El dejuni afecta el rendiment dels més joves

Palma/ Sa PoblaEl dejuni del Ramadà exclou alguna gent per edat. Els més vells no cal que el facin, sobretot si els pot afectar la salut. Els infants tampoc, tot i que alguns pares els animen a fer-lo i a acostumar-s’hi. La majoria de nines comencen després de la primera menstruació, mentre que alguns nins ho fan més tard, al voltant dels tretze o catorze anys.

Així doncs, molts alumnes musulmans dels instituts de totes les Illes Balears dejunen durant el mes sagrat de l’islam. Ni menjar ni beure des que surt el sol i fins que es pon. La directora de l’IES Can Peu Blanc de sa Pobla, Pilar Molias, destaca que el Ramadà no afecta l’assistència a classe dels alumnes musulmans. “No en duim un registre de faltes, però la immensa majoria continuen venint a classe”, afirma. Tanmateix, Molias explica que el cansament es nota molt i que “baixa el rendiment a l’aula”, especialment durant les darreres hores de la jornada. “En una classe de 13 h a 14 h es nota molt”, afirma.

Pilar Molias recorda que els anys que el Ramadà cau en dates molt caloroses -com l’any passat, que fou al juny- l’impacte sobre l’atenció i el cansament és encara major i, a més, hi ha el perill que coincideixi amb l’època d’exàmens. “El pitjor és que no puguin beure, el dejuni és més bo de dur”, creu. També hi ha una diferència per gènere: “Crec que els al·lots ho duen millor, però a elles els passa molta factura”, diu.

Continuar entrenant

Noureddine Salhi és un pobler musulmà d’origen marroquí. Té 17 anys, estudia 3r d’ESO a Can Peu Blanc i, a més, juga amb l’equip juvenil preferent de la UE Poblera.

És el més gran de tres germans. Tota la família fa el dejuni pel Ramadà llevat del més petit de la casa, Mustapha, que només té vuit anys. “És un mes que serveix per sentir més les coses i per passar temps amb la família”, explica Noureddine. Així mateix, el mes sagrat de l’islam també ensenya “com ho passen les persones que no poden menjar cada dia”.

“La majoria dels meus amics pensen que ells no aguantarien sense menjar ni beure; supòs que no ho entenen”, diu Noureddine. La veritat, però, és que segons el jove futbolista el dejuni “enriqueix i enforteix la voluntat, la ment i el cos”.

Tot i així, les hores de dejuni passen factura: “Durant el Ramadà no rendeixes igual a l’escola. Estàs més cansat. No et desconcentres, jo estic fins i tot més concentrat, però el cansament es nota molt”, explica.

Tanmateix, Noureddine fins i tot continua anant a entrenar amb el seu equip de futbol, però s’excusa: “Ja hem acabat la lliga i els entrenaments no són tan durs”. Anar a entrenar és per Noureddine “una manera de passar les hores” i de distreure’s, i afirma que és molt millor que “estar al sofà sense fer res i pensar a menjar”.

Al final del dia, quan el sol és post, Noureddine i la seva família comparteixen taula i mengen per preparar el següent dia de dejuni. Allò essencial, explica, són els dàtils i la sopa, però se serveixen tot tipus de plats, tant de cuina marroquina com occidental.

Fills dels que arribaren

Noureddine, els seus germans i molts de mallorquins musulmans com ells són fills de la primera generació d’immigrants marroquins que arribaren a les Balears. Malgrat que va néixer al Marroc, va arribar molt jove a sa Pobla amb sa mare i els seus germans, ja que son pare feia més temps que hi residia i hi treballava i va posar en marxa un procés de reagrupament familiar.

Segons els experts, aquesta generació de joves, com Noureddine, és clau per assegurar la convivència i la inclusió de la comunitat musulmana. A Viure a la frontera, Pere Perelló fa un retrat de la immigració a sa Pobla entre el 1980 i el 2010, encara que assegura que la majoria de conclusions són “plenament vigents”. Al llibre, hi destaca que “els pares saben quin és el seu lloc de pertinença i per què han vingut”, però es demana si els seus fills ho saben de la mateixa manera.

El geògraf i educador Andreu Mir explicava fa poc a l’ARA Balears que “la família és un component que té una gran influència” i recordava que “és on se celebren les festes de l’origen i on s’assumeixen les festes de la terra d’acollida, és on es condiciona la tria de la roba, el gust per la música”. Els joves d’aquesta edat, recorda Mir, van teixint “la seva identitat entre dues propostes culturals, la d’origen i la de la terra d’acollida”.