"Si tens por de la violència masclista, vine a casa meva"

Abans que l'àrbitre xiulés la final de l'Eurocopa en què Itàlia va vèncer a Anglaterra, la por i la solidaritat corrien per les cases angleses i per les xarxes socials, respectivament. "Qualsevol dona a l'est de Londres amoïnada per la violència masclista aquesta nit que m'enviï un missatge directe i li donarem una coartada perquè es quedi a casa nostra", escrivia l'activista Kate Flood a Twitter per oferir un lloc segur a les milers de dones que, segons les estadístiques, són víctimes de cops i agressions de les seves parelles després d'un partit de futbol. La seva crida va tenir rèplica a altres localitats del país, amb dones oferint un llit o un sostre per passar el perill de la nit de la derrota.

Durant tota l'Eurocopa el Centre Nacional per la Violència Domèstica [nomenclatura que encara s'utilitza a Anglaterra, però no a Catalunya des de fa anys] ha anat alertant i fent pedagogia per evitar que es repeteixi el comportament d'altres competicions o partits de futbol transcendentals en què els homes peguen a les seves parelles quan acaba el partit. En un estudi del 2014 elaborat per la Universitat de Lancaster es va concloure que, quan la selecció anglesa guanyava o empatava un partit, la violència masclista creixia en un 26%, una xifra que s'enfilava fins al 38% en el cas que els onze jugadors sortissin derrotats.

Més recentment el Centre per al Rendiment Econòmic també ha estudiat el vincle entre el futbol i la violència i a principis de mes ha publicat les conclusions de creuar 523.546 incidents d'abusos denunciats a la policia del Gran Manchester entre els anys 2012 i el 2019 durant 780 partits jugats pel Manchester City i el Manchester United. Segons l'estudi, el patró dels homes violents durant els 90 minuts de joc va canviant a mesura que avança el temps. En les dues hores que hi ha la pilota en joc, la violència augmenta tot just un 5%, perquè el públic bàsicament té tota la seva atenció en les jugades del camp i en beure cervesa. Però, un cop acaba el partit, la ira es dirigeix cap a les dones i les consultes telefòniques a la policia augmenten durant les següents deu o dotze hores.

Aquestes hores coincideixen, assenyala un altre informe de la London School Economics, amb el temps que dura la postressaca, regada amb alcohol, que actua com a desinhibidor i desencadenant present en la majoria de les violències relacionades amb el futbol. En homes que no beuen no es detecta aquest comportament agressiu, sigui quin sigui el resultat del seu equip.

Per trencar aquest vincle d'alcohol-violència, els autors de la investigació apunten que es podria copiar la iniciativa de França de prohibir la venda de begudes alcohòliques en estadis esportius, però, sobretot, incideixen que es pot actuar en el calendari del futbol, promocionant els partits en els dies laborables o en horari de tarda-vespre. L'anàlisi conclou que els pitjors comportaments passen després de partits al migdia, que permeten als aficionats estar bevent tota la jornada.