"La visibilitat trans avança ràpidament. La gent ho va entenent"

PalmaEn el marc del Pink Riot, un festival de recerca, acció i participació sobre gènere organitzat per Casa Planas, des del dimecres 13 de març fins al dilluns 15 d'abril, es pot veure l'exposició 'Construccions Identitàries: Work In Progress'. La fotògrafa Mar C. Llop va pensar aquest projecte quan molta gent del seu entorn va començar a transitar. "Vaig fer la proposta de fer el seguiment corporal. Era un moment en què jo també em pensava si transitava o no", explica.

Al principi només posava un títol, però en una sessió de les seves fotografies al Centre Cultural de la Farinera del Clot, la gent li va suggerir que posàs més informació. "Em demanaven què era el Binder -samarreta sense mànigues per al pit super ajustada- i jo vaig començar a poc a poc a explicar més coses". L'objectiu diu que sempre ha estat mostrar la màxima diversitat: persones trans que no prenen hormones, altres que sí, persones 'drag king', persones transvestides que no han fet trànsits, etc.

De la primera exposició que va fer ja han passat cinc anys i la seva sensació actual és que "la visibilitat trans avança ràpidament. La gent ho va entenent. Al final volem ser lliures sent com som".

Mar C. Llop també parla dels reptes que ha de gestionar una persona que es planteja una transició de gènere. "Normalment té dues pors grans: la feina i les seves relacions afectives". A la mostra fotogràfica hi ha quinze persones que parlen d'aquest tema. "Em semblava important tenir referents de persones que són trans i que mantenen la seva família o que tenen una parella".

Les persones que estan devora de les que fan el trànsit també han de fer el seu "propi trànsit", diu. "Per exemple, si tu surts amb un noi que després és noia, la noia pot pensar: això em converteix en lesbiana?"

Discursos 'queers'

Actualment, Mar C. Llop prepara un nou projecte en què participen 30 famílies. "La majoria tenen un discurs 'queer' d'apoderar la criatura per acceptar el seu cos. Però també diuen que si arriben a la pubertat i els seus fills s'angoixen perquè els surten els pits o la veu gruixuda, llavors faran el que ell o ella vulgui". És una de les coses que els preocupa: la modificació corporal a la pubertat. "Amb els nois trans sembla que no hi ha tant de problemes, amb les noies, si no desenvolupen els genitals, n'hi ha més. És una aposta molt forta i és per a tota la vida", diu.

L'objectiu és canviar la mirada de la societat i reduir al màxim la pressió. "Tenim tota la parafernàlia d'encaixar a la societat, a mi també em passa. Per això també anam educant la societat i per això donam la cara".



Autodeterminació

De Ben Amics, associació que ha fet feina per dur l'exposició 'Construccions identitàries, Work In Progress', Jan Gómez assenyala la necessitat de visualitzar el col·lectiu trans, ja que "encara continua en una situació de discriminació, que afecta encara més les dones trans, els centres educatius, el mercat laboral i la seva vida quotidiana". Jan Gómez no es mostra tan optimista com Mar C. Llop. "Des del nostre punt de vista s'avança massa a poc a poc, perquè partim d'una situació d'extrema vulnerabilitat", afirma.

Jan Gómez coincideix amb la fotògrafa i també amb el sociòleg Miquel Missé en el perill d'etiquetar els menors. "Quan parlam de la infància trans del que parlam és de menors que no encaixen en els rols de gènere. Tot el rebuig que reben és perquè no compleixen amb aquest sistema de sexe/gènere". Segons Jan Gómez, el que s'hauria de fer és enfocar la mirada en l'entorn. "La majoria de vegades els infants viuen amb total naturalitat la seva identitat, i això és el que hem de vetlar. No estam d'acord amb la detecció de persones trans. La identitat de gènere no és una qüestió que es detecti. És una qüestió d'autodeterminació", conclou.