On viuran els 230.000 nous habitants de les Illes?

L’any 2040 les Balears hauran duplicat la població que tenien a finals del segle XX. En quatre dècades, passaran gairebé de 800.000 habitants a prop d’un milió i mig, segons les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Actualment, les Illes tenen 1.232.014 residents, que en seran 1.466.657 el 2039. Les Balears seran la comunitat autònoma de l’Estat on més creixerà la població –ja ho són els darrers anys–, amb la sensació de saturació i de pèrdua de qualitat de vida que això implica, una situació que fins i tot admet el Govern del Partit Popular.

Davant d’aquest panorama, amb un territori escàs i una limitació important dels recursos naturals, la pregunta és obligada: on viuran tots aquests nous habitants?

Si s’analitzen normatives com els plans territorials de cada illa, es constata que queden hectàrees ja programades per acollir aquesta nova població, un terç de la qual anirà a Palma. Ara bé, que surtin els nombres damunt el mapa no vol dir que sigui “ni raonable, ni sostenible”, assenyala la portaveu del GEN-GOB, Neus Prats. “A Eivissa no hauríem de créixer ni un mil·límetre, perquè no tenim aigua ni territori. Per posar un exemple: Sant Josep, en la seva revisió de planejament municipal, preveu un augment del 40%”, lamenta.

La sensació de saturació del territori i de les infraestructures és omnipresent en el debat ciutadà. Per això, plantejar un increment de més de 230.000 persones en poc temps pot resultar angoixant. “La tendència que duim és aberrant”, assegura el catedràtic de Geografia de la UIB Macià Blázquez. A Mallorca, el creixement poblacional dels darrers anys ha suposat un augment de 155.000 persones entre 2004 i 2021. El document d’anàlisi que es va fer el 2023 per revisar el Pla Territorial de l’illa va constatar que “el creixement de població ha superat les previsions”. En canvi, de les 1.400 hectàrees que s’esperava consumir, l’augment de població només se n’ha menjat un terç.

Això significa que “s’ha col·locat una part important del creixement poblacional a sòl que tenia la condició per ser construït i que s’ha fet una gestió urbanística, que sempre és més recomanable que consumir noves hectàrees”, explica el director insular de Territori Jaume Fanals, qui considera “molt important dur a terme una tasca d’aprofitament i d’urbanisme de gestió, amb els instruments que tenim a l’abast, per evitar haver de sacrificar nous espais”.

En aquesta línia, com que l’increment de pressió humana havia anat a parar a territori ja sentenciat urbanísticament per desenvolupar-se, la revisió del Pla Territorial de Mallorca de 2023 va reduir les previsions de reserva de sòl urbanitzable a unes 637 hectàrees. És a dir, que tot allò que podran créixer els municipis de l’illa ha de caber en un espai equivalent a 637 camps de futbol. Palma se’n reserva 187 hectàrees, i la segueixen a molta distància Calvià i Inca (31 hectàrees de creixement potencial), Manacor (29), sa Pobla (25) i Alcúdia (23). A un altre nivell, més o menys proporcional a la seva població actual, se situen municipis com Felanitx, Santanyí i Llucmajor, que encara podrien dibuixar nous urbanitzables a més de 10 hectàrees.

De tota manera, el director insular de Territori Jaume Fanals insisteix que “les previsions del Pla Territorial són de màxims, reserves de sòl que no s’haurien d’exhaurir a curt termini”. “En tot cas, dependrà de la voluntat de cada municipi. Allà on hem de posar la gent és als terrenys que ja estan classificats i desenvolupats, i els municipis han de fer molta feina per acomodar en aquests espais la nova població”, manifesta. “Si ens hi fixam, molts solars i cases antigues que permetien fer tres o quatre altures s’han anat desenvolupant els darrers anys. Petits promotors i constructors han fet servir aquests espais, i és el creixement més raonable al qual hem d’aspirar”, afegeix.

