Una vida entre Mallorca i el Senegal: “Al meu país creuen que els doblers aquí estan amuntegats als arbres”

PalmaMamadou Ndiaye era funcionari de presons al Senegal. L'estabilitat laboral i econòmica li va permetre obtenir un visat a Espanya en 2003, quan tenia 31 anys. Va decidir no tornar al seu país per tirar endavant la seva família. De turista va passar a migrant en situació irregular. “Al principi gairebé retorn al meu país. Vaig treballar durant dos anys sense papers en el camp, des de les 5 de la matinada fins a les 9 de la nit. Era quan ningú no volia treballar en el camp”, recorda en referència als anys de bonança econòmica. 16 hores seguides, amb un únic dia lliure a la setmana i un sou de 600 euros mensuals: a 1,5 euros l'hora. Els estalvis anaven per a la família “extensa”, en un país on s'idealitza la vida a Europa. “Quan un arriba aquí, allà creuen que els doblers estan amuntegats als arbres i només has d'allargar la mà per agafar-los. La gent creu que, realment, tot està fet en arribar-hi”.

Per gestionar la regularització en els temps de Zapatero es va traslladar a Madrid, on va exercir la venda ambulant. “El dia de les noces dels reis vaig guanyar més de 500 euros amb CD a 2,5 euros. Tota Espanya era allà. Mai he fet tants doblers en una jornada”, recorda entre rialles. D'aquí va tornar a Verger, on va aconseguir el seu primer contracte legal com a electricista. “Ens van explotar igualment. Era una empresa molt gran d'un polític molt important del PP”, revela. Llavors va veure una oferta de treball al periòdic com a conserge en un hotel d'Alcúdia. “Vaig enviar un currículum i, després de l'entrevista, em van dir que la feina era meva. Jo no sabia on estava Palma. Molt menys Alcúdia”, reconeix.

Conrear la terra

Han passat 16 anys i, des de llavors, reparteix la seva vida entre Mallorca i el Senegal. Treballa sis mesos a l'illa i els altres sis els passa amb la seva dona i els seus set fills. Allà conrea la terra i aconsegueix uns ingressos extra, ja que no té dret a cobrar l'atur per residir a l'estranger. No obstant això, paga el lloguer de la seva habitació a Alcúdia tot l'any perquè, si no, "seria impossible” trobar un lloc on viure. “El concepte africà de família és diferent, molt més extens. Jo mantinc gairebé 25 boques i entenc que aquest és el meu paper. Espanya, evidentment, té més llibertat i més drets humans. Quant a Mallorca, m'encanta. He conegut molt bona gent”, explica.

Mamadou creu que l'educació i el fet de ser musulmà marca la manera de ser dels seus compatriotes. “Som molt tranquils, treballadors i sociables”, assegura sobre els senegalesos, que confereixen una gran importància a la vida en comunitat. “Existeix una gran germanor entre nosaltres. Quan algú arriba a qualsevol lloc d'Espanya, la família del Senegal contacta amb qualsevol persona que pugui donar una mà als seus. Aprenen l'idioma fins que puguin volar amb les seves pròpies ales”. En aquests primers moments, la venda ambulant és el recurs natural per subsistir. “Si estan venent al carrer, és perquè no tenen papers. Només estàs tranquil quan per fi aconsegueixes un treball regularitzat”, conclou.