Viure la mort d'un amic en directe: el drama del Consum d'Alfafar

AlfafarQuan li comuniquen la mort del seu amic, en Vicente s'amaga darrere d'uns cotxes i plora. Aquesta història, viscuda en directe per aquest periodista al cap de cinc minuts d'arribar a Alfafar, a tocar de la damnificada Paiporta, reflecteix el drama que es viu al País Valencià quatre dies després de les inundacions. La història comença amb un policia local de Salou que està vigilant un cordó policial. Fa dos dies que hi ha arribat de voluntari. Protegeix una actuació de la Unitat Militaritzada d'Emergències (UME). Amb una bomba estan buidant l'aigua d'un pàrquing subterrani de dues plantes. A la primera hi podien estacionar els clients d'un supermercat Consum. A la segona, els veïns. Dimarts va quedar cobert d'aigua en un tancar i obrir d'ulls, i tot just aquest dissabte han pogut accedir a la primera planta.

Els auguris no eren bons. Aquest divendres, quan l'UME va començar a buidar el subterrani, es van presentar diverses persones dient que familiars seus estaven comprant aquell dia al Consum i que no en sabien res, d'ells. Els mals presagis es confirmen quan efectius de la Guàrdia Civil es posen un vestit de bussejador. Hi ha morts. Hi entren i hi estan una hora. Expliquen que l'aigua els arriba als genolls i que la segona planta és inaccessible, que encara està del tot inundada. Hi ha una cinquantena de places per planta.

En Vicente s'ho mira des de la distància. "No hi puc parar de pensar", explica. Al seu cap reprodueix tot el que va passar dimarts en aquell aparcament. Ell, veí del carrer, aparca el cotxe a la segona planta, la reservada per residents. "No eren ni les set de la tarda i ningú ens va dir que ens quedéssim a casa. Vaig mirar el cel i, com que no plovia, vaig anar a agafar el cotxe", comenta. Estava al principi de la rampa de sortida, a punt de marxar, quan va arribar la tromba d'aigua. "El cotxe va saltar i va picar amb el sostre".

Amb 64 anys, Vicente va sortir per la finestra i es va agafar als cables del costat. "Estava flotant, només podia treure el cap de l'aigua i em tocava al sostre", recorda. "Si no m'hagués agafat als cables hauria mort", diu. L'horitzó era el senyal que marcava l'alçada màxima dels cotxes: si arribava allà podria sobreviure. Ell cridava: "Auxili, auxili". I sentia veus dels conductors que tenia per davant a la rampa, que havien aconseguit sortir. Finalment, ho va aconseguir. "He tornat a néixer", celebra.

Processó de la mort

Però en Vicente es lamenta poc després: "Vaig ser l'últim a sortir, ningú més va poder". En aquest moment ja sabem que almenys hi ha un cadàver a l'interior de l'aparcament. Els següents passos són una processó de la mort. La Creu Roja porta unes mantes. No són per l'esperança de trobar supervivents, sinó pels efectius de la Guàrdia Civil que s'han capbussat a l'interior. Els veïns surten als balcons i agents de la Policia Nacional els demanen que entrin. El carrer està ple d'obstacles coberts de fang. Els policies criden els voluntaris: ells no ho saben, però estan obrint camí perquè puguin entrar els serveis funeraris.

El Vicente està convençut que el cadàver que han trobat és d'un amic seu. Són veïns, i el seu cotxe estava just darrere del seu, a l'inici de la rampa, preparat per sortir. "Però darrere meu no va sortir ningú més", reitera. Aquest home (l'ARA prefereix no dir-ne el nom perquè la mort encara no ha sigut comunicada a la família) està desaparegut des de dimarts, i el Vicente insisteix que el va veure nítidament fent cua darrere seu per sortir. 

Arriben els forenses. Van arribar dimecres des de Múrcia, admeten que no paren i que encara hi ha molts llocs com el pàrquing del Consum per explorar. Diuen que les principals causes de mort per la gota freda són els ofegaments i la ingesta de fang. I un dels principals problemes que es troben és que, per arribar d'un lloc a l'altre, hi ha moltes cues.

Surten els bussejadors de la Guàrdia Civil. El cap de la unitat conversa amb els forenses i la policia científica. Fa el número u amb el dit. Quan acaben, el primer que fa el Vicente és acostar-s'hi. Les males notícies, encara que estiguin assumides, no deixen de ser fatals quan es corroboren. L'agent li confirma educadament la descoberta, però li demana, si us plau, que no digui res a ningú, que la família ho ha de saber per mitjans oficials. Encara queda tota una planta envaïda per l'aigua. És aquí quan el Vicente s'amaga darrere d'uns cotxes i plora la mort del seu amic.