa de solidaritat” entre compatriotes, en línia “amb la filosofia de vida comunitària al Senegal”, assenyala l’activista Madiop Diagne. “Tot d’una, pensen a enviar doblers per ajudar la seva família. Però des de fa uns anys s’ha produït un canvi radical i treballar en una obra, a l’hostaleria o en un taller està millor vist”, apunta Diagne, i destaca “la capacitat d’adaptació i aprenentatge” dels seus paisans. No obstant això, denuncia que molts no poden viatjar a Madrid o Barcelona per fer-se el passaport, “requisit per empadronar-se”. “Una persona en aquesta situació pot sortir a comprar pa i acabar deportat al seu país d’origen”, afegeix.

Marga Coll és presidenta de A Senegal Mallorca, una associació sense ànim de lucre que ajuda el país africà. No deixa de sorprendre’s per “l’hospitalitat i germanor” del poble senegalès. “Les seves cases estan sempre obertes. S’ajuden entre ells i, segurament per això, no demanen ajudes fora del seu cercle. Són tan comunitaris que, de vegades, paguen entre tots els habitants del poble el viatge en pastera”. Segons Coll, l’accés a les xarxes socials ha generat al Senegal la creença entre els joves que Europa és la terra promesa. “Hi ha pares que lluiten per explicar als seus fills que no hi arribaran i tindran una feina i una casa aquí”, relata l’activista, qui denuncia un negoci al Senegal entorn d’aquest anhel migratori. “Hi ha màfies que et cobren 2.000 euros, et subministren al·lucinògens, et pugen a una embarcació, et fan tres voltes i et retornen al Senegal”, conclou sobre la cara fosca d’un canvi de vida que viuen “com un somni”.