Vistes des del Ram

PalmaFins al diumenge 16 d’abril podeu visitar, al recinte de Son Fusteret, la Fira del Ram, que té les portes obertes d’ençà del divendres 24 de febrer. Durant totes aquestes setmanes, la roda gegant que domina per damunt totes les atraccions modificarà –lleument, transitòriament– la línia de l’horitzó de Ciutat, i serà com una invitació a anar fins allà i pujar-hi. A veure les coses (l’illa, el polígon industrial, Mallorca sencera) des d’una altra perspectiva.

La Fira del Ram, o el Ram, en té 170, enguany, d’atraccions. O seria més exacte dir casetes, perquè una bona part de l’oferta d’aquesta fira no és de jocs i atraccions, sinó de llocs de menjar. La idea més o menys explícita és que els infants colquin als cavallets, o als cotxets, o al que vulguin, mentre els seus progenitors (o acompanyants: hi ha molta tieta i molt tiet en exercici) es posen bé a les barres dels xibius de menjar.

Per algun motiu, crec –diria que de sempre– que un bon moment per acudir al Ram són els dissabtes a migdia, abans de dinar, a l’hora de l’aperitiu. Si és un dia d’aquests primaverals, amb una temperatura raonable però amb el cel tapat, millor: el cel gris és ideal perquè s’hi retallin les siluetes de les atraccions que pugen o s’enfilen cap al cel, perquè s’hi perdin el so de les botzines, les musiquetes cançoneres i els crits i les rialles del públic respectable. El cel grisós també afavoreix la melangia, que és un estat d’ànim dominant, juntament amb l’alegria, en els parcs i fires d’aquesta naturalesa. És una alegria malencònica, o una malenconia alegre, com ho vulgueu veure. Un d’aquests oxímorons que fan la vida més viscuda i, per tant, més agradable. Quan un ja no és infant, al Ram no hi va tot sol, sinó acompanyat de la seva memòria i de les persones que hi viuen. I com més temps fa que va deixar de ser-ho, més clarament succeeix això.

Enguany s’han publicitat dues noves atraccions, però és difícil saber quines són, perquè totes s’anuncien com a noves de trinca. Fins i tot la barca vikinga, o la Cazuela, proclamen als quatre vents que són rabiosa tendència. Tanmateix, una de les novetats de l’edicó d’enguany (en el sentit que és la primera vegada que ve a Palma) és una que han batejat com a Skylab, un nom de ressonàncies mítiques (va ser el de la primera estació espacial nord-americana) dins la història de la conquesta de l’espai. El dissabte a migdia que ens hi acostam, trobam l’Skylab del Ram fent una volta de demostració, sense passatgers, al ritme d’una música discotequera no identificada que accentua encara més la melangia de què parlàvem. Consisteix en una cosa molt vista: un disc de grans dimensions amb vagons al voltant (també hi ha un parell de gàbies), enganxats a un eix que al començament gira en horitzontal, fins que de mica en mica s’arriba a posar dret. El millor és el cartell que l’anuncia a l’entrada de Son Fusteret: “SKYLAB Atracción interespacial... Chulo chulo... Chulo de verdad!!!”.

Anuncis dels firaires

Les maneres que tenen els firaires d’anunciar la seva proposta és de les coses millors del Ram: en particular, les que consisteixen en locucions gravades per veus masculines amb estil de galant madur i ja caspós, a l’estil d’un Carlos Herrera, per exemple. “No es quien corre más, no es quien llega antes, es quien se divierte más... Las mamás lo desean...”, recita, amb la melodia de The Final Countdown dels Europe com a música de fons, l’home que anuncia una atracció que du el nom d’un personatge televisiu i que té a l’entrada un ninot que en vol reproduir la imatge, però no s’hi assembla ni en el blanc dels ulls. Una altra, diria que amb el mateix locutor, emet un missatge encara més inquietant: “¡El ratoncito de la feria, construído nada menos que en Italia! ¡Los mejores técnicos, los mejores ingenieros han construído esta atracción en Italia, que allí sí que saben! ¿Han tenido problemas en casa, con la familia? ¡Aquí se olvidarán! Mejor que las vitaminas, mejor que los médicos, lo curamos todo con una vitamina que se llama cariño”.

Les meves atraccions preferides sempre han estat els cotxets, dels quals n’hi ha fins a tres pistes en aquesta Fira del Ram, i el tren de la bruixa, que també s’ofereix en tres versions: el Tren Fantasma, un lloc anomenat El Monasterio i una tercera atracció que du el nom d’Hotel VR 360. Aquesta darrera crida l’atenció de lluny perquè simula una finca de pisos i, per tant, és més alta que la resta. A diferència dels trens de la bruixa tradicionals, però, aquestes versions actuals es basen en l’ús de les ulleres de realitat virtual, o realitat augmentada. Ja no hi ha empleats disfressats de monstre o de bruixa amb granera, sinó animacions programades per repetir-se en bucle en el suport de les ulleres.

En fi, com dèiem, al Ram sempre queda la menjua: hamburgueses, perritos, pinchitos morunos, kebabs, xurros i altres pastes fregides, gofres, pizzes i pasta, i llepolies a l’engròs. S’hi veuen encara les pomes caramel·litzades i el cotó fluix de sucre, que deixen els dits mostosos, a punt per enfilar-se a la roda per veure com, a mesura que gira i ens du amunt, les coses i les figures s’empetiteixen, i els records, en canvi, tornen més i més grans a cada instant. La roda continua girant, i l’any que ve haurà fet una altra volta, i els migdies grisos de dissabte amb música enllaunada continuaran sent amables, i tornarem al Ram amb l’esperança que la primavera sigui misericordiosa amb els que hi som i amb els que ja no hi són.