PalmaArriba l’estiu, altre temps moment de retrobada amb les vetllades a la fresca, especialment als indrets de vora mar, i de conversa pausada amb els veïns. Avui, als llocs més bells de les Balears, l’entrada de la temporada és un veritable malson per als que tenen una propietat o que senzillament tenien el costum d’acostar-se a la cala on fa només uns anys passaven horabaixes inoblidables.
“Fa almenys deu anys que no baix al Caló del Moro; crec que és molt trist dir-ho, però és així”, explica Pilar, una veïna de Cala s’Almunia, que du tota la vida a la zona i que enguany es mostra especialment pessimista davant l’allau de persones i el seu comportament. “Ja no és que vingui molta gent, que això ja és un primer problema, perquè literalment estam envaïts, sinó que ens aparquen cotxes pertot, no podem ni treure el nostre, ens posen vehicles dins les propietats. Però és que, a sobre, parlant clar, fan les seves necessitats arreu. Això no és una cala, és un vàter, un abocador de fems i un veritable desastre”, lamenta mentre assenyala els punts on cada dia els mateixos residents han de recollir la brutor.
Llaunes, bolquers, compreses, “i si camines dos minuts dins el bosc, ho trobes tot ple de mocadors de paper, excrements i fems a voler. En això hem convertit el lloc on el meu padrí ja venia a pescar. Era un paradís i ara és un despropòsit”, relata Tolo Calafat, un altre veí que demana a les administracions que deixin de mirar a una altra banda i hi posin solucions.
A partir de les queixes veïnals, l’Ajuntament de Santanyí recorda que ha posat en marxa una sèrie de mesures per intentar mitigar l’enorme pressió humana que pateix tota la zona, amb el Caló del Moro com a gran reclam. Els matins hi ha policies locals, a més d’uns informadors que han començat aquesta mateixa setmana, i que recorden als visitants la necessitat d’aparcar només on està permès i observar la normativa. A més, “els horabaixes, Cala s’Almunia és un dels punts fixos de la ruta de la patrulla policial. Es fa feina constantment per minimitzar l’impacte dels milers de persones que volen accedir a aquesta costa, però és evident que és un tema complex i que requereix també la implicació d’altres administracions”, justifica una font municipal.
Quina és la causa que una marabunta humana arribi a mig matí i desbordi Cala s’Almunia i tants altres punts del litoral balear? “Evidentment s’ha produït un canvi de la manera de visitar, de viatjar i de viure. Ara, es tracta de fer-se una foto com sigui, de publicar-la corrents, costi el que costi, encara que hagin de caminar més d’una hora amb xancletes per dins el rostoll a 40 graus. Els és igual. L’experiència no és passar gust de contemplar ni d’estar frescos, sinó ser algú a les xarxes socials, fent allò que han fet els suposats influencers”, afirma Miquel, un macianer que fa “anys i anys que no vaig ni a Cala Varques ni a Cala Virgili, que era on passàvem molts horabaixes de la nostra joventut. És que em regira i no ho vull veure. Hi anàvem amb el motorino i una tovallola. Avui, entre juny i setembre, que no m’esperin per devers la vorera”, afirma.
La història es repeteix a molts indrets de les Illes i hi ha una sèrie de respostes coincidents. La primera, la necessitat, segons residents i visitants, de posar numerusclausus a les cales de cada illa. “Aquí, o es prenen mesures reals de limitar la capacitat d’acollida dels punts més famosos del litoral o no hi veig alternativa”, afirma Nuri, propietària d’un escar familiar a Cala Saladeta (Sant Antoni de Portmany). “Hi anàvem sovint a passar el dia, la família. Es una tradició que ens agradava molt. Ara ja no ho podem fer, perquè és una experiència insuportable. Tot ple de gent, no respecten que t’asseguis devora la mar, música forta... i aquí l’autoritat no hi fa absolutament res”, explica . Cala Salada i Cala Saladeta tenen l’accés regulat amb bus i pàrquing limitat, però així i tot els locals veuen amb preocupació com “la regulació actual no basta, i al final els que ens sentim expulsats som nosaltres”, sentencia Nuri.
