Com viure millor amb el turisme

PalmaAmb 11 milions de turistes i 800.000 habitants l’any 2000, semblava que les Balears ja havien tocat sostre. Però no només no era així, sinó que les darreres dues dècades han suposat cinc milions de visitants més, i més de 300.000 residents nous. Els recursos naturals, la qualitat de vida, els salaris –cada cop més baixos respecte del cost de la vida– i fins i tot la mateixa experiència turística se n’han ressentit, però a l’hora de trobar alternatives poc s’ha fet fins avui més enllà d’un diagnòstic que ha generat prou consens. Cinc veus diverses del món de l’empresa, l’economia, la participació ciutadana i l’ecologisme analitzen per a l’ARABalears com es pot viure millor del turisme, o amb el turisme, quelcom que avui és impossible canviar. No augmentar la capacitat turística és una recepta amb la qual tothom se sent còmode i, en segon lloc, cal treballar per minvar els impactes de l’arribada massiva de persones. També s’aposta per empreses més eficients i limitar determinats accessos, espais i activitats, principalment als llocs on el turisme conviu amb els residents. Per descomptat, es reclama als poders públics una aposta per la diversificació econòmica amb prou inversió de recursos, com s’ha fet amb el sector turístic.

Margalida Ramis. Portaveu del GOB Mallorca

Fa anys que el GOB demana, més enllà de l’aturada del creixement turístic, mesures concretes de decreixement per reduir l’oferta de places turístiques –avui dia se superen les 600.000 en el cas de les legals. “Durant la darrera dècada ha quedat clar que amb més turisme no hi ha ni millors salaris ni, per descomptat, més qualitat de vida. Ja és un clam ciutadà la necessitat de fer més compatible l’activitat turística amb les nostres necessitats, i això implica, a les Balears, reduir capacitat”, afirma amb contundència la portaveu de l’entitat, Margalida Ramis. Els ecologistes lamenten que els nous governants vulguin recuperar les places del Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) que el Pacte havia congelat. “És un mal símptoma. Si ja trobàvem poca cosa l’acció del Pacte de només congelar aquest possible creixement i no apostar pel decreixement, ara ens temem que es tornarà a receptes de més turisme, i ja en coneixem el resultat”, afegeix. Els ecologistes consideren que “actualment, oposar-se a més places és l’única manera no només de protegir el medi ambient, sinó d’assegurar un futur per a la societat de les Illes”. “Els governants no poden ajornar més decisions valentes”, afirma. Ramis recorda que “tenim un model que consumeix més energia, aigua i territori cada dia, i això juga contra nosaltres a tots els nivells, també l’econòmic”, diu.

Gonçal Seguí. Confederació d’Associacions de Veïns de Menorca

Quan als illencs se’ls demana per un model més equilibrat i sostenible, ningú ho dubta:Menorca. Basta veure que el 2022, dels 40 milions de passatgers que transitaren pels aeroports illencs, només 3,9 milions van passar per Maó, mentre que Eivissa en va suportar més del doble, 8,1 milions. L’illa és Reserva de la Biosfera gràcies a aquest equilibri entre població resident i visitants, i també gràcies a una agroindústria que més o menys ha resistit. Tot plegat ha fet que l’illa destaqui en qualitat de vida, però els menorquins també la veuen perillar perquè darrerament hi ha un impuls de l’activitat turística molt important. “No podem negar que encara avui mantenim intactes molts valors naturals, i que també hi ha una certa diversificació econòmica, però diria que els darrers anys, sobretot després de la pandèmia, hi ha com una desesperació per créixer, i començam a patir-ne les conseqüències”, afirma el portaveu de la Confederació d’Associacions de Veïns de Menorca, Gonçal Seguí.

A més del GOB, les entitats veïnals reclamen una revisió del model territorial. “Si continuam creixent en quantitat, tots sabem com acabarem. L’estiu passat era impossible moure’s per l’illa: les carreteres saturades, les platges i tots els racons. Hem de limitar espais i activitats, principalment on vivim els residents. No volem perdre qualitat de vida”, afirma.

