Violència masclista al llit: "Tenia sexe amb la meva parella perquè no em donés més la tabarra"

BarcelonaNo recorda quantes nits la seva parella la va despertar mentre dormia per tenir sexe. Natàlia Ruiz hi responia, malgrat que en més d’una ocasió s’hauria girat, però almenys així ell “no donava la tabarra més”. En altres ocasions, ell li havia retret que “mai en tingués ganes” o l’havia responsabilitzat que “no se li aixequés”. De tot allò fa 10 anys, però no ha estat fins fa poc quan Ruiz ha entès que el comportament del seu ja exmarit encaixa amb el concepte de violència sexual, una de les agressions masclistes que menys emergeixen, i encara menys, quan el perpetrador és la parella. La infermera Teresa Echeverría atén víctimes de violència sexual a urgències a l’Hospital Clínic de Barcelona, i a partir de la seva experiència certifica que és un fenomen “superinvisibilitzat”: primer, perquè l’agressor fa valer la confiança i, segon, perquè “planeja” l’agressió prèviament. Tots els seus moviments se centren a “aconseguir la submissió de la dona en el moment i de la forma en què ell vol tenir relacions sexuals”, assenyala l’experta.

La violència sexual és transversal (en edat, nivell d’estudis o classe social) i universal perquè s’alimenta dels patrons compartits de la superioritat de l’home i, quan es parla de l’àmbit de la parella, d’un “mandat conjugal” (o el contracte no escrit entre totes dues parts) en què el sexe és intrínsec a qualsevol relació. Qui parla és la doctora Pilar Babi, presidenta del grup de violència masclista de la CAMFiC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària), que coincideix en aquesta dificultat que les dones s’obrin a la consulta per explicar agressions i abusos per part de la seva parella. Per això, demana augmentar la formació específica per a facultatius i practicar l’escolta activa per ser capaços de detectar símptomes, com la histèria.

Més consciència entre joves

Amb dades del 2022 i segons l’Enquesta Europea de Violència de Gènere amb relació a l’Estat, tres de cada deu dones que han tingut parella han rebut alguna vegada amenaces, han patit humiliació o violacions. Amb tot, al Clínic, només representen el 10% de 586 víctimes ateses entre el gener i l'octubre. Les noies més joves són les que més pateixen abusos (quatre de cada deu), mentre que entre els 65 i 74 anys, són dues de cada deu. Tot i les dades, els mateixos autors assenyalen que les generacions més joves s’han criat ja amb més consciència de què és un abús i una agressió, mentre que les mares i les àvies han normalitzat segons quines situacions. Babi apunta que molts cops aquesta violència sexual “s’executa sense intimidació ni força”, un comportament que allunya la dona víctima –i també l’home agressor– de “l’imaginari de la violació al carrer per un desconegut, o amb consum d’alcohol pel mig”.

És exactament el que va pensar Natàlia Ruiz: “És el meu marit i gairebé em devia a fer-ho, pensava que era el normal entre dues persones que s’estimen”, afirma aquesta biòloga de 49 anys i en plena recuperació psicològica. Mai, admet, es va sentir “incòmoda ni amenaçada” per les paraules de la parella, mentre que ara se sent “utilitzada i violentada psicològicament”. Precisament la violència psicològica, la que intenta minar l’estat emocional de la dona, és la més comuna en aquest capítol, fins al punt que gairebé dobla la incidència de les agressions físiques i triplica la violació.

Impacte sense marca

Fins a la consulta de la psicòloga Sílvia Catalán han arribat dones amb falta de desig o d’orgasmes o sexe insatisfactori, que de vegades resulten ser símptomes que una anterior o l’actual parella les ha pressionat per tenir sexe. És una violència que “no deixa marca al cos, però sí un impacte emocional”, matisa, i apunta que “els agressors fan servir un «A tu què et costa, si m’estimes de debò»” per sortir-se amb la seva. Part de la teràpia consisteix en aconseguir apujar l’autopercepció de la situació de violència i vèncer les reticències de, des del coneixement, com plantejar-ho a la parella. Identificar-se com a víctima és molt complicat, assenyala aquesta psicòloga especialista en sexualitat i directora de Sexespacio. Guanyar la consciència és també trencar amb la vergonya i un sentiment de traïció de la parella. Amb tot, Catalán i Babi apunten que hi ha homes que si no han passat cap línia vermella inacceptable i delictiva, poden ser “recuperables” i poden trencar amb la pressió del patriarcat que fixa que ells són els que porten sempre la iniciativa al llit.

Després del cas de la francesa Gisèle Pelicot, la violència sexual en la parella està en el punt de mira. La violació és el grau màxim, i la infermera Echeverría afirma que a les urgències del Clínic atenen “tres o quatre dones” que, com ella, han estat víctimes de la submissió química. “Són dones a qui la parella ha donat abans d’anar a dormir el Cola Cao o la copeta de relaxament”, explica la responsable del Clínic referint-se al fet de sedar-les. Catalán també recorda pacients que, sense ser conscients d’haver tingut sexe, es llevaven amb “semen entre les cames o es despertaven amb la parella a sobre”. Aquest sexe està tipificat com a violació perquè no hi ha consentiment de la dona.

Les violacions i altres agressions sexuals acostumen a conviure amb la psicològica, l’econòmica o la física, indica Mireia Blanco, coordinadora d’una casa d’acollida de la Fundació Agi, que sosté que les usuàries d’aquests recursos d’urgència acostumen a acumular molts anys de patiment. Com el d’una que va aguantar maltractaments durant 30 anys i no va poder abandonar el seu maltractador fins que els fills van ser majors d’edat. “Ella diu que durant 30 anys va ser violada pel seu marit”, apunta la responsable. La violència en la parella no és lineal sinó que transmuta i va augmentant d’intensitat i freqüència, que es pot perpetuar per un cicle de violència i suposat afecte que fa que la dona “cedeixi per tenir uns dies de tranquil·litat”, apunta Blanco, que està convençuda que el gruix de dones maltractades acaba patint violència sexual. “Cap dona a qui peguen o humilien té ganes de tenir sexe amb el seu agressor”, conclou.