Vol dir mallorquí

Moments mals d’emprendre

La major part del sector primari no veu compensades les despeses que fa

Els que ens dedicam adesiara a escriure sobre la realitat pagesa arribam a cansar. Quan no ve d’un vent, ve de l’altre, però sempre ens aplega la calabruixada. Sempre sembla que som a una passa de veure partir el darrer pagès, però el darrer batec de la pagesia mai no arriba. Aquests mesos són particularment complicats a causa de l’increment dels costos de producció. Una bona part del sector primari, en especial el ramader, es mou en resultats econòmics negatius, que no compensen les despeses. Mentrestant, la pressió urbanística sobre els espais rurals no havia estat mai tan forta i cada mes es perden centenars d’hectàrees, normalment les millors, que es converteixen en àrees residencials en sòl rústic. El desgavell dels preus, l’especulació i els efectes de la guerra d’Ucraïna no hi ajuden gens.

Els joves i el camp

Els joves agricultors aporten noves idees i nous projectes

En els darrers anys, un dels fenòmens més positius en el sector primari balear és la incorporació de gent jove a l’activitat pagesa. Aquesta incorporació és desigual segons els sectors i les illes, però és ben real i carregada de possibilitats. Amb els joves agricultors s’assegura la successió a les explotacions agràries, però també la presència de nous projectes i noves idees de gestió de l’activitat agrària. Sobretot s’incorpora il·lusió i una mirada cap al futur que fa molta falta en un àmbit humà generalment molt envellit. Preocupa que les sacsejades que estam patint, amb els increments de costos sense to ni so, facin malbé el que s’ha guanyat amb tants d’esforços, perquè tan sols aconseguint viabilitat econòmica serà possible que aquests joves es mantenguin. És molt important fer costat a les produccions locals.

Som Pagesos vol dir mallorquí

Aquesta campanya promou els productes de qualitat, sostenibles i saludables

Som Pagesos ha presentat la campanya ‘Som Pagesos vol dir mallorquí’ per a la promoció dels seus productes hortofructícoles. L’associació ajunta, a la fase inicial, les quatre empreses hortícoles més importants de Mallorca (Agroïlla, Agromallorca, Es Merca i Terracor) amb l’impuls de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Inclou més de 600 treballadors, unes mil hectàrees conrades i una producció de 25.000 tones anuals, valorada en 17 milions d’euros, prop del 80% de la producció hortícola de Mallorca. Segons el seu director, Antoni Monjo, la iniciativa vol oferir productes mallorquins de qualitat, sostenibles i saludables, amb una marca de garantia pròpia. Tal com va dir el director general d’Agricultura, Fernando Fernández, Som Pagesos constitueix una marca i alhora concentra producció i oferta, cosa que millora molt les seves possibilitats de comercialització.

Comercialització del pebre bord

S’està refent dels efectes de la pandèmia i l’any passat va créixer un 84%

Segons dades de l’IQUA, l’any 2021 es comercialitzaren 13.525 kg de pebre bord de Mallorca amb Denominació d’Origen Protegida per un valor de 334.302 €, mentre que el 2020 havia tengut un valor de 180.840 €. Els dos elaboradors inscrits a la denominació varen comercialitzar en el mercat de les Balears 13.426 kg de pebre bord de Mallorca DOP, 98 kg a la resta de l’Estat i 41 kg en el mercat exterior. La comercialització durant el 2021 va augmentar un 84% respecte de l’any 2020. Pel que fa a la superfície, el 2021 hi ha haver 13,1 ha dedicades al cultiu del pebre bord de Mallorca, mentre que l’any anterior n’havien estat 10,5. El pebre bord mallorquí està recuperant el terreny perdut durant la pandèmia.

Semilla es transforma en IRFAP

Se centrarà més en la recerca, l’experimentació, la innovació i la formació

Semilla (Serveis de Millora Agrària i Pesquera de les Illes Balears) a partir d’ara es dirà Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP). L’empresa es va crear per dur a terme les activitats relacionades amb el sector primari que li encarregàs la Conselleria d’Agricultura. Ara, continuarà fent aquestes tasques, però amb una dedicació més important a la recerca, l’experimentació, la innovació i la formació. Alguns dels projectes en els quals treballa l’IRFAP són la recuperació de varietats autòctones; l’avaluació del comportament agronòmic de varietats d’ametller, de garrover, de lleguminoses farratgeres i de cereals; la implantació de sensors per monitorar cultius; l’estudi del balanç de carboni de les produccions hortofructícoles; la conservació i millora genètica de les races autòctones i la caracterització de la cabana apícola balear.