Un parc temàtic
Al mirador de ses Barques, a Sóller, els ‘locals’ també viuen amb molta frustració la massificació i sobretot el canvi de concepte dels visitants, que “avui dia han convertit aquesta zona en un parc temàtic. Fa 30 anys que els dissabtes horabaixa això ja era un punt de trobada de moters. Però ara és un xou diari, i s’hi sumen els aficionats a les motos d’aquí amb els de fora, amb milers de turistes, tothom cercant una foto, un suposat moment especial, que en realitat és un trofeu per a les xarxes socials. El preu el pagam els qui vivim o volem viure aquí, perquè hi ha de tot i molt:renou, motors i fums, gats, tot plegat no té res a veure amb la imatge idíl·lica que suposadament venem de les Illes”, relata Xisco, que du tota la vida a la zona.
El cas del mirador de ses Barques és un poc especial perquè no es pot atribuir només al turisme la seva saturació. Però en tot cas és un retrat fidel del que passa a diferents punts de les Balears, on el concepte del gaudi no sempre té en compte la capacitat de càrrega i el sentit comú. “Aquesta carretera, la de Sóller a Lluc, enguany l’hauran tancada ja 23 vegades per carreres. Home, després et diuen ‘és que sou quatre estrangers rics que us queixau per tot’. Ni som ric, ni som estranger, tot i que a vegades ens fan sentir així. Perquè, clar, no estam en contra de res. Ni del turisme, ni de l’esport, ni de les motos, ni que una persona begui una cervesa mirant les vistes. Ara bé, això és una altra cosa. Això és una bogeria, un descontrol, i no hi ha cap institució que realment es posi al capdavant de trobar una solució. Tot són bones paraules, i aquí ni podem dormir, ni descansar ni viure en pau”, lamenta Xisco, qui recorda que la declaració de la Unesco de la Serra com a Patrimoni de la Humanitat “no ha servit en absolut per posar ordre”.
A Cala Varques, si un camina des de la carretera principal, pot observar en què s’han convertit els camins d’accés al litoral privilegiat manacorí. Una riuada humana amb geleres, aparells de música i mòbil en mà va seguint l’itinerari. Alguns, els més agosarats, no respecten els senyals verticals i, a sobre, es fiquen amb el cotxe dins el camí. “El problema és quan arribes a la cala, i et trobes una venda ambulant de begudes, menjar, i una massificació que des de fa uns anys ens manté allunyats als locals. Per descomptat, el que fa el negoci de les begudes no té cap tipus de permís. Els veïns sospitam que és qui ha desmuntat una paret de pedra seca sencera, per poder davallar les geleres i les begudes. I aquí ningú els atura els peus”, afirma un veí de la zona que demana no ser identificat per por de represàlies.
El tema de la venda d’alcohol i menjar als punts del litoral és un gran negoci que actua amb total impunitat. A Cala s’Almunia, un propietari alemany que ha creat la Fundació Amics del Caló des Moro cobra “un donatiu” per vendre begudes i fins i tot paelles prefabricades comprades a supermercat. “És una vergonya, guanya una durada i no té els permisos. Això sí, després tot els fems que generen els que beuen les llaunes,ens queden al portal de casa. I encara hem de donar gràcies si no ens pixen el portal, cosa habitual”, explica una altra resident farta d’aquesta situació.
Els residents demanen regular capacitats i fer-ho complir
La suma de normatives, competències compartides i solapaments administratius és un embull que no simplifica la gestió dels espais saturats del litoral. Però la majoria de residents que pateixen aquesta massificació i les conseqüències estan convençuts que sobren paraules i falten fets. Un dels punts més calents és l’accés. “Arriben en cotxe o moto, i com que l’objectiu és pujar a les xarxes socials la seva imatge al Caló del Moro, llavors aparquen on els dona la gana, i si taponen una sortida o entren dins una propietat privada, els és completament igual, perquè ningú no els dirà res”, explica Pilar, que recorda que fins i tot “quan hi ha un problema i venen els bombers, per exemple, no poden passar. Vivim en risc, i precisament l’aparcament és un dels punts més fàcils de regular. Es limita, es tanca quan està ple, i no es deixa passar un sol vehicle més”, reclama.
A Eivissa, el GEN-GOB ha demanat en més d’una ocasió l’establiment d’un numerus clausus estrictes, fruit d’estudis de capacitat de càrrega “i de sentit comú. No posar límits o posar-los i després no fer res perquè es compleixin és fer malbé el territori i, per descomptat, la qualitat de vida dels residents, que mereixem una dignitat”, afirma Neus Prats, portaveu ecologista del GEN-GOB. “El mateix restaurant del Mirador de ses Barques agrairia una mica d’ordre i regulació. Ni ells guanyen més per aquesta massificació, tot està desbocat”, afirma Xisco, veí de la zona.