Josep Lluís Riera (director de l'OBIA): "Volem saber si ho estam fent bé als centres de protecció"

PalmaGairebé un mes després d'accedir al càrrec, el nou director de l'Oficina Balear de la Infància i l'Adolescència (OBIA), Josep Lluís Riera (Palma, 1958), respon algunes de les qüestions que més preocupen entorn dels menors illencs: el fracàs escolar, els centres tutelats i la salut mental. Riera té al davant una tasca important i la seva arribada ja ha estat envoltada de polèmica. El seu antecessor, Serafín Carballo, va ser destituït per no voler-se vacunar contra el covid-19 i la Conselleria d'Afers Socials va tardar quatre mesos a trobar-ne un substitut. Però només tres setmanes després de nomenar-lo, la carta d'una treballadora de l'IBJove el situava com a acusat d'un cas d'assetjament laboral. Riera manté que no es reconeix en el relat i que encara ningú s'ha posat en contacte amb ell per aclarir els fets.

Com ha estat aquest primer mes al capdavant de l'OBIA?

— Molt immersiu i apassionant. He pogut fer bastanta cosa. A hores d'ara ja he establert contacte amb bastantes entitats que habitualment col·laboren amb nosaltres, com ara les que gestionen els centres de protecció. També he visitat una desena de centres dels 40 quaranta que tenim. Una de les coses que vull haver fet abans que acabi l'any és visitar-los tots. A més, he atès algun particular que ha vingut per exposar temes, a fer una consulta, suggeriment o queixa.

En la vostra primera compareixença en comissió parlamentària vàreu dir que seríeu continuista amb la feina de Carballo. Quina part de la seva tasca us va fer prendre aquesta decisió?

— Vaig destacar que no hi havia res mal fet. A aquesta persona la varen fer destituir per uns motius que no tenien res a veure amb la feina feta. Això ja em va dir que hi havia d'haver alguna cosa aprofitable. També vaig veure que s'havien començat a fer coses amb temes d'infància i joventut, com ara pobresa i salut mental, i que havien començat a treballar amb els mitjans de comunicació per analitzar com es tracten aquests temes.

Què s'ha fet en aquest sentit, quant als mitjans?

— En trobades amb les entitats, com ara la FEIAB (Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència Balear), es va posar damunt la taula com abordar aquestes notícies: què podem dir i què no podem dir, què és millor no dir per no crear alarma. Fruit d'això, es va aconseguir que la majoria de mitjans llevassin els fòrums (o comentaris) que acompanyaven aquestes notícies.

La salut mental va ser un dels tres temes que vàreu dir que més us preocupaven. S'hi ha fet ja alguna passa?

— Hem estat en contacte amb Oriol Lafau (coordinador autonòmic de Salut Mental) i amb el seu equip per tornar a insistir en com treballar els aspectes relacionats amb infància i joventut, com abordam el tema del suïcidi, com continuam fent formació no tan sols a sanitaris, sinó a forces i cossos de seguretat també, que són els primers que arriben. A part, vàrem parlar que les coses que féssim tinguessin continuïtat amb el temps. No és suficient fer una trobada a l'any. Després de la pandèmia, vàrem mirar les xifres i vàrem veure que havien empitjorat de manera preocupant.

La pobresa és també una de les qüestions en què voleu posar fil a l'agulla. Per on heu començat?

— He de reconèixer que, directament, no hem avançat gaire més. Ens preocupa i ho tenim damunt la taula. En els propers mesos serà una de les nostres capçaleres de feina. Però és cert que tenc pendent una reunió amb el president d'EAPN (European Anti Poverty Network), Xavier Torrens, per veure com podem col·laborar. L'Oficina no té potestat executiva, però el que intentam és tocar portes. És un tema preocupant, però qui ha de fer-hi alguna cosa són els polítics. Una de les coses que hem fet nosaltres ha estat contactar amb la Direcció d'Infància de l'Ajuntament de Palma i sembla que tenim una bona lectura dels indicadors d'on poden estar les bosses de pobresa. Em va preocupar especialment perquè a l'Oficina hi havia poca documentació dels assentaments, i ara sabem que en tenim, però que estan localitzats, i intentam seguir de prop els casos dels infants que hi viuen.

També vàreu dir que posareu en marxa un protocol per als centres de menors.

