“Com que no estava vacunada, podria haver acabat amb un càncer”

PalmaLa mare d’Aina va consultar al metge de capçalera si havia d’administrar a la seva filla una vacuna nova contra el Virus del Papil·loma Humà (VPH) de la qual tothom parlava. El facultatiu li va dir que era millor esperar. Massa nova. Fa 15 anys, la dona va fer cas a l’expert. Aina va voler vacunar-se després, pel seu compte, però el preu la va dissuadir: “Eren uns 200 euros per dosi”. Des dels 16 anys ha acudit cada any a la cita amb el ginecòleg. Després de la darrera, li varen telefonar al cap de pocs dies. “Em varen trobar cèl·lules alterades a la citologia. La biòpsia va confirmar que tenia una soca potencialment cancerígena del virus del papil·loma. M’havia afectat una part important del coll de l’úter”, relata Aina, que ara té 28 anys. “Al·lucinava amb el fet que, de cop, tingués això. No sabia quina era la magnitud del problema i no varen poder concretar-me si m’havia infectat ara o fa 10 anys”, afegeix.

Aina no tenia càncer, però com a portadora d’aquesta soca concreta, el desenvoluparia si no li extirpaven la part de l’úter afectada. “No tenia cap símptoma, cap dolor. Les meves regles eren regulars, però, com que no estava vacunada, podria haver acabat amb càncer”, reflexiona. “He après la importància de la prevenció i això ha servit perquè les meves amigues se n’hagin conscienciat”, afegeix.

22.000 dosis

El Govern destina aquest any 1,1 milions d’euros per a les més de 22.000 dosis de vacunes contra el VPH que administrarà a joves de tots dos sexes d’entre 12 i 18 anys. Fins fa tot just dos anys, només s’inoculava el virus a les nines i en dues dosis. Ara, és universal i d’una sola punyida. “Els estudis han demostrat que la protecció davant del virus és igualment segura amb una dosi administrada a 12 anys, perquè es té més capacitat per generar immunitat”, aclareix l’especialista en Anatomia Patològica de Son Espases Ana Forteza.

Segons dades aportades per la Conselleria de Salut, durant el 2024 es varen vacunar el 82,68% de les nines nascudes el 2011 i el 67,99% dels nins del mateix any.

El VPH afecta la pell i les mucoses i es transmet per relacions sexuals vaginals o anals, per sexe oral i per contacte genital pell amb pell. De les 200 variants del virus identificades, 12 són considerades d’alt risc i causants de pràcticament tots els càncers de coll d’úter (també coneguts com de cèrvix) i d’una part dels càncers de vulva, vagina, penis, anus i alguns de l’àrea del cap i del coll, sobretot, d’orofaringe. Hi ha altres tipus de VPH no cancerígens, però que produeixen berrugues a l’anus i els genitals o papil·lomes recurrents a la laringe.

El mite més gran entorn del VPH és la creença que és exclusiu d’elles. “Cal transmetre la idea que afecta tant homes com dones, que tenen capacitat de generar càncer i que n’existeix una vacuna per protegir-nos. És prevenció primària del càncer. Si tens anticossos, no desenvoluparàs el que causa el virus del papil·loma humà. És així de simple”, assevera l’experta, la tesi de la qual versa sobre el VPH.

La part positiva de les malalties canceroses derivades del papil·loma és que “tenen una història natural llarga”. “Des que t’infectes fins que apareix el càncer passen 10 anys. Si som capaços de detectar-ho al principi, impedirem que es desenvolupi”, afegeix.

El preservatiu és també un mètode preventiu contra el papil·loma, però no n’elimina el risc, perquè no cobreix tota la zona genital. “El condó no protegeix el 100%, perquè queden sense cobrir totes les mucoses, però sempre és millor usar-lo i usar-lo correctament. Pots contagiar-te més d’una vegada i els estudis mostren que els que s’han infectat una vegada tenen més risc de tornar a fer-ho. Per això, es vacuna en el moment del tractament”, explica la patòloga.

Estigma

Aina reconeix que, al principi del diagnòstic “va sentir vergonya”. “Me n’anava de la consulta pensant si havia d’explicar-ho a les meves amigues. És una infecció que està estigmatitzada, perquè s’associa a la promiscuïtat i, per tant, s’està introduint una qüestió moral”, opina.

Més enllà de la vacunació en adolescents, els cribratges en les consultes ginecològiques ajuden a la detecció del càncer de la cèrvix. “Se’n redueixen les possibilitats, però és molt ineficient”, assegura Forteza en referència al fet que es tracta d’“un cribratge oportunista” i s’ha de passar a un altre de “poblacional organitzat”. En aquest sentit, la Conselleria de Salut va anunciar fa un any la posada en marxa d’un programa de detecció precoç del càncer de cèrvix, en la línia del que ja té, per exemple, per al càncer colorectal. De moment, una selecció de centres de salut en desenvolupa un programa pilot per a dones de 25 a 65 anys. A les del grup d’entre 25 i 29 se’ls fa una citologia cada tres anys. En canvi, les pacients d’entre 30 i 65 anys prenen elles mateixes una mostra amb una espècie de tampó fi d’ús vaginal que lliuren al seu centre de salut. Si el resultat és de molt baix risc, la prova es repetirà cada cinc anys.

L’objectiu és ampliar el cribratge a les 360.000 dones que formen part de la població diana i disminuir els 60 casos de càncer de cèrvix diagnosticats a l’any a les Balears i fins i tot erradicar-los. Segons Ana Forteza és possible i així ho té marcat l’OMS. “És causa-efecte. Si aconsegueixes que tothom se’n vacuni, elimines el càncer de cèrvix, perquè pràcticament l’origen del 100% és el virus del papil·loma humà”, conclou.