Una vintena de persones replanten posidònia a Alcanada

PalmaUna vintena de persones s'han reunit aquest dissabte per treballar conjuntament en la replantació de la praderia de posidònia d'Alcanada. El projecte liderat per Arrels Marines té com a objectiu principal la restauració d'aquestes zones marines tan afectades pels fondejos i els voluntaris han treballat conjuntament amb un grup de científics durant nou hores per replantar fanerògames de posidònia oceànica.

El projecte, que rep la complicitat de la Fundación Ochotumbao, és una iniciativa dels actors i activistes Dani Rovira i Clara Lago per donar suport a projectes solidaris, de medi ambient i en defensa dels animals. La jornada de dissabte, a més de tot el procés previ d'aquest projecte de replantació, l'han liderat els membres de l'equip científic d'Arrels Marines: la biòloga marina Gigi Torras; la biòloga i ecòloga marina Xesca Reynés; i l'oceanògraf i ecòleg marí Sebastià Cabanellas.

La iniciativa de restauració marina comunitària de l'associació aplica tècniques innovadores per a la recuperació de fanerògames en petites parcel·les. Els objectius científics d'aquest projecte en concret són proporcionar noves eines per a la restauració de l'hàbitat marí, regenerar àrees degradades per activitats antròpiques i regenerar embornals de carboni blau.

En aquest sentit, el coordinador d'Arrels Marines, Josep Vives, ha destacat que "estam molt satisfets d'haver pogut acabar la feina que vam començar fa uns dies, encara que el projecte està en marxa des del 2021. Volem donar les gràcies molt especialment als voluntaris que ens han ajudat aquests dies, que són els que realment han fet que això sigui possible".

A més, ha explicat que, després de la jornada de feina d'aquest dissabte, "tenim replantades dotze parcel·les de posidònia, en què hem utilitzat tres tècniques diferents. Cada parcel·la té un metre quadrat. Ho hem fet així perquè la feina que toca ara és veure quina tècnica de replantació és més eficient".

El procés previ

L'estació de replantació d'Alcanada d'Arrels Marines és una realitat després de més de dos anys de processos burocràtics. L'associació va iniciar l'any 2020 un estudi de caracterització de la zona per entendre'n la realitat i, sobretot, la necessitat o no d'un projecte regeneratiu. Entre aquell primer estudi i el llarg procés per aconseguir els permisos per fer-hi la replantació, l'equip científic ha continuat posant l'ull a la zona per si hi havia canvis.

L'àrea que es va estudiar es troba en una zona costanera protegida entre 0 i 8 metres de profunditat i presenta un substrat mixt d'arena, roca i plantes marines. L'estudi sobre les praderies de posidònia oceànica indicà que es troben en un estat desfavorable, cosa que ha afectat directament la pèrdua de biodiversitat; l'estudi també va revelar que les praderies de Zostera noltii estan poc esteses a la zona. Els principals impactes antropogènics identificats són els abocaments, el trànsit marítim comercial i la destrucció de l'hàbitat propiciada pel trànsit humà i el fondeig d'embarcacions recreatives.

Més enllà de la replantació

Des de la mirada d'Arrels Marines, aquestes estacions de replantació no només funcionen com a part del programa de regeneració, sinó també com a mitjà per augmentar la consciència ambiental i difondre la divulgació científica. Arrels Marines vol, d'una banda, apropar la ciència a la població i, d'altra banda, que la població s'apropi a la mar.