— Hem establert contacte amb gent que havia començat a fer un estudi sobre aquesta qüestió per saber si ho estam fent bé als centres de protecció. Sempre va bé fer revisió, perquè potser podem millorar. Per això hem de saber què ha passat. Ens han deixat mirar els expedients de protecció de menors i hem pogut contactar amb gent que ha passat per allà, que ara té entre 23 i 29 anys, per saber com va ser el seu pas pel centre, què va ser positiu i què va ser negatiu. Això ens donarà pistes.

Què pretén ser aquest protocol?

— La nostra idea és tenir un protocol per tractar tots els centres per l'estil. Nosaltres tenim la possibilitat d'anar als centres per anar a veure els infants i joves. La setmana passada vaig anar a un centre de justícia juvenil i vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb ells: et demanen coses i et fan preguntes. Un, per exemple, ens va dir que volia anar-se'n a França i ens ho vàrem apuntar per mirar què s'hi podia fer. Però el protocol, a més, ens permetrà automatitzar la informació del centre i saber coses com ara si es compleix la ràtio de quatre infants per educador.

Una de les coses que vàreu dir que no es complia eren els terminis de visita de la Fiscalia als centres de menors.

— Això és el que m'ha arribat a mi. Em constava que darrerament no hi havien anat. Però és cert que hi ha hagut la pandèmia pel mig. Quan em vegi amb el fiscal en cap, faig comptes demanar-li quantes visites s'han fet. Ara no sabria dir si només han de visitar els de protecció, reforma i justícia. Encara tenc pendent tot el tema de Fiscalia i cossos de seguretat: Policia Nacional, Guàrdia Civil i policies tutors.

Quant a educació, lamentau que siguem una de les comunitats autònomes amb més repetidors. Què és el que falla?

— El que passa és que els nostres recursos són els mateixos que ens fan la traveta. Aquí és molt fàcil trobar feina de qualsevol cosa. Quan tenim en marxa l'hostaleria, hi ha al·lots que a partir dels 16 anys poden fer feina i és un recurs molt fàcil si pensen "no m'agrada estudiar, és avorrit i no sé si tindré sortida". Aquesta mateixa riquesa no afavoreix que els nostres al·lots puguin continuar. Estam a l'espera de veure com acaben els altres pactes d'àmbit estatal, perquè hi ha una reforma educativa en marxa per reforçar els equips directius i donar eines per reforçar aquests al·lots a fi que puguin anar passant de curs.

Contra els casos d'abusos i explotació sexual no teniu poder executiu per lluitar, però sí eines, com ara les memòries de l'OBIA. Com preteneu continuar sent una mena d'alarma davant aquests casos?

— Ho tenim present. El renou no ens deixa fer feina, en el bon sentit de la paraula, amb aquestes bregues que tenim al Parlament pel que fa als casos d'abusos a menors. La solució serà complicada. Algú em sap dir quants menors es fuguen de cases que puguem dir normalitzades? No la tenim, aquesta dada, ni existeix. Aquests nins i nines, que passen per aquestes edats —16 o 17 anys—, volen independència. I les xifres que es manegen en aquest sentit són semblants a les d'altres països. Això no vol dir que ens hàgim de conformar. Però d'aquests casos potser no haurien de sortir les nines i els nins, sinó els pocavergonyes. De la mateixa manera que quan xerram de prostitució no s'hauria de xerrar de les prostitutes, sinó dels puters.

La total independència de la Conselleria va ser un dels aspectes que vàreu subratllar al Parlament. Això és sempre positiu?

— Són les condicions que hi havia des del principi. En una de les xerrades que vaig tenir amb na Fina [Santiago, consellera d'Afers Socials] em va xocar, perquè m'explicava el que feia Serafí i que algunes vegades ella no hi estava d'acord, però que ell tenia la potestat. I quan li vaig demanar instruccions i què havíem de fer, ella em va dir "això és cosa teva". Ara bé, em va dir que si tenia dubtes amb la feina, podia comptar amb ells. És veritat que orgànicament sortim de la Conselleria, però més enllà he de reconèixer que no es fiquen en res. No m'han telefonat per dir-me que he de fer això o allò. He estat jo qui he anat a dir que estava visitant centres, per si algú ho demanava.

Va ser la Conselleria qui va sortir a donar explicacions per la polèmica relacionada amb una treballadora d'IBJOVE. S'han posat en contacte amb vós per aclarir els fets?

— No he sabut absolutament res ni per un costat ni per l'altre. Continuam amb les mateixes declaracions: no ens reconeixem en aquells fets. Ningú s'ha posat en contacte amb mi, però estic a disposició i, quan em cridin, donarem explicacions.