Quaranta dies a l'UCI amb 23 anys: “Que no juguin amb això, el covid és molt real”

Barcelona/GironaPoc es podia imaginar Edgar Joel Alcequiez, un jove de 23 anys de Figueres, el calvari que estava a punt de passar quan va contagiar-se de covid a la perruqueria. “El perruquer va donar positiu, em van avisar i també vaig donar positiu”. Al principi no va notar res, però al cap de dos dies va començar a tenir molta febre –“No baixava de 38 o 39”, diu– i tot el cos li feia mal. “Tot i que em prenia els medicaments, no aconseguia abaixar la febre, i vaig trucar a l’ambulància”.

El van portar a l’Hospital de Figueres però el van veure greu i van decidir traslladar-lo a l’Hospital Josep Trueta de Girona, el centre de referència de la demarcació. “Al cap de dos dies d’estar ingressat van decidir sedar-me i intubar-me: no m’arribava ni un 20% de l’oxigen als pulmons. Em van dir que estava molt greu i molt delicat”. Tot i que no tenia cap altre patologia prèvia, va estar 42 dies ingressat a l’UCI, dels quals, tres setmanes en un coma induït; i quan el van despertar pensava que tan sols havia passat un o dos dies adormit. “Em vaig quedar en xoc quan em van dir que portava tres setmanes sedat”.

Però en aquell moment encara no podia parlar: li havien fet una traqueotomia, cosa que significa que tenia un tub al coll endollat a una màquina per poder respirar. “També em tremolaven molt les mans, no podia moure’m, ni tan sols agafar el mòbil”. Quan va sortir de l’àrea de crítics va estar tres setmanes més ingressat a planta recuperant-se de les conseqüències que el covid havia deixat al seu cos. “Em van haver de tornar a ensenyar a caminar, com a un nen. Llavors plorava perquè pensava que no podria tornar a caminar mai més. I vaig trigar unes dues setmanes fins a poder tornar-me a aixecar tot sol”.

A més, li va caure part del cabell i durant setmanes va necessitar ajuda, fins i tot quan li van donar l’alta, després de sis setmanes ingressat. “La meva mare i la meva germana m’havien d’ajudar a dutxar-me i no podia caminar gaire: només podia anar del llit al sofà, i moltes vegades queia a l’intentar pujar o baixar dos esglaons”. Quan va agafar el covid treballava en un supermercat, però tenia un contracte temporal i quan va emmalaltir es va quedar sense feina. “Si camino molt em fa mal i de seguida em canso, i abans no em passava”, diu ara que ja fa mesos que té l'alta.

Ell era un noi fort i sa, malgrat que fumava amb vaporitzador. “Els metges em van dir que el vaportizador feia molt de mal als pulmons”. I malgrat que els seus amics que també es van contagiar ho van passar de manera lleu, Alcequiez envia un missatge d’advertiment a la resta de joves ara que els contagis estan disparats per la cinquena onada: “Estic viu gràcies a Déu, però no tothom pot explicar-ho. Que no juguin amb això, el covid és molt real”.

"Pensava que serien quatre símptomes i soc a l'hospital"

Andrea Pumarola, 26 anys

Una setmana pràcticament sense poder-se aixecar del llit. L'Andrea Pumarola, de 26 anys, feia dies que vivia amb "febre, molta tos i aixafament general" provocats pel covid-19 quan un matí se li va afegir la sensació de no poder respirar amb normalitat. Anar fins a urgències de la Clínica Plató de Barcelona, al costat de casa, se li va fer un trajecte infinit. Li faltaven les forces, recorda. D'allà la van derivar a l'Hospital Clínic, on està ingressada des de divendres passat. "Coneixia contagis al meu entorn que havien estat deu dies a casa i llestos, ni de bon tros m'imaginava acabar a l'hospital", diu encara encaixant que es troba en una planta covid, on evoluciona favorablement i sent que a poc a poc li tornen la gana i l'energia.

"El més angoixant ha sigut veure que no millorava, que estava a casa i em prenia medicació i, en canvi, anava cada cop pitjor", explica. A l'hospital hi va arribar baixa d'oxigen i per això van decidir ingressar-la i tenir-la controlada. Diu que els primers dos dies no podia aixecar-se per fer res després de 9 dies lluitant contra el virus. "Quan et contagies penses que seran quatre símptomes, mai que acabaràs en un llit d'hospital", reconeix. 

Saber on va contagiar-se és "com buscar una agulla en un paller" perquè no ha sabut de cap positiu proper, ni ha fet "bestieses" ni ha anat de festivals. "Sembla una bestiesa, però pot no ser-ho, i la putada és que no saps com t'afectarà", diu mentre repassa les selfies que va fer-se amb el mòbil per enviar a la família i els amics. Espera que a finals d'aquesta setmana li diguin quan podrà tornar a casa i diu que ho fa "encara més conscient que abans" de la importància de la mascareta, sobretot perquè ara recorda que haurà d'esperar-se uns mesos per poder vacunar-se.