Antoni Garí. Empresa industrial

Encara que els més joves només han conegut les illes turístiques, la realitat és que les Balears ja van ser industrials, precisament abans del boom dels 60 i 70. Avui, són molts els experts que identifiquen aquest sector com a imprescindible per a la necessària diversificació. “Si miram què passa a les comunitats amb major renda per càpita, el sector industrial hi juga un paper clau, perquè necessita especialistes, paga millor i distribueix millor la riquesa”, explica Antoni Garí, empresari industrial i impulsor de l’associació Construïm. La pregunta fonamental és com passar d’un diagnòstic compartit a resultats concrets.“Ara mateix, les empreses industrials de les Balears som poques i petites i, per tant, necessitam un impuls fort. L’Administració fa dècades que dedica milions d’euros a la promoció turística i a les seves infraestructures, i si volem créixer en indústria cal apostar-hi de bon de veres, amb recursos”, afirma Garí. Fa anys que els empresaris industrials demanen a l’Administració que imiti models d’èxit com el del País Basc, “on s’han posat en marxa centres d’innovació, espais que donen serveis a diferents pime per poder dur a terme els seus projectes experimentals, i així desenvolupar productes nous que s’adaptin a les necessitats d’un mercat que és molt exigent. Cap empresa petita de les Balears pot suportar tota sola el cost d’aquests laboratoris, imprescindibles per competir”, afegeix Garí, que també és gerent de l’empresa Poraxa. “Podem atendre part de la demanda interna amb productes innovadors i de qualitat, i també aspirar a exportar. Però per fer aquest bot és molt important que l’Administració entengui que, com es va fer amb el turisme, cal un suport continuat i significatiu per crear les estructures necessàries”, assenyala. A més, reclama que no es pensi “només en l’aeroport, per dur més turistes, o en el port per als creuers, sinó en tot el trànsit de mercaderies, com fer-lo més eficient, com connectar-nos amb el futur corredor mediterrani. Hem de pensar com a societat si ens volem diversificar o si només ho volem dir”, sentencia.

Antoni Riera. Director Fundació Impulsa

La solució al monocultiu turístic, segons el director de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, “passa per abandonar la mirada parcial que domina avui l’anàlisi i la gestió del turisme, i que sovint es cenyeix a qüestions del sector i del mercat, per obrir-se a una mirada holística que posi l’èmfasi en el sistema turístic i en les interrelacions que manté amb altres sistemes com el social o l’ecològic”. Aquesta proposta implica “un plantejament a llarg termini que eviti la miopia actual. La proposta de la Fundació es forjar una visió-regió que apunti cap a un turisme regeneratiu, que persegueix restaurar i, fins i tot, millorar el nostre capital natural i social”, explica el catedràtic d’Economia. Fa dècades, quan es parlava de trobar alternatives al turisme, les propostes se centraven a crear productes i serveis més ‘verds’, però Riera creu que això és totalment insuficient:“Es tracta d’una visió que supera altres propostes com l’ecoturisme, el turisme sostenible i, fins i tot, altres punts que predominen en el debat com la diversificació de segments, mercats. Per assolir aquesta visió, cal identificar un accelerador o catalitzador, o, en l’argot econòmic, una via de progrés”. Des de fa un temps, la Fundació Impulsa aposta clarament per l’economia circular. “En aquests moments, és la més adient per a les Balears, atès que estimula l’activació de palanques d’eficiència, innovació i sostenibilitat que són, atès l’estadi de desenvolupament en què es troben les Balears, essencials per mantenir vives les nostres aspiracions de progrés i benestar”, indica. Amb tot, l’aposta de la fundació és transitar cap a un sistema turístic circular, “una aposta que cada dia està rebent més suports i en la qual ja hem fet molta feina”. Algunes empreses turístiques estan apostant ja per fer servir proveïdors locals i productes de quilòmetre zero com a primera passa.

María José Aguiló. Vicepresidenta de la FEHM

En diverses ocasions, els hotelers han fet referència públicament al fet que, des de fa molts anys, ells no són els principals generadors de nova oferta turística a les Balears. Basta veure els gràfics de les pàgines següents per concloure que, els darrers deu anys, l’increment de l’oferta d’allotjament està vinculat al lloguer turístic. Per aquest motiu, les empreses i les patronals hoteleres parlen ara més de mitigar els impactes de l’activitat turística i de reduir consums i ser més eficients que no de creixement, ja que aquestes empreses han reclamat públicament que no augmenti la pressió humana a les Illes. Ho va fer, fa uns mesos, la consellera delegada de RIU, Carme Riu, a les pàgines de l’ARABalears.

Per a la vicepresidenta de la Federació Hotelera, Maria José Aguiló, el repte ara mateix és orientar-se “cap a un turisme regeneratiu, que treballem des de la circularitat com a via de progrés, convençuts de la necessitat de mantenir equilibris socials, ambientals i econòmics”. En aquests moments, per tant, davant d’una reivindicació que demana ‘menys turisme’, els hotelers responen que “la magnitud que té el turisme a la nostra comunitat autònoma és de tal importància pel seu pes al PIB, no es pot fer un discurs reduccionista de ‘turisme sí, turisme no’. Calen plantejaments seriosos, amb una estratègia, un pla d’actuació, d’avaluació i seguiment, treballats des d’una perspectiva transversal i participada des de noves governances”, segons afirma Aguiló.

Per a la vicepresidenta hotelera, és important abordar la millora ambiental i social amb una “visió compartida”, i sobretot des de la “planificació i gestió per tal d’evitar un infradimensionament de les infraestructures i serveis, agreujat per anys d’abandonament i per un creixement demogràfic molt superior al d’altres territoris”, en clara referència a la pressió humana que suporten les Illes. “Hi ha pressupost, eines, tecnologia disponible i dades, però hi ha d’haver voluntat, responsabilitat i s’ha de ser eficient”, conclou.