PalmaHipnotitzats observant el lent però precís ritual de servir un vi quan estam asseguts en un restaurant amb sommelier o visitam un celler i ens serveix l’enòleg de la casa. Entre les mans, una botella a la temperatura ideal per ser beguda, sense remenar i amb delicadesa la inclina ensenyant-nos l’etiqueta i en veure el nostre gest d’aprovació comença la cerimònia tallant la càpsula just davall el coll, retirant la part superior i descobrint el color marronenc del suro que tapa el vi. Mentre amb una mà aguanta la botella, amb l’altra ens mostra l’instrument essencial per destapar el vi; de llevataps n’hi ha de molts tipus, però el més habitual en aquests llocs és l’anomenat tirabuixó de palanca, que funciona amb una espiral que es clava al tap fent-lo girar suaument fins a arribar gairebé a l’altre extrem, amb determinació es fa palanca i amb dos temps s’extreu el tap i sentim un suau ‘pum’ que alegra la comissura dels llavis. El tap és ensumat per comprovar que no hi hagi cap aroma estranya i tot d’una s’aboca el vi dins les copes de cristall adequades.
El vi és per gaudir, per passar gust i fer volar coloms, no és únicament per a aquells moments màgics d’estricta cerimònia amb copes i acompanyants de luxe, sinó també per als moments més informals, més populars, amb combinacions estranyes i divertides que moltes vegades ens proporcionen gran plaer i amb una diversitat que veim a moltes taules de casa nostra, però sol ser ignorada i rebutjada pels professionals del sector. Us confessaré un petit secret, molts enòlegs i sommeliers també beuen, i moltes vegades gaudeixen, de mescles que se solen considerar de manera elitista com a pecats impropis d’un bon entès del vi. Sense anar més lluny, el millor record que tenc de la verema que vaig fer a Tarragona l’any 1999 fou, després d’una esgotadora jornada de feina, un plat d’espaguetis amb un refrescant i energètic tassonet de vi negre amb glaçó de gel i gasosa. Déu mevet!, quin gust que vaig passar.
Experiments i barregen
Dogma de fe que el vi és pur, que no es pot mesclar amb res i, efectivament, la immensa majoria de propostes que es tapen dins una botella són ànimes quasi perfectes que no necessiten cap tipus de mescles, però de tant en tant cau a les nostres mans algun vi amb ànima pobra, o d’altres que l’han perduda durant el procés de pasteurització per eliminar possibles defectes i que, després de suprimir les imperfeccions, l’han deixat nu, sense cap virtut ni atractiu per a la gola, i és precisament quan ens trobam davant aquests beuratges que els experiments i les barreges agafen entitat ja que poden ser interessants per aportar frescor, fruita, gràcia i espurna. L’estiu és bogeria, és el moment d’aquestes provatures, rompre els motlles en dies càlids amb el vi o l’escumós que ens pot oferir un gran ventall de possibilitats per cuinar una mescla que ens refresqui la gola i l’esperit. Pàgines i pàgines sobre les millors mescles per a les begudes destil·lades, explicant en detall el maridatge de sucs, fruites, herbes o begudes refrescants amb les ginebres, tequiles, vodkes i d’altres destil·lats i estridents silencis o escrits destructius parlant de les barreges amb vi. S’entén aquest silenci quan veim les imatges de grups de joves que nien a moltes platges de Mallorca amb un poalet i canyetes xarrupant sangria i cantant com si el món s’acabàs ben aviat, s’entén quan recordam alguna d’aquestes mescles, el calimotxo n’és un exemple, com a factor essencial de traumàtiques iniciacions juvenils al món de l’alcohol i s’entén quan volem donar a conèixer un producte com a catalitzador de felicitat i no provocador d’anades al bany i maldecaps amb ibuprofèn com a salvador d’un matí traumàtic.
Ara que arriba l’estiu, teniu vi blanc, rosat, negre, escumós, amb tassó o copa combinat amb glaçons, sucs de fruites, soda, gin, pell de fruita, llimonada, tequila, gasosa, sucre, alfabeguera i molts altres ingredients més per experimentar, jugar i descobrir la versatilitat del vi obtenint deliciosos cocktails que ens poden sorprendre més enllà de la típica i sobrevalorada sangria o l’espurneig de l’aigua de valència.
Vi pur que no necessita mesclar amb cap altre líquid, únicament amb un bon plat i una agradable companyia. En Sebastià i en Pep ens tornen a sorprendre amb un fantàstic mantonegro de vinyes velles de poca producció i un nom ben peculiar. Un color viu amb fresques sensacions balsàmiques, fruita i regalèssia amb un tacte gustós, ample, agradable i lleugerament càlid per passar una bona nit d’estiu.
