La vinya balear, marginada
Els pagesos fan rialles
Després del confinament, pareix que ens hem oblidat del producte local
Varen ser interessants els comentaris de Guillem Frontera sobre els arquetips que es fan servir per mirar el món pagès. L’escriptor es referia a les Coses d’en Calafat, escrites per Gafim amb dibuixos de Pere Sureda, publicades durant anys al diari Baleares, amb voluntat d’un tractament “amable”, però que amb el temps varen perfilar un retrat encara més tancat i fals, del qual encara som hereus. Frontera feia referència a intents de tractar el tema des d’un altre prisma, com aquests escrits de l’ARA Balears o els de certs escriptors del país, i acabava fent esment a la paradoxal situació que el retorn a la “nova normalitat” sigui el retorn a l’exclusió dels productes de la terra de moltes plataformes de venda i distribució alimentària. Una situació com per riure’ns dels nostres pagesos.
La imatge del pagès
Sovint el món de la pagesia és caricaturitzat per pura ignorància
Guillem Frontera es referia a la freqüent caricaturització d’un món rural que es desconeix. Un cop més l’encerta. Fa estona que la societat mallorquina, i amb ella els seus comentaristes i analistes, han girat massa sovint l’esquena al món pagès. El fenomen ve d’antic (ens podem remuntar a la literatura i el periodisme del segle XIX, com a mínim), però amb el predomini del negoci turístic el fenomen ha crescut i adoptat noves formes. El resultat és el camuflatge d’una enorme ignorància darrere quatre tòpics sense trot ni galop. Sovint pens que la caricaturització deformadora del món pagès té molt a veure amb el complex psicològic de l’autoodi, tan propi de les societats mentalment colonitzades.
Replantació d’arbres
El Pla de reactivació pretén replantar-ne mig milió de fruita seca i dolça
Aquesta setmana ha sortit una nova convocatòria d’ajudes per replantar arbres. Els arbres que es poden replantar són ametlers, pruneres, albercoquers, melicotoners, garrovers, oliveres, figueres i oliveres. Se n’exclouen varietats d’ametler sensibles a la Xylella i s’hi inclouen varietats d’olivera de bona aptitud oliera demanades des del sector. La replantació d’arbres ha tingut un èxit gran a les Illes Balears els darrers anys, gràcies als recursos provinents de l’Impost pel Turisme Sostenible, amb la finalitat de guanyar capacitat productiva i recuperar paisatge agrari. El Pla de reactivació de les Illes Balears preveu anar més enllà i afavorir la replantació de 500.000 arbres de fruita seca i fruita dolça, a fi de millorar les plantacions amb varietats que estiguin adaptades a les Illes Balears.
La vinya balear, marginada
Rep un percentatge molt baix de les ajudes del Ministeri d’Agricultura
La consellera Mae de la Concha va demanar al Ministeri d’Agricultura que es revisin els criteris de repartiment dels fons econòmics del Programa de Suport al Sector de Vi. Ara com ara, amb els criteris vigents, el Ministeri d’Agricultura només cobreix el 55% de les sol·licituds de les Balears en aquesta mesura. El 2020 les Balears han presentat sol·licituds per a reestructuració de vinya per valor de 565.439 €, però el Ministeri tan sols ha assignat 308.229 €, mentre que altres comunitats autònomes cobreixen el 100% de les sol·licituds. El 65% dels fons disponibles es reparteixen en funció de les hectàrees de vinya existents, i no de les sol·licituds fetes cada any. Es va reservar un 2% de la dotació per a les Balears i les Canàries, però finalment s’hi va afegir Galícia. Com que aquesta reserva es distribueix d’acord amb la superfície, Galícia obté el 75% del 2%; les Canàries, el 20%, i les Balears, just el 5% restant. El sector vitícola balear es veu, així, completament desemparat.
Una altra decepció
L’allau de sol·licituds d’ajuda del sector ha fet que les Illes quedin a la coa
El Ministeri va posar en marxa mesures per al sector vitícola a causa de la crisi del coronavirus, amb ajudes per a l’emmagatzematge de vi i per a la collita en verd. S’hi varen incorporar criteris, defensats des de les Balears, que permetien als nostres viticultors entrar a l’ajuda (ajustant volums mínims, afavorint l’emmagatzematge o compensant despeses de destrucció), però el Ministeri ha rebut més sol·licituds de les previstes i ha aplicat un prorrateig. De manera que sols ha acceptat una part dels sol·licitants, que en el cas de la collita en verd és el 43% del total. Això representarà 176.773,91 € per a la mesura de collita en verd, 29.530,43 € per a l’emmagatzematge en denominació d’origen i 8.464,89 euros per a indicació geogràfica. El prorrateig ha estat lineal entre les comunitats autònomes, amb realitats diferents, i ha perjudicat un altre cop les Illes Balears.