Palma, un panorama complex

Ciutat, on també hi ha una sensació d’ofegament important –especialment a l’estiu– s’endurà almenys una tercera part, “o més”, de la nova població, tal com admet el regidor d’Urbanisme de Cort, Óscar Fidalgo. Palma ha viscut una allau de nouvinguts els darrers anys, i no sembla que les previsions hagin canviat. “El Pla General que ens ha deixat l’esquerra era un somni, una idea feliç d’augmentar poc la població, i ara ens trobam amb una cotilla important i amb la necessitat de donar resposta, no només a la població que vindrà, sinó a la que ja hi ha la ciutat”, assegura l’actual responsable d’Urbanisme.

Si es compleix el pronòstic de l’INE, Palma pot arribar a augmentar en unes 100.000 persones les dècades vinents, tot i que el Pla General aprovat per l’esquerra en preveu una mica més de la meitat. A l’àrea d’Urbanisme són conscients que tot el que sigui superar els 30.000 nous habitatges inclosos al document en vigor serà complicat. “No tenim cap intenció de consumir nou territori. Sabem la importància que té preservar el medi rural de la ciutat. A més, no ens enganem. Desenvolupar nous urbanitzables, per molt que hi hagi reserves de sòl, requereix entre sis i vuit anys. No podem resoldre els problemes immediats amb aquest sòl”, diu Fidalgo.

“Actuarem en paral·lel desembossant els projectes existents i les llicències, fent habitatge públic en diferents fórmules, i també intentant agilitar els tràmits d’aquells sòls ja preparats per acollir població”, explica Fidalgo pel que fa a les solucions davant del constant creixement de residents.

Son Güells, l’entorn de Son Moix i Son Puigdorfila, són alguns dels topònims on es col·locarà el creixement previst, però els responsables d’Urbanisme saben que no bastarà. “Hem d’intensificar més l’ús del sòl urbà”, afirma Óscar Fidalgo.

Per la seva banda, Macià Blázquez assenyala que posar més pisos al mercat “no és en absolut garantia que resolguem el problema de l’habitatge, perquè acabaran en mans dels qui els poden comprar, que són rics, rendistes i, en general, gent de molt poder adquisitiu”. “Més que demanar-nos on viurà la nova població, ens hauríem de demanar on viuran els pobres i la classe treballadora, perquè la resta té capacitat de compra i continuarà expulsant i gentrificant barris”, lamenta el geògraf.

Segons el regidor d’Urbanisme de Palma, el govern municipal preveu facilitar l’accés a l’habitatge, amb una previsió que “arriba als 1.500 habitatges”, a més de millorar l’estat dels pisos que són titularitat del Patronat Municipal de l’Habitatge i que es lloguen a rendes baixes. En tot cas, Fidalgo creu que “les mesures legislatives del Govern, com el preu taxat, permetran arribar a població que, malgrat que no està en risc d’exclusió, havia quedat sense possibilitat d’accedir a l’habitatge a causa dels requisits de les convocatòries”.

13.000 habitants més a Menorca

Sempre a menor ritme que la resta de les Balears, Menorca també ha calculat l’increment de població. A la revisió del Pla Territorial de 2023 va fixar 13.120 persones el creixement de residents. “És una previsió que no té per què superar-se. Amb aquestes reserves per créixer, pensam que es poden afrontar els anys que vindran”, comenta la consellera insular d’Ordenació Territorial i Turística, Núria Torrent.

El GOB ha criticat les intencions del Consell de Menorca de facilitar el lloguer turístic en rústic, i ho considera una passa més cap a la transformació d’un espai valuós i que es pot degradar. “Només deixarem llogar 12 places a qui tingui edificacions amb l’antiguitat que la normativa turística requereix: més de 40 anys”, diu per part seva Torrent.

El sòl rústic és l’altre cavall de batalla pel que fa a la pressió turística i urbanística a les Balears. En el cas d’Eivissa, hi ha una quantitat important de xalets de luxe en rústic. “No només no resolen el problema de l’habitatge, sinó que destrossen el paisatge i posen al límit els recursos”, explica Neus Prats, del GEN-GOB.

A Mallorca, les dades també retraten el consum constant d’aquest sòl per a cases que no baixen dels 2 milions d’euros. “La població ha de viure prioritàriament a pobles i ciutats. Aquest model no resol els problemes d’habitatge”, admet el director insular Jaume Fanals.