Fer visible l’invisible
Tant les reserves d’inversió com les reduccions fiscals, en el marc d’una proposta fiscal que compensi la insularitat, poden ser mesures bones
El Règim Fiscal per venir
Les mesures, quan arribin, podrien afavorir el sector primari i agroalimentari
Fa anys que tenim anuncis esplendorosos sobre l’adveniment del Règim Fiscal de les Balears, sobretot fets en moments previs a les campanyes electorals, i això ens fa ser escèptics davant nous anuncis. Aquesta setmana s’han donat a conèixer propostes de nova fiscalitat que tindran una significació o una altra segons com es concretin. Tant les reserves d’inversió com les reduccions fiscals, en el marc d’una proposta fiscal que compensi la insularitat, poden ser mesures bones, potser molt bones, però per saber-ne l’impacte se n’ha de conèixer la lletra menuda. És remarcable, però, que, tant pel lloc on es va fer l’anunci –l’empresa Carob– com pel contingut de les mesures, s’ha tingut en compte el sector primari i agroalimentari. I no hi estam avesats.
Ajudes per al transport
Se’n subvencionarà fins a un 80% en mercaderies no energètiques
La presidenta del Govern balear es va tirar literalment a la piscina amb un programa reformista. Va fer bé, ja que la història ens ensenya que davant la demagògia no es pot anar amb romanços. Si s’està amb la majoria de la població s’ha de demostrar amb fets. La presidenta Armengol va contreure un compromís ferm amb els pagesos i ramaders de les Balears, amb una idea que ja s’havia comentat i proposat, i que ara pren nova volada: subvencionar fins a un 80% de les despeses de transport de les mercaderies no energètiques i produccions agroalimentàries de les explotacions pageses, cosa que afectaria 2.500 empreses i representaria una despesa de 2,5 milions d’euros. Això seria aigua beneïda per a una pagesia nafrada pels sobrecostos provocats per la insularitat.
El nou desenvolupament rural
El programa disposarà de 144.436.895 euros en cinc anualitats
Aquesta setmana la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha fet públic el contingut del Programa de Desenvolupament Rural del període 2023-2027, que disposarà de 144.436.895 euros en cinc anualitats i amb un increment d’un 6% respecte del programa anterior. A les inversions a les explotacions s’hi destinen 30 milions; als joves agricultors, 17,5 milions, i a l’agricultura ecològica, 15,5 milions. També es preveuen mesures agroambientals noves per 2,5 milions d’euros, a més de les mesures compensatòries i les tradicionals de producció integrada, races autòctones, recuperació de marges, prevenció d’incendis forestals i inversions en transformació i comercialització. Un bon programa, cofinançat a tres bandes (UE, Estat i Comunitat Autònoma), que és una eina indispensable per al sector.
Recuperació de l’abella autòctona
El programa de cria i selecció inclou la col·laboració de l’Associació Dotze Reines
L’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària impulsa un programa de recuperació de l’abella autòctona. El programa de cria i selecció de reines d’Apis mellifera inclou la col·laboració de l’Associació Dotze Reines, integrada per totes les associacions apícoles de les Balears. El programa vol millorar genèticament l’abella local, amb una selecció de reines que tinguin característiques com alta productivitat, baixa agressivitat, bon comportament sanitari i resistència a certes malalties. L’objectiu és reproduir-les i posar-les a l’abast dels apicultors per millorar la productivitat dels apiaris. La importació d’abelles reina d’altres subespècies posa en perill les poblacions d’abella local. Les poblacions d’abelles mel·líferes locals s’han de conservar, ja que són una font de diversitat genètica i són la base d’una mel amb unes característiques singulars. El programa té un pressupost de 250.000 euros a executar en quatre anys.
La visibilització del sector primari
Creix la consciència de la necessitat de preservar el medi agrari i marítim
A poc a poc, però amb passes fermes, el sector primari es va fent més visible en el debat dels polítics i en la percepció social. No són pocs els tòpics i els prejudicis que s’han de superar, però creix una consciència de la necessitat de preservar el medi agrari i marítim, la cultura i el paisatge, amb les activitats professionals i produccions que hi van lligades. També cada vegada hi ha més consciència alimentària, entenent per això la valoració de la importància de disposar d’una alimentació saludable, justa i suficient per a tota la població. Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en aquesta visibilització de l’invisible que s’està produint, sense oblidar el treball d’un grapat de milers de professionals i les seves associacions, que fa possible la continuïtat i la major presència social de les activitats primàries.
