Viure amb l'agressor, ocupar o serveis sexuals: les "estratègies" de les dones sense llar

PalmaSer dona, víctima de violència masclista i estar en situació de carrer són tres factors que generen una "triple invisibilitat" en la persona que els pateix i que, alhora, perpetuï la idea que la major part de gent sense llar són homes. La primera fase de l'estudi Aproximació a la realitat de les dones en situació d'exclusió residencial a Mallorca: detecció de violències masclistes i identificació de barreres per a la intervenció, presentada aquest dilluns a Palma, revela aquesta i altres conclusions, com ara que les dones tenen "estratègies" diferents de les dels homes a l'hora d'afrontar la manca d'habitatge, segons ha advertit una de les autores de l'estudi, Nanda Caro.

De fet, les mateixes estratègies a les quals ha fet referència Caro, que és investigadora de l'Observatori Social de les Illes Balears, són les que les fan invisibles als recomptes oficials i, per tant, a l'imaginari col·lectiu quan s'aborden aquests temes. "Continuar convivint amb l'agressor", "mantenir relacions sexuals a canvi d'una casa" o "ocupar" són algunes d'aquestes opcions que només es donen el cas de la població femenina, ha assenyalat l'experta.

Així, l'autora ha advertit que un dels fets que han identificat és que "les dones que viuen en aquesta situació estan encara molt invisibilitzades" i que "la intervenció social encara té una visió massa androcèntrica". Si bé "el perfil del qual es parla és d'homes" –en termes de persones sense llar–, també "hi ha dones que el viuen, però que cerquen altres alternatives i estratègies per suplir la manca d'habitatge".

Una xarxa masculinitzada que allunya les dones

Així, per tal d'"identificar quines són aquestes estratègies", aquesta primera part de l'estudi ha consistit, principalment, a fer 25 entrevistes amb professionals dels serveis d'atenció a dones víctimes de violència masclista i exclusió residencial a Mallorca. Els primers resultats han permès saber que una de les opcions principals és "continuar vivint amb l'agressor". A banda d'això, ha afegit Caro, "sempre hi ha situacions que tenen a veure amb la venda sexual, però no necessàriament prostitució, sinó amb el fet de conviure en una llar a canvi de relacions sexuals". Així mateix, existeixen dones que acaben fent d'"ocupes" per tal de no acabar al carrer.

Una altra de les dades que ha posat damunt la taula l'estudi és que, segons l'Enquesta a les persones sense llar 2022 de l'Institut Nacional d'Estadística, hi ha 535 persones a centres assistencials d'allotjament a Mallorca, de les quals el 23% són dones. Precisament, aquesta visió i realitat tan "masculinitzada" dels "recursos de tota la xarxa d'inclusió, com ara els albergs" provoca, en darrer terme, que les dones els evitin i escullin aquestes altres estratègies, ha advertit Aina Capellans, membre de la Fundació IRES, que també ha participat en l'estudi.

Excloses també dels recursos específics

Ara bé, cal recordar que existeixen recursos específics per a dones víctimes de violència masclista que cerquen habitatge, principalment perquè conviuen amb l'agressor. A Mallorca hi ha més de 100 places, entre els pisos de l’Ajuntament de Palma i el Consell. No obstant això, Capellans ha puntualitzat que sovint aquests recursos deixen fora dones amb problemes greus de salut mental o bé amb consum actiu de drogues. "Els factors d'aquestes dones fan complicat que accedeixin a aquests circuits més estandarditzats", ha lamentat.

Finalment, un altre dels principals resultats ha permès evidenciar els quatre "factors de desprotecció que duen les dones a viure la triple invisibilitat". Segons les autores, aquests són "haver viscut una trajectòria migratòria, les vivències entorn de la violència al llarg de la seva vida, haver passat per un procés d’institucionalització en la infància i no tenir una xarxa de suport davant qualsevol adversitat". A partir d'aquestes conclusions, la Fundació IRES encara la segona part de l'estudi, que ja consistirà a xerrar directament amb dones que es troben en aquestes situacions. Aquí és on esperen destapar "tota una part de 'sensellarisme' ocult, que serà més difícil de quantificar", ha reconegut la tècnica de l'entitat.